Por Museu Virtual del Poble Gitano. Cast/Cat
5 de Noviembre, Día internacional de la lengua gitana
El romanó – o Rromanes, tal y como se refiere el pueblo romaní a su propio idioma – es una lengua indoeuropea que tiene su origen en el subcontinente indio, en el sanscrito, y es la lengua en la que pueden comunicarse los gitanos de todo el mundo. El Rromanes se habla en prácticamente todos los países europeos, en sus distintas variantes. Pero es en el sureste europeo, en países como Rumanía, Serbia o Bulgaria, donde encontramos más romanó-parlantes. La lengua romaní es uno de los idiomas oficiales en Kosovo, y ha sido reconocida en Croacia, Hungría, Rumanía, Suecia y Bulgaria. Aunque no hay cifras sólidas sobre el número total de personas cuya lengua materna es el romanó, se estima que hay más de 10 millones en Europa.
El 5 de noviembre de 2009 diferentes lingüistas, maestros y representantes de entidades gitanas se reunieron en la ciudad de Zagreb para analizar la salud de la lengua romaní y conseguir que ésta fuera reconocida de manera oficial por los diferentes estados europeos. En esa misma conferencia se decidió instaurar el 5 de noviembre como día internacional de la lengua romaní y ayudar a visibilizar su causa.
Aquí en España, la lengua romaní desapareció hace ya más de dos siglos debido a las diferentes pragmáticas aplicadas contra el pueblo y la cultura gitana. Diferentes expertos en la lengua romaní consideran que la Gran Redada de 1749 pudo significar el golpe definitivo, el momento en que los gitanos pudieron haber decidido no transmitir su idioma a las siguientes generaciones, para evitar así que sus hijos pudieran ser identificados como gitanos y salvaguardar su libertad. Poco a poco la lengua romaní empezó a mezclarse con la lengua castellana, y surgió así lo que hoy conocemos comocaló, un “pogadolecto” conformado por la gramática castellana y el léxico romaní, un habla completamente inteligible para los gitanos de fuera de la península.
David Cortés – presidente de la Associació Gitana de Joventut Igualtat i Progrés – y Pedro Casermeiro – miembro de Rromane Siklǒvne – son dos jóvenes que luchan por la recuperación del idioma gitano. Desde hace más de tres años, los dos imparten cursos de iniciación a la lengua romaní en escuelas de Terrassa, Barcelona y Sant Adrià del Besòs.“Recuperar nuestra lengua es también amar con orgullo nuestra cultura”, comenta David, que es profesor en La Mina y Terrassa. “Seguimos guardando una reminiscencia de un periodo de nuestra histórica en la que a los gitanos no se nos permitía hablar el Rromanes. Esto hizo que nuestro idioma quedase recluido única y exclusivamente al ámbito doméstico. Por eso nuestra intención es que la lengua romaní salga de este ámbito y sea un idioma más en Cataluña, Europa y el resto del mundo”.
En la primera edición del Plan Integral del Pueblo Gitano de Cataluña (2005 – 2008), el gobierno de Cataluña, junto al movimiento asociativo gitano, decidieron dar los primeros pasos hacia la recuperación de la lengua romaní. En aquel entonces comenzó una formación de formadores en la que varios gitanos y gitanas de Cataluña pudieron aprender la lengua romaní con el fin de que los propios alumnos pudieran ejercer como formadores más adelante. La formación se alargó más de cinco años, y ahora varios de los alumnos de aquella iniciativa están consiguiendo llevar la lengua romaní a diferentes barrios del territorio catalán.
“Cada vez se habla menos el caló los niños apenas saben unas palabras”. Expone Pedro Casermeiro, profesor de Rromanes en el barrio barcelonés del Bon Pastor, “se está perdiendo completamente, cuando hablas con niños pequeños saben muy poco caló. Lo que nosotros tratamos de transmitir es que el romanó es el idioma común de todos los gitanos del mundo, así los niños lo toman con más naturalidad y se muestran más abiertos a aprenderlo. También les explicamos que el romanó es un idioma igual que lo puede ser el inglés o el francés, con su propia gramática y ortografía, cosa que el caló no lo es”.
La inquietud de Pedro por aprender el idioma gitano nace a raíz de un viaje que realizó fuera de España en el que se encontró con gitanos procedentes de diferentes países europeos. “Recuerdo que un gitano de Macedonia me preguntó ¿si tú eres gitano por qué no hablas en gitano? Y en ese momento me di cuenta que la mayoría de los gitanos que allí estaban hablaban romanó, y que conmigo tenían que cambiar al inglés. Esa situación me hizo reflexionar y fue cuando decidí aprender romanó”.
La llegada de gitanos procedentes del este de Europa, gitanos que tienen como lengua materna el romanó, está generando también una mayor curiosidad entre los gitanos españoles por la lengua vieja romaní. Sejad Cizmic, un joven gitano de origen ítalo-croata, que reside en Barcelona y cuya lengua materna es el Rromanes, se lamenta de que a los gitanos españoles les haya sido extirpado algo tan idiosincrático como es la propia lengua materna y que no se tomen más esfuerzos para su recuperación. También nos explica qué significa para él poder hablar Rromanes, “nuestro idiomarefleja nuestra identidad romaní, y no se trata de sentirse más o menos gitano que el resto, pero sí es algo que nos pertenece y no podemos dejar que se pierda”.
Ahora el objetivo de las entidades a las que representan tanto David Cortés como Pedro Casermeiro ya no es sólo poder difundir la lengua romaní entre otros gitanos, sino que pretenden concienciar a la sociedad en general que la recuperación del idioma ancestral de los gitanos es un acto de justicia histórica, es una forma de restituir una de las mayores amputaciones culturales que se le puede infligir a un pueblo, que no es otra que el secuestro de su idioma.
Foto museuvirtualgitano
Recuperar la nostra llengua és estimar amb orgull la nostra cultura
5 de Novembre, Dia internacional de la Llengua Gitana
El romanò – o Rromanes, tal i com es refereix el poble romaní al seu propi idioma – és una llengua indoeuropea que té el seu origen en el subcontinent indi, al sànscrit, i és la llengua en què poden comunicar-se els gitanos de tot el món. El Rromanes es parla pràcticament a tots els països europeus, en les seves diferents variants. Però és al sud-est europeu, en països com Romania, Sèrbia o Bulgària, on trobem més romanò-parlants. La llengua romaní és un dels idiomes oficials a Kosovo, i ha estat reconeguda a Croàcia, Hongria, Romania, Suècia i Bulgària. Tot i que no hi ha xifres sòlides sobre el nombre total de les persones que tenen com a llengua materna el romanò, s’estima que hi ha més de 10 milions a Europa.
El 5 novembre 2009 diferents lingüistes, mestres i representants d’entitats gitanes es van reunir a la ciutat de Zagreb per analitzar la salut de la llengua romaní i aconseguir que aquesta fos reconeguda de manera oficial pels diferents estats europeus. En aquesta mateixa conferència es va decidir instaurar el 5 de novembre com a dia internacional de la llengua romaní i ajudar a visibilitzar la seva causa.
Aquí a Espanya, la llengua romaní va desaparèixer fa ja més de dos segles a causa de les diferents pragmàtiques aplicades contra el poble i la cultura gitana. Diferents experts en la llengua romaní consideren que la Gran Batuda de 1749 va poder significar el cop definitiu, el moment en que els gitanos van poder haver decidit no transmetre el seu idioma a les següents generacions, per evitar així que els seus fills poguessin ser identificats com a gitanos i salvaguardar seva llibertat. A poc a poc la llengua romaní va començar a barrejar-se amb la llengua castellana, i va sorgir així el que avui coneixem com va caló, un “pogadolecte” conformat per gramàtica castellana i lèxic romaní, una parla completament intel·ligible per als gitanos de fora de la península.
David Cortés – president de l’Associació Gitana de Joventut Igualtat i Progrés – i Pedro Casermeiro – membre de Rromane Siklǒvne – són dos joves que lluiten per la recuperació de l’idioma gitano. Des de fa més de tres anys, els dos imparteixen cursos d’iniciació a la llengua romaní a escoles de Terrassa, Barcelona i Sant Adrià de Besòs. “Recuperar la nostra llengua és també estimar amb orgull la nostra cultura”, comenta David, que és professor al barri de La Mina i a Terrassa.“Seguim guardant una reminiscència d’un període de la nostra històrica en la qual els gitanos no se’ns permetia parlar el Rromanes. Això va fer que el nostre idioma quedés reclòs únicament i exclusivament a l’àmbit domèstic. Per això la nostra intenció és que la llengua romaní surti d’aquest àmbit i sigui una llengua més a Catalunya, Europa i la resta del món “.
En la primera edició del Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya (2005 – 2008), el govern de Catalunya, al costat del moviment associatiu gitano, van decidir donar els primers passos cap a la recuperació de la llengua romaní. Per aquell temps va començar una formació de formadors en la qual diversos gitanos i gitanes de Catalunya van poder aprendre la llengua romaní amb la fi que aquests mateixos alumnes poguessin exercir com a professors de romanò més endavant. La formació es va allargar més de cinc anys, i ara alguns dels alumnes d’aquella iniciativa estan aconseguint portar la llengua romaní a diferents barris del territori català.
“Cada vegada es parla menys el caló dels nens amb prou feines saben unes paraules”. Exposa Pedro Casermeiro, professor de Rromanes al barceloní barri del Bon Pastor, “s’està perdent completament, quan parles amb nens petits saben molt poc caló. El que nosaltres tractem de transmetre és que el romanò és l’idioma comú de tots els gitanos del món, així els nens s’ho prenen amb més naturalitat i es mostren més oberts a aprendre-ho. També els expliquem que el romanò és un idioma igual que ho pot ser l’anglès o el francès, amb la seva pròpia gramàtica i ortografia, cosa que el va caló no ho és “.
La inquietud de Pedro per aprendre l’idioma gitano neix arran d’un viatge que va realitzar fora d’Espanya en què es va trobar amb gitanos procedents de diferents països europeus. “Recordo que un gitano de Macedònia em va preguntar ¿si tu ets gitano per què no parles en gitano? I en aquell moment em vaig adonar que la majoria dels gitanos que hi eren allà parlaven en romanò, i que amb mi havien de canviar a l’anglès. Aquesta situació em va fer reflexionar i va ser quan vaig decidir aprendre romanò”.
L’arribada de gitanos procedents de l’est d’Europa, gitanos que tenen com a llengua materna el romanò, està generant també una major curiositat entre els gitanos espanyols per la vella llengua romaní. Sejad Cizmic, un jove gitano d’origen italo-croat, que resideix a Barcelona i que te per llengua materna el Rromanes, es lamenta que als gitanos espanyols els hagi estat extirpat una cosa tan idiosincràtica com és la pròpia llengua materna i que no es prenguin més esforços per a la seva recuperació. També ens explica què significa per a ell poder parlar Rromanes, “el nostre idioma reflecteix la nostra identitat romaní, i no es tracta de sentir-se més o menys gitano que la resta, però sí que és una cosa que ens pertany i no podem deixar que es perdi”.
Ara l’objectiu de les entitats, a les que representen tant David Cortés com Pedro Casermeiro, ja no és només poder difondre la llengua romaní entre d’altres gitanos, sinó que pretenen conscienciar la societat en general que la recuperació de l’antic idioma dels gitanos és un acte de justícia històrica, és una forma de restituir una de les majors amputacions culturals que se li pot infligir a un poble, que no és altra que el segrest del seu idioma.
Compartir aquest article
