SP:
Estas fueron algunas de las cuestiones tratadas por Josep Cabayol, de SICOM (Solidaridad y Comunicación), en su intervención en la Jornada de Pressenza, celebrada en Barcelona, el 10 de junio de 2016, en Calabria 66.
SICOM nace de un colectivo de periodistas “enojados” con la forma sistemática de coacción y represión que los “propietarios” de los medios de comunicación ejercen con los periodistas, es decir “enojados” con la manipulación.
No pueden informar libremente porque son “cautivos” del poder económico, del dinero que genera la publicidad y de la banca.
Los medios de comunicación, por sí mismos, son “deficitarios”, necesitan préstamos de los bancos, quienes luego limitan su línea editorial. Si quieren conservar su independencia tienen que renegociar la deuda y eso les condiciona “ lo que pueden o no pueden publicar”
También los medios públicos necesitan de los bancos y quedan limitados por ellos.
Sería bueno poder superar estas condiciones, para lograr conseguir un debate democrático, un pensamiento crítico que posibilite a los medios y a la sociedad para hacer la transformación que necesitamos todos y todas.
La identidad de SICOM la tomamos estableciendo un símil con las necesidades que debería poder cubrir un recién nacido, con aquello que es innegociable si queremos que este tenga un futuro: respirar, habría que ocuparse de la calidad del aire; hidratarse, habría que ocuparse de la calidad del agua; alimentarse, habría que ocuparse de la calidad de los alimentos; vivienda y salud, su cobertura debería ser Pública, Universal y de calidad; educación, lo mismo; trabajo, subsistencia digna. Estamos hablando pues de Derechos, derechos básicos cubiertos, pero que en cambio y de forma más o menos encubierta, nos están privatizando.
Son necesarias las “redes” para seguir adelante.
Combatir ideas erróneas que nos han inculcado a todos desde pequeños para que no sean objeto de cuestionamiento: “La propiedad privada es intocable” Pero, ¿quién la tiene, como la ha acumulado? “Las deudas se pagan” ¿Quién o quiénes la han contraído? “Obediencia” ¿De forma acrítica?. A veces, estas ideas erróneas nos llevan a tomar decisiones equivocadas que perjudican nuestra salud.
Propuesta: crear “redes” de información propias. No hay que confundir información con periodismo. La información es propiedad de la ciudadanía. Recibir información es un derecho y también lo es emitirla. Hay que exigir de los medios de comunicación públicos información sin manipulación.
Participación en los consejos de administración, de redacción, actualmente la tecnología puede facilitar el ejercicio de esta cooperación.
CAT:
La informació és propietat de la ciutadania
Aquestes són algunes de les qüestions tractades pel Josep Cabayol de SICOM (Solidaritat i Comunicació), en la seva intervenció a la Jornada de Pressenza, celebrada a Barcelona, el 10 de juny de 2016, a Calàbria 66.
SICOM neix d’un col·lectiu de periodistes “enutjats” amb la forma sistemàtica de coacció i repressió que els “propietaris” dels mitjans de comunicació exerceixen amb els periodistes, és a dir “enutjats” amb la manipulació.
No poden informar lliurement perquè són “captius” del poder econòmic, dels diners que genera la publicitat i de la banca.
Els mitjans de comunicació, per si mateixos, són “deficitaris”, necessiten préstecs dels bancs, els quals limiten després la seva línia editorial. Si volen conservar la seva independència, han de renegociar el deute i això els condiciona “allò que poden o no poden publicar”.
També els mitjans públics necessiten els bancs i queden limitats per ells.
Fóra bo poder superar aquestes condicions, per aconseguir assolir un debat democràtic, un pensament crític que possibiliti als mitjans i a la societat per fer la transformació que necessitem tots i totes.
La identitat de SICOM la prenem establint un símil amb les necessitats que hauria de suplir un nounat: respirar, qualitat de l’aire; hidratar-se, qualitat de l’aigua; alimentar-se, qualitat dels aliments; habitatge i salut, pública, universal i de qualitat; educació, el mateix; treball, subsistència. Drets bàsics coberts, si no, et mors.
La identitat de SICOM la prenem establint un símil amb les necessitats que hauria de poder cobrir un nounat, amb allò que és innegociable si volem que aquest nounat tingui un futur: respirar, doncs caldria ocupar-se de la qualitat de l’aire; hidratar-se, caldria ocupar-se de la qualitat de l’aigua; alimentar-se, caldria ocupar-se de la qualitat dels aliments; habitatge i salut, la seva cobertura hauria de ser pública, universal i de qualitat; educació, el mateix; treball, subsistència digna. Estem parlant doncs de Drets, drets bàsics que haurien d’estar coberts, però que en canvi, i de forma més o menys furtiva, ens estan privatitzant.
Són necessàries les “xarxes” per seguir endavant.
Combatre idees errònies que ens han inculcat a tots des de petits perquè no siguin objecta de qüestionament: “La propietat privada és intocable” Però qui la té, com l’ha acumulat? “Els deutes es paguen” Qui o quins l’han contret? “Obediència” De forma acrítica? De vegades, aquestes idees errònies ens porten a prendre decisions equivocades que perjudiquen la nostra salut.
Proposta: crear “xarxes” d’informació pròpies. No hem de confondre informació amb periodisme. La informació és propietat de la ciutadania. Rebre informació és un dret i també ho és emetre-la. Cal exigir dels mitjans de comunicació públics informació sense manipulació.
Participació en els consells d’administració, de redacció, actualment la tecnologia pot facilitar l’exercici d’aquesta cooperació.
