Tigre de papel traduce al catalán ‘Los Desamparados’,  una denuncia de la hipocresía del discurso público hacia los refugiados. De la premio Nobel Elfriede Jelinek.
Elfriede Jelinek (Mürzzuschlag, 1946) es una de las voces más destacadas de la literatura y teatro
contemporáneos en alemán. Conocida por su activismo social y feminista, que la han convertido en blanco de la derecha radical en Austria, y por su estilo provocador y sarcástico, entre sus novelas más conocidas se encuentran: Las amantes (1975), Los excluidos (1980) y La pianista (1983), adaptada en el cine por Michael Haneke en 2001.

Ganadora del Premio Nobel de Literatura (2004), el premio Georg Büchner (1998) y el premio
Frank Kafka (2004), entre otros.

Tigre de papel acaba de publicar la traducción en el catalán de Los desamparados, donde Elfriede Jelinek, escritora austríaca premio Nobel de Literatura 2004, denuncia, con el estilo que la caracteriza, la hipocresía del discurso público hacia los refugiados en un mundo globalizado donde el capital financiero es móvil mientras las personas tienen que hacer frente a numerosos obstáculos sociales. La autora contrasta la desesperada situación material y legal de los refugiados con la rápida concesión de la ciudadanía austríaca a la soprano rusa Anna Netrebko (2006) y a la hija del presidente Boris Ieltsin, Tatyana Yumasheva (2009). La traducción es de Àngel Ferrero y se incluye el prólogo de la periodista Sara Montesinos, escrito al poco de devolver de los campos de refugiados en Grecia, donde ha sido miembro de la Comunitat Eko durante un año. El 24 de noviembre del 2012 un grupo de demandantes de asilo del centro de refugiados de Traiskirchen, a unos 20 kilómetros de Viena, iniciaba una marcha en la capital para reclamar una solución a su situación legal y en protesta por las condiciones en el centro. A la llegada en la ciudad, los refugiados decidieron instalar un campamento improvisado a laSigmund-Freud-Platz, muy cerca de la Universidad de Viena y delante mismo de la Iglesia votiva (Votivkirche), uno de los símbolos de la
ciudad. El 18 de diciembre, Día Internacional del Inmigrante, un grupo de una sexagésima de refugiados entró a la iglesia para instalarse, alegando su condición simbólica de «espacio de protección» y pidió negociar en el gobierno. Entre sus reivindicaciones figuraban la asistencia a todos los demandantes de asilo, independientemente de su estatus legal, la libertad por fijar el lugar de residencia – la ley actual no lo permite– y el reconocimiento de los motivos socioeconómicos para obtener el estatuto de refugiado. El día siguiente, un grupo de los refugiados se declaró en huelga de hambre.
El 21 de diciembre se iniciaron las negociaciones. El 28 de diciembre, la policía desalojó por sorprendida el campamento de la Sigmund-Freud-Platz. El 22 de enero del 2013, los refugiados abandonaban la huelga de hambre, que retomaron unos días después.
Estos acontecimientos inspiraron Elfriede Jelinek para escribir Los desamparados. El texto fue escrito para una producción que tenía que realizar Nicolas Stemann para el Festival de Viena del año 2013, pero finalment no se representó. Los desamparados es una muestra de aquello que se ha denominado teatro postdramàtic: la autora no ofrece indicaciones para la representación, no se presentan los personajes y la obra no se divide en actas ni escenas. El desarrollo de la obra no es lineal ni se ofrece ninguna cronología, tampoco indicaciones de tiempos y espacio. La obra se compone de 27 párrafos sin puntos y apart y Jelinek no proporciona ninguna explicación sobre el porque de la división. En suma, Los desamparados se caracteriza por aquello mismo que describió
el jurado del Premio Nobel de Literatura cuando le entregó el galardón, el 2004: un «flujo musical de voces y contravoces[…] que, con un extraordinario celo lingüístico, revelan el absurdo de los clichés de la sociedad y su poder subyugando».

CAT
Tigre de paper tradueix ‘Els Desemparats’, de la premi Nobel
Elfriede Jelinek, una denúncia de la hipocresia del discurs
públic cap als refugiats.
Elfriede Jelinek (Mürzzuschlag, 1946) és una de les veus més destacades de la literatura i teatre contemporanis en alemany. Coneguda pel seu activisme social i feminista, que l’han convertida en blanc de la dreta radical a Àustria, i pel seu estil provocador i sarcàstic, entre les seves novel·les més conegudes hi ha Les amants (1975), Els exclosos (1980) i La pianista (1983), adaptada al cinema per Michael Haneke l’any 2001.
Guanyadora del Premi Nobel de Literatura (2004), el Premi Georg Büchner (1998) i el
Premi Frank Kafka (2004), entre d’altres.
Tigre de paper acaba de publicar la traducció al català d’Els desemparats, on Elfriede Jelinek, escriptora austríaca premi Nobel de Literatura 2004, denuncia, amb l’estil que la caracteritza, la hipocresia del discurs públic cap als refugiats en un món globalitzat on el capital fnancer és mòbil mentre les persones han de fer front a nombrosos obstacles socials. L’autora contrasta la desesperada situació material i legal dels refugiats amb la ràpida concessió de la ciutadania austríaca a la soprano russa Anna Netrebko (2006) i a la filla del president Boris Ieltsin, Tatyana Yumasheva (2009). La traducció és d’Àngel Ferrero i s’inclou el pròleg de la periodista Sara Montesinos, escrit poc després de retornar dels camps de refugiats a Grècia, on ha estat membre de la Comunitat Eko durant un any.El 24 de novembre del 2012 un grup de demandants d’asil del centre de refugiats de Traiskirchen, a uns 20 quilòmetres de Viena, iniciava una marxa a la capital per reclamar una solució a la seva situació legal i en protesta per les condicions al centre. A l’arribada a la ciutat, els refugiats van decidir instal·lar un campament improvisat a la
Sigmund-Freud-Platz, molt a prop de la Universitat de Viena i al davant mateix de l’Església votiva (Votivkirche), un dels símbols de la ciutat. El 18 de desembre, Dia Internacional de l’Immigrant, un grup d’una seixantena de refugiats va entrar a l’església per instal·lar-s’hi,
al·legant la seva condició simbòlica d’«espai de protecció» i va demanar negociar al govern. Entre les seves reivindicacions figuraven l’assistència a tots els demandants d’asil, independentment del seu estatus legal, la llibertat per fxar el lloc de residència – la llei actual no ho permet– i el reconeixement dels motius socioeconòmics per a obtenir l’estatut de refugiat. L’endemà, un grup dels refugiats es va declarar en vaga de fam.
El 21 de desembre es van iniciar les negociacions. El 28 de desembre, la policia va desallotjar per sorpresa el campament de la Sigmund-Freud-Platz. El 22 de gener del 2013, els refugiats abandonaven la vaga de fam, que van reprendre uns dies després.
Aquests esdeveniments van inspirar Elfriede Jelinek per escriure Els desemparats. El text va ser escrit per a una producció que havia de realitzar Nicolas Stemann per al Festival de Viena de l’any 2013, però finalment no es va representar. Els desemparats és una mostra d’allò que s’ha anomenat teatre postdramàtic: l’autora no ofereix indicacions per a la representació, no es presenten els personatges i l’obra no es divideix en actes ni escenes. El desenvolupament de l’obra no és lineal ni s’ofereix cap cronologia, tampoc indicacions de temps i espai. L’obra es compon de 27 paràgrafs sense punts i apart i Jelinek no proporciona cap explicació sobre el perquè de la divisió. En suma, Els desemparats es caracteritza per allò mateix que va descriure el jurat del Premi Nobel de Literatura quan li va entregar el guardó, el 2004: un «flux musical de veus i contraveus […] que, amb un extraordinari zel lingüístic, revelen l’absurd dels clixés de la societat i el seu poder subjugant»