SP:
Intervención de Toni Barbarà, de Marea de Mareas, el 10 de junio de 2016.
Toni Barbarà, miembro de Marea Blanca de Cataluña, intervino en la Jornada de Pressenza, celebrada en Barcelona el 10 de junio en Calabria 66, poniendo de manifiesto los múltiples problemas existentes en el campo de la Salud y en el Sistema Sanitario de Cataluña; también relató algunas de las reivindicaciones y acciones llevadas a cabo por Marea Blanca y otras Mareas.
En 2008, desde la Entidad “De pie por la salud”, conjuntamente con otros y de forma democrática e insurgente, inició su andadura activista para decirle a la Administración sanitaria que “no nos vendan motos”. Así empezaron una campaña contra el euro por receta, como negativa para no caer en el “repago” de los fármacos prescritos en consulta médica.
En febrero de 2015 se constituyó Marea Blanca, conformada por 65 entidades, plataformas vecinales, profesionales de la salud, algunos sindicatos, asociaciones de estudiantes de medicina… Marea Blanca es transversal, apartidista, y con una ideología clara: la defensa de la Sanidad Pública y Universal. Sus fines quedan enmarcados en un “Decálogo”.
En poco más de un año, se han realizado múltiples acciones reivindicativas: contra los recortes sanitarios, el cierre de quirófanos, la disminución de camas en los hospitales durante el verano, la falta de cobertura de profesionales; contra la privatización y la mercantilización de los servicios sanitarios, las listas de espera y el sufrimiento humano que generan; contra los “trapicheos” y las “puertas giratorias”.
Marea Blanca rechaza el VICS+ (compra- venta de datos sanitarios con el pretexto de estudios de investigación médica).
En síntesis, se trata de desenmascarar el paradigma público-privado, como fórmula para parasitar los recursos públicos en beneficio de “manos” privadas (opacidad de ingeniería financiera).
Marea Blanca denuncia los procedimientos del ICAM (Instituto Catalán de Evaluaciones Médicas), tribunal que da altas médicas a personas que no están en situación de trabajar, abocándolas a la desesperación y, en muchas ocasiones, al suicidio. “El suicidio se ha convertido en la segunda causa de muerte entre los jóvenes, por encima de los accidentes de tráfico”, expuso Toni Babará.
Hay que poner el acento en los llamados determinantes de salud: Trabajo saludable, Vivienda, Alimentación, Pensión, Contaminación, Educación y Sanidad.
La salud no es cuestión sólo de más “paracetamol” o más “simvastatina”, sino de “justicia” y “equidad social”.
En mayo de 2016 se han refundido todas las “luchas” en Marea de Mareas: todas las camisetas de diferentes colores más las batas blancas, juntas, porqué el neoliberalismo nos quiere separados para debilitarnos.
Es urgente, coherente, inteligente y necesario unirnos todas las “Mareas” por los derechos sociales básicos.
CAT:
Davant del paradigma obsolet de «més paracetamol i simvastatina«
Intervenció de Toni Barbarà, de Marea de Marees, el 10 de juny de 2016.
Toni Barbarà, membre de Marea Blanca de Catalunya, va intervenir en la Jornada de Pressenza, celebrada a Barcelona el 10 de juny a Calàbria 66, on va posar de manifest els múltiples problemes existents en el camp de la Salut i en el Sistema Sanitari de Catalunya; també va relatar algunes de les reivindicacions i accions dutes a terme per Marea Blanca i altres Marees.
En 2008, des de l’Entitat “Dempeus per la salut”, conjuntament amb d’altres i de forma democràtica i insurgent, va iniciar la seva marxa activista per dir-li a l’Administració sanitària que “no ens vengui la moto”. Així van començar una campanya contra l’euro per recepta, com a negativa per a no caure en el “repagament” dels fàrmacs prescrits en consulta mèdica.
Al febrer de 2015 es va constituir Marea Blanca, conformada per 65 entitats, plataformes veïnals, professionals de la salut, alguns sindicats, associacions d’estudiants de medicina… Marea Blanca és transversal, apartidista, i amb una ideologia clara: la defensa de la Sanitat Pública i Universal. Els seus fins queden emmarcats en un “Decàleg”.
En poc més d’un any, s’han realitzat múltiples accions reivindicatives: contra les retallades sanitàries, el tancament de quiròfans, la disminució de llits als hospitals durant l’estiu, la falta de cobertura de professionals; contra la privatització i la mercantilizació dels serveis sanitaris, les llistes d’espera i el sofriment humà que generen; contra els “tripijocs” i les “portes giratòries”.
Marea Blanca rebutja el VICS+ (compravenda de dades sanitàries amb el pretext d’estudis de recerca mèdica).
En síntesi, es tracta de desemmascarar el paradigma públic-privat, com a fórmula per parasitar els recursos públics en benefici de “mans” privades (opacitat d’enginyeria financera).
Marea Blanca denúncia els procediments de l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques), tribunal que dóna altes mèdiques a persones que no estan en situació de treballar, abocant-les a la desesperació i, en moltes ocasions, al suïcidi. “El suïcidi s’ha convertit en la segona causa de mort entre els joves, per sobre dels accidents de trànsit”, va exposar Toni Babará.
Cal posar l’accent en els anomenats determinants de salut: Treball saludable, Habitatge, Alimentació, Pensió, Contaminació, Educació i Sanitat.
La salut no és qüestió només de més “paracetamol” o més “simvastatina”, sinó de “justícia” i “equitat social”.
Al maig de 2016 s’han refós totes les “lluites” en Marea de Marees: totes les samarretes de diferents colors més les bates blanques, juntes, perquè el neoliberalisme ens vol separats per afeblir-nos.
És urgent, coherent, intel·ligent i necessari unir-nos totes les “Marees” pels drets socials bàsics.
