Més enllà de la contradicció que suposa que  la Sentència publicada avui sobre el procés estableixi que,  per una banda, el procés va ser una enganyifa assumida pels polítics catalans, i que, per l’altra, en cap moment va estar en perill la integritat de l’estat espanyol, però la sentència acabi imposant 13 anys de presó  a un vicepresident d’un govern legítimament escollit, entre 10 i 11 a la majoria  de consellers i 9 anys a dos activistes, que es van enfilar  damunt d’un cotxe, el Tribunal Suprem aprofita per fixar què es pot fer i què no es pot fer en un estat de dret democràtic.

“El derecho a la protesta no puede mutar en un exótico derecho al impedimento físico a los agentes de autoridad a dar cumplimiento a un mandato judicial”. I afegeix: “La autoridad del poder judicial quedó en suspenso sustituido por la propia voluntad de los convocantes y de quienes secundaban la convocatoria, voluntad impuesta por la fuerza”.

Per tant, el Tribunal Suprem transforma la desobediència civil en delicte. La desobediència civil és doncs prou causa per a acabar imposant una pena de 9 anys de presó. Rosa Parks al trullo. Ghandi també i Jesucrist que els acompanyi! Per descomptat tots els firmants de la declaració d’independència nordamericana penjats. Aquests si eren rebels.

La Sentència del procés el que fa és acabar per criminalitzar tota l’activitat inspirada i desenvolupada pel 15 M. Era sedició quan els veterans lluitadors de la Marea Pensionista envaïen les seus de la Tresoreria General de la Seguretat Social per reclamar un sistema de pensions públiques dignes. Era sedició quan ocupàvem la Vicepresidència del Govern de la Generalitat per a reclamar un increment pressupostari per fer front a les llistes d’espera. És sedició quan ocupen la PAH, la PAC o els 500 x 20 una entitat bancaria per a aturar un desnonament.

First they came for the Communists

And I did not speak out

Because I was not a Communist

 

Then they came for the Socialists

And I did not speak out

Because I was not a Socialist

Then they came for the trade unionists

And I did not speak out

Because I was not a trade unionist

Then they came for the Jews

And I did not speak out

Because I was not a Jew

Then they came for me

And there was no one left

To speak out for me

 

I Martin Niemoller tenia raó.