El passat dijous 4 de juliol, va arrencar el XXXIV *Curs d’Estiu de la Universitat Internacional de la Pau amb la inauguració institucional i la conferència de Daniel Nordman. Durant aquest estiu us oferirem, al llarg de set articles, un resum de totes les ponències que van tenir lloc durant tota la setmana.El curs, que portava com a títol: “Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones”, es va desenvolupar al voltant de reflexions entorn a les fronteres i les seves repercussions limitadores per al progrés individual i social.Les fronteres són murs externs que ens aïllen de la resta de la humanitat i barreres internes que ens separen dels nostres veïns. Poden ser murs aixecats per els governs a través de les seves institucions polítiques, legislatives, militars i policials, però també són muralles mentals construïdes per el poder a través de les pors a l’estrany, augmentades mitjançant les notícies focalitzades per els mitjans de comunicació i per els grups polítics que impulsen als desfavorits a pensar que la causa dels seus problemes no és estructural sinó culpa d’aquestes estranys invasors. Dins de les nostres societats les fronteres es concreten en límits culturals i econòmics entre els éssers humans, barreres visibles i invisibles que divideixen a la població en barris diferents, amb una sanitat diferenciada i una educació jerarquitzada per grups de classe o ètnia. El mapa que imposa un dibuix en un paper partint la humanitat en trossos s’uneix a les fronteres invisibles de l’exclusió social. I aquest crea el més terrible dels murs, el mental, que esclerotitza i anul·la el progrés de les societats.
Els parlaments d’obertura van deixar clars alguns aspectes crítics sobre les fronteres. El primer i més important és que les fronteres són invencions de les persones. I en la situació actual, en què la humanitat viu en una gran crisi que prové de l’afany de controlar el territori i els seus recursos, això genera greus problemes. Alguns d’ells són el canvi climàtic, els conflictes i guerres que es produeixen o els grans moviments de masses de persones. Davant d’aquestes emergències els països occidentals estan escollint fortificar les fronteres, solidificar-les. I en les zones de pas resultants les vulneracions dels Drets Humans són sistemàtiques. La resposta davant d’aquesta situació és clara: cal ser transgressors, van assenyalar els representants institucionals.
Daniel Nordman: “Fronteres i territori: nocions, reptes i valors”
Daniel Nordman, director honorífic d’investigació al Centre Nationale de la Recherche Scientifique, va fer una conferència titulada “Fronteres i territori: nocions, reptes i valors”. En aquesta conferència, el reconegut investigador francès va deixar patent que la frontera és una noció, un element que es construeix, egocèntric, mòbil, i que canvia amb el pas dels segles. Per tant, considerar les fronteres com un element estàtic és un error, igual que passa amb els estats. No hi ha naturalesa en les fronteres.Un altre element central de la conferència de Daniel Nordman ha estat la diferenciació entre espai i territori. Així doncs, la frontera només és una línia. L’espai no pot limitar-se, però sí delimitar-se el territori i aquest territori delimitat és objecte passiu d’una sobirania i d’una jurisdicció que li dona nom, element que pot ser font de conflictes, tensions i problemes. El territori que delimiten les fronteres, per tant, és un espai viscut que canviarà de nom en funció de qui el conquereixi. Les últimes paraules de Daniel Nordman van assenyalar que les fronteres neixen arran de les accions de diversos actors, que són institucionals i simbòlics, però també per l’existència d’actors humils, el conjunt de la població.
__
