El Partit Socialista Obrer Espanyol guanya, amb èxit inesperat, les
eleccions amb Pedro Sánchez com a President.
La participació ha superat amb escreix la dels últims comicis. L’ascens del nacionalisme català no té precedents. El tan temut tripartit format per l’escissió de la dreta espanyola no ha aconseguit arribar al poder. La seva desfeta marca un fet històric en les eleccions espanyoles. L’amenaça de la ultradreta, malgrat entrar per primera vegada en el parlament amb uns 24 escons, veu minvada la seva satisfacció, que pretenia superar amb escreix el resultat que ha obtingut.
Per ordre d’escons, els cinc primers partits guanyadors són: PSOE, PP, Ciudadanos, Unidas Podemos i VOX. A continuació, cal destacar la força dels partits nacionalistes, a Catalunya amb l’altíssim ascens d’Esquerra Republicana amb uns 15 parlamentaris (el seu principal representant Oriol Junqueras és a la presó acusat pel “procés” català) i al País Basc amb el PNB i HB Bildu.
Pedro Sánchez, el número u del PSOE, i actual guanyador de les eleccions, va arribar al poder el maig del 2018 per una moció de censura, a la que varen donar suport Unidas Podemos i els partits independentistes. Va acabar el seu mandat avançant les actuals eleccions, per no haver pogut aprovar els pressupostos per manca del suport del nacionalisme català. Des de l’any 2004, el PSOE amb l’expresident Rodríguez Zapatero no havia tornat a tenir un èxit semblant en les urnes i, oposadament, la derrota de la dreta, no havia estat mai tan gran a Espanya. PSOE i PP han estat els dos partits líders des de la democràcia espanyola, però, com ja es va anunciar durant tota la campanya, el bipartidisme ha mort i ara les aliances són les que marcaran el futur de la política espanyola.
L’actual resultat fa sorgir en els votants el temor de les aliances. Una aliança del Partit Socialista amb un partit de dretes com ara Ciutadans (encara que ells es denominen de centre) no és el mateix que una aliança del Partit Socialista amb Unidas Podemos.
Gairebé finalitzat l’escrutini i abans d’acabar el recompte, una suposada coalició del PSOE necessitaria formarla o be amb Unidas Podemos i un dels partits nacionalistes per a poder tenir la majoria absoluta o be amb Ciutadans que entre la suma dels dos no necessitaria més forces.
Ara la incertesa per al votant d’esquerres és crítica, perquè les anomenades “esquerres” deixaran de ser-ho amb aliances neoliberals.
Els pressupostos no aprovats quan es van haver de convocar noves eleccions eren els més progressistes dels últims anys, i milloraven les fins ara depriments prestacions en sanitat, educació, taxes universitàries i en definitiva oferien més suport a les classes més vulnerables.
Quedaran en l’oblit aquests pressupostos que van comptar amb el suport d’ Unidas Podemos, deixant de beneficiar així a una societat maltractada per tots els abusos econòmics i socials d’un govern corrupte?