Els pressupostos Generals de l’Estat espanyol no han estat aprovats. Va faltar el suport de les forces independentistes. Pedro Sánchez es veu obligat a convocar eleccions.
Les situacions sempre són d’una manera o un altre depenent si es miren des del nord, el sud, l’est o l’oest. Visualitzant el mapa des de Catalunya, l’independentisme i els presos polítics, el govern espanyol ha resolt la causa del procés català com qui plega un ventall. Des d’una primera situació en la qual el PSOE tenia en el programa el dret a l’autodeterminació, va passar a un segon estat on es va treure del programa, i a un tercer on ja no es va voler dialogar. Les seves paraules van ser que el suport “dins de la constitució sempre, fora de la constitució, mai”.
Aquesta situació ha motivat que el vot independentista en el parlament per a poder aprovar els pressupostos Generals de l’Estat decantés la seva balança cap a la no aprovació d’aquests. Si tu no dónes suport, nosaltres tampoc.
Aquests han estat els fets.
Els pressupostos:
Aprovar els pressupostos era una cosa que perjudica 47.000.000 de persones. La moció de censura de maig de 2018, va llevar les regnes del poder a una política neoliberal que durant 10 anys va precaritzar l’economia espanyola amb el govern més corrupte de la democràcia espanyola. Els actuals pressupostos a ser aprovats pel govern de Pedro Sánchez, milloraven les fins ara depriments prestacions en sanitat, educació, taxes universitàries i en definitiva més suport a les classes més vulnerables.
La no aprovació dels pressupostos ha frustrat allò que la moció de censura semblava poder albirar una sortida a tal corrupció i reducció cada vegada major de prestacions socials. Semblava que es podia obrir un espai democràtic, de millora en l’agenda social i revertir l’avanç de les dretes i extrema dreta. La moció de censura permetia una aliança entre Podemos i PSOE.
Ara la incertesa és crítica.
Ni la situació dels presos polítics catalans és favorable ni les pròximes eleccions tampoc.
