El vaixell de l’organització Proactiva, Open Arms, va atracar en el Moll de Crinavis, en la Badia d’Algesires (Cadis-Espanya) el dia 28 de desembre, després de romandre 8 dies amb 304 persones, rescatades enfront de les costes de Líbia, i després de ser denegada l’entrada del vaixell a cap port pròxim (Malta, Itàlia, França o Tunísia).
El vaixell de l’organització Proactiva, Open Arms, va atracar en el moll de Crinavis, en la Badia d’Algesires el dia 28 després de romandre 8 dies amb 304 persones rescatades, enfront de la costa de Líbia, i després de ser denegada l’entrada del vaixell a cap port pròxim com Malta o els intents per portar-los fins a Itàlia, França o fins i tot Tunísia van ser infructuosos. Així que, després de diverses negociacions amb Salvament Marítim d’Espanya, el vaixell va ser autoritzat a dirigir-se fins a aigües espanyoles i posar rumb al port d’Algesires (Espanya) per a dur a terme el desembarcament dels migrants, en un altre gest humanitari del Govern que presideix Pedro Sánchez.
Abans de posar rumb a Espanya, un guardacostes italià va recollir a un menor somali amb una greu infecció en la cara per a evacuar-lo fins a l’illa de Lampedusa. Hores abans, una dona i el seu bebè nounat van ser evacuades en un helicòpter de salvament de Malta. Ha estat l’única ajuda que ha ofert el govern de Malta.
Després d’una travessia d’una setmana, la tripulació i els voluntaris a bord del Open Arms van complir amb la difícil tasca encomanada: salvar vides. En aquesta ocasió, en la seva vigilància del Mediterrani en la zona SAR* van trobar tres pasteres en molt males condicions i a punt de naufragar a unes 50 milles nàutiques al nord-est de Trípoli, pasteres en les quals viatjaven dones i nens de molt curta edat. Ara estan sans i estalvis a Espanya.
Amb la resposta afirmativa d’Espanya, que va oferir el port d’Algesires el 22 de desembre, el vaixell de salvament espanyol va posar rumb a Espanya. Els esperaven 6 llargs dies de navegació per a recórrer les més de1000 milles de travessia, donat suport per l’Astral, l’altre vaixell de l’ONG que els va subministrar queviures. “Ha estat una missió llarga i complicada, però positiva”, va resumir Gerard Canals, cap de missió i al comandament durant aquest últim viatge.
Arribada Algeciras
(Imatges: Antonio Sempere)
Eren les 08.50 d’un fred matí quan apuntava prop de l’escullera del moll de Crinavis, en Sant Roque, el masteler del Open Arms. En la coberta, es podien albirar les siluetes dels nàufrags rescatats embolicats en mantes. Des dels teleobjectius de les cambres es podien intuir els somriures i les cares d’agraïment. Mentrestant, la tripulació preparava el necessari per a la maniobra d’atracada; aviat podrien trepitjar terra. A peu de moll, un dispositiu d’emergència els esperava: Policia Nacional, la Guàrdia Civil, i Creu Roja, encarregats de comprovar l’estat de salut en primera instància, i personal d’ ACNUR, CEAR, i Save The Children que s’ocuparien de donar assistència als menors. Els esperava la pesada tasca d’identificació abans d’ingressar en el Centre d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATI) de Crinavis.
Un rescat de 19 nacionalitats
(Imatges: Antonio Sempere)
Els rescatats sumen un total de 19 nacionalitats diferents: 101 de Somàlia; 62 de Costa d’Ivori; 37 de Mali i 32 de Sudan, els més nombrosos. També viatjaven 9 de Camerun, 7 de Txad, 5 d’Egipte, 5 de Gàmbia, 4 del Senegal, 3 de Palestina, 2 de Ghana, 2 de Síria i 1 de Libèria, Togo, Níger i Sierra Leone. Aquestes xifres van ser aportades per Proactiva Open Arms després del desembarqui.
Oscar Camps va esperar al Open Arms a Algesires
(Imatge: Antonio Sempere) Oscar Camps fent declaracions davant els mitjans a Algesires
Oscar Camps, director de Proactiva Open Arms, es va desplaçar fins a Algesires per a rebre al vaixell i ajudar en les tasques de desembarcament. A mig matí i quan encara estaven desembarcant, va comparèixer davant els mitjans en un improvisat espai fora del moll, ja que als mitjans no se li va permetre entrar i poder informar amb la qualitat i rigor que el moment precisava.
“L’arribada ha estat tranquil·la, el mar ens ha acompanyat i hem atracat a les 8.55, una vegada fet el tràmit administratiu estem començant el desembarcament”, -declarava Camps- “…Primer baixem les dones i els nens, les famílies i després els adults. Tots han arribat fatigats perquè el viatge ha estat llarg. L’únic port que hi havia disponible ha estat el que estava més lluny. Han navegat pel Mediterrani 1.100 milles a l’hivern i sobre la coberta d’un vaixell i hem hagut de fer miracles per a dotar-los de mantes i medicaments. Donar menjar a més de 300 persones durant 8 dies es fa complicat, és molt menjar”, postil·lava Óscar Camps, que malgrat la dificultat de la missió, mostrava cara de satisfacció i se sentia orgullós dels voluntaris i la van tripular del Open Arms, a més de l’Astral (l’altre vaixell de la onegé) que va fer labors logístiques d’avituallament.
Camps també va voler compartir una reflexió sobre la situació de les persones que tracten de fugir de Líbia, “estic segur que si no els arribem a trobar, aquestes persones haguessin mort; de fet, teníem constància d’una embarcació amb 100 persones d’Eritrea que no sabem res d’ells, això és el que està passant al Mediterrani”.
Per al director de Proactiva Open Arms, el fet que hi hagi hagut països que no van respondre a la trucada del Open Arms per a recalar en ports més pròxims respon a la inacció de la Unió Europea respecte al drama de les pasteres, que han de sortir fugint des d’Àfrica. Malta ha estat l’únic país que ha contestat per escrit a la petició negant fins i tot l’avituallament de queviures. “Hem hagut de fer 1200 milles per a poder portar queviures al vaixell, àdhuc tenint una nau a Malta amb mantes i provisions. Hem passat de la inacció al bloqueig humanitari”. Sobre els altres països que no han contestat a la trucada, com França i Itàlia, “és impropi que els guardacostes, no contestin. És impropi que la Unió Europea no doni resposta a aquest drama. Lamentem aquesta situació alhora que demanem als països europeus que compleixin amb els convenis internacionals que ells mateixos han signat”.
Respecte a les persones que han arribat, Óscar Camps assegura que moltes d’elles han abandonat els seus països fugint de la guerra i que en 6 dies de travessia els ha donat temps a conèixer les històries de vida de moltes d’elles. Fins i tot han escrit cartes relatant les seves vivències, que Camps pensa que acabessin en algun despatx d’Europa: “Procedeixen de guerres i persecucions pel que alguna tindrà dret a sol·licitar asil”.
(Imatges: Antonio Sempere)
Els nouvinguts ja han començat s ser distribuïts per diferents centres d’Andalusia per a seguir amb els tramitis d’identificació. Segons els serveis d’assistència la major part dels migrants estan bé de salut, excepte alguns quadres de fatiga i alguna embarassada amb alguna malaltia menor. Es tem especialment per un grup de noies adolescents, el número de les quals no s’ha determinat, procedents de Somàlia. “Caldrà investigar si han anat víctimes de violació o abusos”, explicava Vicente Raimundo, director de programes de Save the Children a Espanya.
Salvini a la seva
El Ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, ha tornat a reiterar que Itàlia no acollirà ni a un sol immigrant que els vaixells de les organitzacions rescatin en el Mediterrani i ha tornat a arremetre contra les oenegés que operen en aquest, qualificant-les com a “negrers al servei del tràfic il·legal d’éssers humans”. Aquestes declaracions es produeixen per la petició del vaixell Sea Watch 3 de desembarcar 32 migrants en un port italià. “La meva resposta és la mateixa: els ports italians estan tancats” ha afirmat el dirigent ultra dretà.
Mentrestant, al Mediterrani continuen rescatant embarcacions amb persones procedents de l’infern libi. A més del Sigui Watch 3, hi ha un altre vaixell de l’organització alemanya Sigui Eye que en el matí del dissabte va rescatar 14 persones enfront de la costa de Líbia. A l’hora d’escriure aquest article, el diumenge 30 de desembre, encara no havia rebut resposta i segueix a l’espera que algun país autoritzi l’atraqui per a desembarcar a les persones rescatades. El Professor Albrecht Penck és el primer vaixell sota bandera alemanya que està operant en la zona de rescat enfront de Líbia.
* La Zona SAR és una zona protegida pel Conveni Internacional sobre Cerca i Salvament Marítims (Conveni SAR, 1979), adoptat en una conferència celebrada a Hamburg, que va tenir per objecte elaborar un pla internacional de cerca i salvament, de manera que, independentment del lloc on ocorri un accident, el salvament de les persones que necessitin auxili sigui coordinat per una organització de cerca i salvament i, quan sigui necessari, mitjançant la cooperació entre organitzacions de cerca i salvament veïnes.
