Entrevista a Paola Delgado, estudiant de la Diplomatura en Metodologia de la No Violència.

Paola Delgado està cursant la Diplomatura en Metodologia de la No Violència, organitzada en conjunt per la Federació Universitària Popular d’Escobar (FUPE, Buenos Aires) i dos organismes del Moviment Humanista (La Comunitat per al desenvolupament humà i el Centre Mundial d’Estudis Humanistes). A través d’aquesta formació es faciliten noves eines personals i socials per fer front a les diferents situacions de violència que van en augment en el medi en el qual els estudiants inscrits desenvolupen les seves activitats.

Imatge de Paola Delgado

Paola, com et va sorgir l’interès per la metodologia de la no violència?
Ho vaig conèixer per un amic humanista i així vaig començar a informar-me. Vaig veure anunciada la Diplomatura en una pàgina de feminisme humanista i em vaig inscriure. Treballo amb nens, faig classes i projectes en barris de menys recursos. Potser aquí es veu més la violència, la gent és maltractada molt visiblement en aquests llocs, i en època de crisi és pitjor. Vaig associar aquesta activitat amb l’interès per la no violència, vaig pensar que era útil no solament per a mi sinó per ajudar a altres persones.

Participes molt activament en el moviment feminista i amb l’associació d’actrius i actors. Ets un referent de la lluita social en Salta, la teva ciutat.
Salta és la província amb l’índex més alt de femicidio. Les dones desapareixen i no se sap res, hi ha tracta de persones. Terrible violència i per a mi la militància és una gran acció cap a l’esperança d’un món sense violència. Sento la necessitat ètica de denunciar i assenyalar les conductes violentes, en aquest cas contra la dona.

Quina utilitat li estàs trobant a les classes de la Diplomatura?
Em sorgeix pensar en fer les tasques, li dono voltes i ho penso abans d’escriure-ho. M’ajuda a reflexionar, m’haig de posar a pensar. Em porta a conèixer-me a la meva mateixa, per exemple en el tema dels Aforismes, ho vaig posar en pràctica i vaig sentir com una connexió amb alguna cosa superior, no Déu, jo no crec.
Alguna cosa com una energia…Ja de nena em passava que jugava a voler alguna cosa i que es complís…Després en el camí es va perdre aquesta capacitat, però fa poc la vaig recuperar per certa situació particular que em va ocórrer. Així, que en llegir els Aforismes em vaig dir: Mira hi ha una tècnica com aquests jocs als quals jo jugava! I, em sembla genial que s’hagin desenvolupat aquestes tècniques!

Relaciones la teva activitat professional, la teva militància social i la no violència
Faig dansa i teatre, la relació de la no violència amb l’art és total ja que l’art transforma la violència a través de la ficció, l’art és no violent. Per exemple, ara formo part d’Actrius per la No Violència i hem fet una cobla per posar en evidència l’assetjament cap a la dona. Perquè et facis un idea, per anar amb el mocador verd, referent de la legalització de l’avortament a Argentina, hi ha homes que t’increpen i es fiquen amb tu, en altres casos han arribat a copejar. Estem decidides a denunciar socialment aquestes conductes violentes i fer-ho a través de l’art, no és venjar-se ni anar en contra dels homes, és voler un món sense violència, encara que avui sembli una utopia.