L’alcaldessa i la Relatora especial de Nacions Unides sobre dret a l’ Habitatge demanen un front unitari de les ciutats i les grans àrees urbans per aturar l’acció especulativa de grans fons d’inversió internacionals i defensar l’habitatge com a bé social.

Ada Colau denuncia fins a 38 casos de finques adquirides per fons d’inversió, adverteix que Barcelona prioritzarà la lluita contra l’expulsió de veïns i reclama canvis legislatius profunds.
L’Ajuntament de Barcelona i Nacions Unides han presentat avui a les grans ciutats una campanya internacional per lluitar contra la gentrificació i la conversió de l’habitatge en una mercaderia i un negoci global, que l’allunya de la seva funció social i el seu caràcter de dret humà fonamental. La campanya “Make de shift” impulsada per la Relatora especial sobre Habitatge de Nacions Unides, Leilani Farha, s’ha presentat avui a la capital catalana en el marc d’una trobada de la principal xarxa mundial de ciutats CGLU (Ciutats i Governs Locals Units) que copresideix l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i coincidint amb la celebració del Dia Mundial de les Ciutats. La jornada de treball amb experts i representants de les ciutats i de Nacions Unides ha comptat també amb la participació del president de CGLU, Parks Tau.

Lailani Farha, Parks Tau i Ada Colau han obert aquest mati aquesta trobada internacional de ciutats amb l’objectiu de fer noves aliances globals en la lluita contra la gentrificació, un fenomen comú a les grans àrees urbanes del planeta. L’alcaldessa Colau ha aprofitat la presència a Barcelona de la relatora de les Nacions Unides posar sobre la taula els efectes concrets d’aquesta greu problemàtica en una capital com Barcelona, que ara té l’habitatge com una de les principals prioritats de les seves polítiques públiques. Mentre algunes de les principals capitals europees disposen de grans parcs públics d’habitatge (entre el 15% o el 30% del total), a Barcelona, Catalunya i Espanya aquest percentatge és troba a l’entorn de l’1% per una manca sistèmica de política pública, una situació que ara és absolutament urgent i prioritari revertir.

A més de la manca d’habitatge públic, la problemàtica es veu agreujada per la dinàmica del mercat privat i la seva progressiva desregulació, que vulnera encara més els drets de la ciutadania. “Quan la ciutat encara no ha superar els efectes nefastos de l’esclat de la bombolla immobiliària, el mercat manté aquesta situació de desregulació, i els contractes de lloguer es redueixen a només 3 anys de durada, les pujades de preus són arbitràries i no es corresponen amb capacitat adquisitiva de la població, de manera que pugen molt per sobre de les rendes de la ciutadania” ha relatat Colau.

L’alcaldessa ha lamentat els efectes de les dinàmiques globals i especulatives que la mateixa Relatora de Nacions Unides explica en el seu Informe sobre la financiarització de l’Habitatge, especialment crític amb l’atorgament del permís de residència per a estrangers que compren pisos per un valor superior als 500.000 euros, i el salvament de la banca amb diners públics, entre altres. A Barcelona, ha indicat Ada Colau, fins a 38 edificis sencers han estat adquirits per fons d’inversió especulatius. Fruit d’aquestes compres els veïns estan patint pressions per abandonar casa seva. No es tracta d’un problema generalitzat a tota la ciutat sinó que aquestes pràctiques es concentren en barris com el Raval, o el Poblenou. De fet, aquestes 38 finques sumen en total 450 habitatges, és a dir, un percentatge d’un 0,06% dels habitatges que hi ha a Barcelona (684.000 primeres residències).

Ada Colau ha assenyalat Norvet, Renta Corporación, Vauras Investment i MK Premium com a exemples de fons d’inversió que amb les seves males pràctiques que no tenen en compte l’entorn, provoquen l’expulsió de veïns, amb operacions opaques i poc transparents.

Estratègies per aturar la financiarització de l’habitatge

L’alcaldessa ha presentat també quines són les estratègies que ha explorat i ha desplegat el Govern municipal per fer front, en el marc de les limitades competències que té l’Ajuntament, a aquesta situació, com ara l’aposta per invertir en els dos últims anys fins a 29 milions d’euros per la compra de 287 habitatges a través del tanteig i retracte, per tal d’evitar que operacions especulatives de grans fons d’inversió acabessin amb l’expulsió de veïns. Colau ha explicat que s’estan apurarant totes les competències per impedir l’expulsió dels veïns. Ha citat també que a Barcelona per primer cop s’estan vinculant els ajuts a la rehabilitació al compromís dels propietaris de no pujar els lloguers. Però ha recordat que la llei estatal permet contractes de lloguer de només 3 anys.

L’alcaldessa ha fet una crida a una regulació mundial contra l’especulació . “Necessitem canvis legislatius en profunditat per regular el dret a l’habitatge, perquè no sigui un compromís retòric, sinó un dret real de la ciutadania. D’aquest dret en depenen molts altres drets humans. Vull protegir els meus ciutadans que puguin viure als seus barris, i no se’ls obligui a marxar”, ha conclòs Colau que finalment ha convidat la relatora de les Nacions Unides a venir en missió oficial a l’Estat espanyol, com va fer fa 10 anys el seu antecessor, Miloon Kothari, i així poder avaluar si efectivament l’Estat ha donat compliment a les recomanacions que va fer el Relator en el seu demolidor informe.

Per la seva banda, la Relatora especial sobre Habitatge de les Nacions Unides, Leilani Farha, s’ha referit a la situació mundial del dret a l’habitatge: 1.600 milions de persones viuen en habitatges no adequats i sense les condicions mínimes i creixen els assentaments informals que no tenen serveis bàsics com aigua o sanejaments. “Les ciutats estan excloent les famílies pobres i les llars de renda mitjana o baixa. El sensellarime està creixent i afecta fins i tot a famílies amb feina remunerada”, ha advertit Farha, que ha recordat que una tercera part de les morts estan vinculades a la pobresa i a la manca de l’habitatge digne.

Leilani Farha ha relacionat la violació del dret a l’habitatge amb la financiarització no regulada de l’habitatge. “L’habitatge s’ha convertit en un lloc on aparcar l’excedent de capital, un producte comercial en comptes d’un bé social o un dret humà”, ha dit. “I això està passant a totes les grans ciutats i és un fenomen insostenible per als estats, per a les ciutats i per a les persones”, ha afegit.

La campanya “Make de shift” de Nacions Unides, que avui s’ha presentat a les ciutats en la trobada celebrada a Barcelona, proposa iniciar un canvi, un moviment mundial que reivindiqui i que faci complir el dret fonamental a l’habitatge, que respecti l’habitatge com un bé social, com un vehicle cap a la igualtat i cap a una societat inclusiva. Aquesta campanya busca constituir una plataforma global per forçar els governs a canviar la seva relació amb el sector financer, per regular i dirigir les normes en coherència amb la idea de l’aplicació del dret a un habitatge digne.

Manifest de Barcelona

La trobada internacional promoguda per CGLU i Nacions Unides s’ha clausurat amb el Manifest de Barcelona, on es recullen algunes de les principals accions a desenvolupar en el marc de la xarxa mundial de ciutats.

Podeu consultar el Manifest en aquest enllaç:
ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2017/11/UCLG_ManifiestodeBarcelona.pdf