En les seves actuacions contra Catalunya, el regne d’Espanya fa palès un comportament similar al d’una dictadura, sense cap capacitat per rebaixar la tensió i atenuar el conflicte, que, en aquests moments, es presenta desbocat.
El Ministeri de l’Interior, en el seu desplegament militar per tractar d’impedir el referèndum del passat 1 d’octubre, es va gastar més de 31 milions d’euros.
I l’actuació de la policia en la seva escomesa indiscriminada contra la gent, ancians, nens o minusvàlids, va produir 900 ferits de diversa gravetat.
Però no va aconseguir impedir la votació d’aproximadament 2.300.000 persones. L’enginy popular va ser superior als 17.000 efectius policials i cossos d’elit, desplaçats en 3 vaixells noliejats per a l’ocasió.
No obstant això el ministre Juan Ignacio Zoido no ha dimitit, ni per aquest fracàs estratègic ni pel desfalc a les arques públiques, ben al contrari, l’operatiu policial segueix vigent.
El següent pas per part del complot governamental del PP -en resposta a la carta de Puigdemont demanant diàleg- ha estat la persecució política i les detencions.
Aquest dilluns la jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, ha decretat presó incondicional, per un delicte de sedició, pels presidents de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
El fet essencial en el qual es fonamenta en l’acte el delicte de sedició de Cuixart i Sànchez no és altre que haver-se pujat a un vehicle de la Guàrdia Civil per dirigir-se als manifestants, demanant calma. I això va ser retransmès per totes les televisions que estaven presents en el lloc dels fets.
