Un nou atac de signe yihadista ha tornat a produir-se a Europa, aquest cop a diverses ciutats de Catalunya. L’objectiu dels atemptats han estat els turistes, per la qual cosa resulta evident que un dels objectius d’aquestes accions és la recerca de la màxima ressonància internacional.

Catalunya ha reaccionat amb mostres de dolor i de solidaritat: hostalers que han ofert allotjament, taxistes que portaven a gent gratuïtament, moltíssimes donacions de sang o fins i tot la interrupció de la vaga dels treballadors de l’empresa de seguretat Eulen a l’Aeroport de Barcelona.

Un altre aspecte positiu de la nostra societat ha estat la immediata circulació de missatges en les xarxes socials alertant del perill d’islamofòbia.

En l’informe Pla municipal de lluita contra la Islamofòbia es detallen les dades i el pla de treball que l’Ajuntament de Barcelona desenvolupa en aquesta matèria.

Avui dia es calcula que viuen a Europa més de 44 milions de persones musulmanes, sense comptar països com Turquia. En alguns països, com Bòsnia Hercegovina, Macedònia o la Federació Russa, la població musulmana està establerta des de fa segles. A Albània, Kosovo i Turquia, els musulmans representen la majoria de la població. En altres països, els ciutadans musulmans han adquirit majoritàriament la nacionalitat del lloc on van migrar i van demanar l’asil durant el segle XX o inicis del XXI “, s’exposa en l’informe.

Al voltant de 1.500 milions de persones al món professen la religió musulmana. El poble musulmà a més de ser molt nombrós s’ha estès àmpliament per tot el planeta. Les comunitats més nombroses en països no àrabs es troben al subcontinent indi, el sud-est asiàtic i Àsia Central. Indonèsia, amb 200 milions, ocupa el primer lloc, seguida de Pakistan, que acull més 159 milions de fidels. A Europa s’estima un 4% de població musulmana.

El primer que es desprèn d’aquestes xifres és que els musulmans no són terroristes, ja que de ser-ho resultaria una situació catastròfica. Comprenent això, resulta evident que es podrà combatre l’amenaça terrorista a través de la integració i del treball conjunt amb els immigrants que són en la seva immensa majoria víctimes d’aquesta situació a dins i a fora dels seus països.

El que està darrere del terrorisme no és l’Alcorà sinó la geopolítica.

En la segona dècada del nostre segle, ha sorgit una interpretació demencial de l’Alcorà per part d’amplis sectors d’analfabets, els quals estan sent utilitzats per produir guerres per part del negoci militar occidental interessat en escenaris de forta inestabilitat.

Així s’ha promogut l’anomenat Estat Islàmic, donant-li vigència a través dels mitjans informatius massius o fins i tot presumint obertament de la seva creació. El 2012 Hillary Clinton va afirmar que ells havien creat, entrenat i armat amb míssils a l’ISIS en la ja viral entrevista a la cadena Fox News.

Avui Donald Trump fa declaracions que apunten a crear el brou de cultiu i l’estat d’odi. Per expressar la seva solidaritat amb Barcelona s’ha fet ressò de la història que atribueix al general John Pershing mullar bales en sang de porc abans d’executar a insurgents musulmans a Filipines fa més d’un segle.

Les patètiques declaracions a què ens té acostumats el president apunten a dissimular la derrota dels EUA en els terrenys econòmic i militar, en la seva pretensió d’hegemonia mundial.

Un estat d’inestabilitat a Europa és el que es busca, Damasc o Trípoli tenien en comú, com Barcelona, ​​la seva convivència multicultural. Sabem que és això en el que s’ha de treballar per evitar la irracionalitat i el terror; en cooperació amb els immigrants i amb un propòsit comú d’amplitud de mires i d’amor per la diversitat humana.