Xerrada i debat aquest divendres 21 de juliol a les 19h, a la Sala 2 de Can Batlló, Barcelona. Amb la participació dels següents arquitectes i activistes :
Diana Bogado (Rio de Janeiro), Nancy Popp (Los Angeles) i Maria Barrero (Sevilla).
S’ha convidat també (pendents de confirmació): Sindicat de Llogateres, Coordinadora d’Assemblees de Barri per un turisme sostenible, Bloc Amenaçat/Recuperat del carrer Leiva, La Borda i Fundació La Dinamo.
Diana Bogado, és feminista, arquitecta i urbanista brasilera. Activista en els moviments socials pel dret a l’habitatge digne i a la ciutat. La xerrada tractarà sobre l’experiència dels “Museu das Remoções” (Museu dels desallotjaments) com a resposta sociocultural al Rio de Janeiro neoliberal. Relatarà el procés de resistència d’una favela a Rio de Janeiro, Vila Autódromo, que va ser l’única capaç de resistir els desallotjaments vinculats amb el projecte olímpic de la ciutat. Se centrarà en un dels treballs clau d’aquest procés de resistència com va ser la creació de el “Museu das Remoções” per mantenir la memòria que els gestors neoliberals volien eradicar.
Nancy Popp, artista plàstica de Los Angeles, presentarà i discutirà el seu recent treball com a part de l’actual Orange County Museum of Art’s 2017 CA-Pacific Triennial. Aquesta conversa inclourà Museu das Remoções de Rio de Janeiro, the Los Angeles Tenant’s Union, el sindicat d’inquilins de Los Angeles i els actuals esforços d’organització contra la gentrificació en Santa Ana i Costa Mesa, com a part de la Trienal de OCMA, LA-based NOlympics campaign.
María Barrero, arquitecta i activista, forma part de la col·lectivitat aglutinada entorn de la Casa Palacio del Pumarejo de Sevilla, un moviment que porta 17 anys en lluita per la rehabilitació de l’edifici i autogestió de l’espai. Relatarà el moviment que sorgeix contra la primera ona de gentrificació soferta pel casc històric nord (conegut com Sevilla la vermella, o el Moscou sevillà) als anys 90, de la mà de la Expo92 i el Pla Urban i amb l’auspici de les desenfrenades polítiques neoliberals del consistori; moviment pel qual el Pumarejo va ser un símbol de resistència. L’ “Alameda d’Hèrcules” i els barris de Sant Luis i Sant Julián, en gran manera degradats per un calculat abandó institucional, eren els últims reductes d’habitatge popular dins del casc històric i, per tant, massa propers al centre comercial i monumental, per la qual cosa va patir especial assetjament immobiliari, assetjament que avui es repeteix. Actualment, María participa en les negociacions amb l’administració per a les obres del Palacio, redacta el Pla Director de rehabilitació de l’edifici, i participa en el moviment contra la segona ona de gentrificació que assola al barri: la “turistizació” i “baretizació” de la zona, una lluita que sembla clau per mantenir el futur del veïnatge que es desenvolupa entorn del Palacio.
www.laborda.coop
