El darrer divendres de juny va tenir lloc una jornada antiretallades arran de la destrossa realitzada aquest estiu, tant pel govern de la Generalitat com pel Departament de Salut. Una jornada que es va iniciar al volant de les deu del matí i que va cloure gairebé a les set de la tarda. Nou hores de protesta ciutadana i social a les portes del Departament de Salut. La vam anomenar hashtag #Cabrejada.

No va ser una mobilització massiva. Tampoc ho pretenia ser. Era la visibilització de la indignació ciutadana davant de la situació d’aquest estiu al nostre servei nacional de salut, que permet comparar, amb justícia, l’actual conseller, Manuel Balcells, amb el “pirata” Boi Ruiz, i al quasi difunt govern de Pere Aragonès amb el govern dels millors del capità Artur Mas.

La primera victòria de #cabrejada fou que es realitzés. A partir de Sant Joan és molt complicat organitzar accions reivindicatives. El començament dels períodes de vacances, els avis i àvies que es queden amb els nets, la calor… fan molt difícil la mobilització dels activistes, encara que hi hagi motius més que suficients. Per això, cal valorar tot l’esforç dels dos grups organitzadors, la SAP Muntanya i la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa, que el passat 8 de juny, arran de la Trobada de la Sagrera, van rebre l’encàrrec de preparar una jornada reivindicativa. Era molt poc temps i, ben segur, que amb més marge s’hauria pogut fer més, però van aconseguir una jornada amb xerrades, concentracions, debats i concerts fruit del seu esforç i la seva solidaritat. Un gran èxit.

La segona victòria és menys obvia i requeria una mirada més atenta. La jornada reivindicativa s’havia comunicat a Interior i, de fet,  un parell de dies abans s’havia contactat amb la unitat de mediació de Mossos. Tot i això, el dia de la jornada ens va sorprendre el dispositiu policial al voltant del Departament de Salut, amb un parell de furgonetes molt visibles a la porta, dins el perímetre de seguretat fixat, i unes furgonetes de reserva ubicades a la cantonada del Camp del Barça. La primera reacció va ser de sorpresa, tot i que des de Mossos ens informaven que el dispositiu era l’habitual. Però no era així. Una setmana abans, quan alguns sindicats es van manifestar davant Salut, el perímetre de seguretat hi era, però la presència policial era molt més discreta.

Si Mossos coneixia perfectament com aniria la jornada, ja que així se’ls hi havia dit dies abans, l’única explicació era que al Departament de Salut ens tenien por. Recordeu el personatge de Maki Navaja i la seva frase “semos peligrosos”? Tot just s’havia iniciat la jornada reivindicativa i ja havíem guanyat. Només aquells que saben que han fet quelcom injust i malament, com les retallades d’estiu, poden tenir por. Qui té mala consciencia…

Però encara hi ha una victòria més significativa i lligada al paper que té, i que pot tenir en un futur, la Marea Blanca de Catalunya. És ben cert que exerceix un paper d’agitació social i que es fan esforços perquè entre totes no ens trepitgem les unes a les altres en la lluita.

La Marea Blanca de Catalunya no és un òrgan de coordinació. Continuem sent fills del 15M i això de la institucionalització i la centralització no va massa amb nosaltres. El que sí que som és un espai, un punt de trobada, basat en la transversalitat, en la solidaritat i la fraternitat, en la justícia de les nostres reivindicacions i que funcionem sobre la base del respecte mutu. Transversal perquè vam tenir, al matí, una xerrada interessantíssima amb la diputada de la Cup, Laia Estrada, però també a la tarda va passar-hi l’Enar Gallardo, de Podem, i més tard el també diputat, en aquest cas dels Comuns, David Cid. Qualsevol podia venir i acostar-se a la jornada. Aquesta transversalitat no és només política sinó també sindical i social.

La durada de la jornada va permetre un espai de reflexió comuna, sense presses. Estem acostumats a moltes reunions, sobretot telemàtiques, a anar mirant el rellotge i a no prendre’ns la vida amb una mica de “keep calm”.

Necessitem el contacte humà, mirar-nos als ulls, ser sincers  i no sols políticament correctes, riure, cantar, ballar i, fins i tot, si cal enfadar-nos… moltes ens coneixem des d’abans de la fundació de la mateixa Marea Blanca de Catalunya i n’hem passat de tota mena i tenim amics i companys que ja no estan amb nosaltres i els trobem a faltar.

Per tot això és imprescindible que, a vegades, fem bogeries com #cabrejada.