En el seu 30 aniversari el museu egipci de Barcelona exposa una reproducció del conegut papir d’Ani.

El papir d’Ani és una versió, potser la més extensa i coneguda, del “llibre de la sortida al dia”, o també anomenat “llibre dels morts dels antics egipcis”. Aquest és el nom modern que se li ha donat a un conjunt de textos egipcis que ajudaven els difunts a trobar el camí adequat en el més enllà. Encara que es coneix com a “llibre dels morts”, en realitat, es tracta d’una col·lecció molt diversa de textos funeraris, que no conformen un únic llibre, i que consisteixen en encanteris, conjurs, himnes, lletanies, oracions, paraules de poder, il·lustracions etc. El títol va ser donat pels egiptòlegs del segle XIX i era el nom amb el qual es coneixien en el lloc, fent referència al fet que es trobaven en els llocs d’enterrament, en els llocs dels morts. En aquests documents, a vegades dibuixats en papirs, unes altres en sarcòfags i altres en les parets de les tombes, es descrivien amb dibuixos i text els paisatges postmortem que la persona morta travessaria.

El papir d’Ani és un rotllo de gairebé 24 metres, trobat en Luxor per l’egiptòleg Ernest Wallis, d’on el va sostreure i va portar al Museu Britànic en 1888. Es calcula que va ser escrit sobre el 1300 ane. Segons el text, Ani era un escriba i administrador de les ofrenes divines, és a dir un alt càrrec. La seva esposa Tutu, que també apareix en el papir acompanyant-lo, és senyora de la casa de les adoratrices d’Amón. El papir és un manual dels passos que l’ànima del difunt, el “Ka”, ha de seguir en el paisatge postmortem com succeeix en altres tradicions com en el “llibre tibetà dels morts” o el “Ars moriendi”.

Aquestes peces contenien diferents composicions o capítols, presentats per un títol que resumia el contingut, estaven formats per textos i vinyetes, actualment es coneixen 194 capítols. No existeixen dos llibres idèntics, cadascun està format per una selecció de capítols en funció del pressupost, les preferències del client, el moment històric, així el contingut i l’ordre resulta molt dispar. El papir d’Ani conté un repertori de 63 capítols bellament il·lustrats, els capítols més significatius són:

La processó funerària; un sacerdot porta el trineu amb la mòmia de Ani, acompanyat per una comitiva funerària que es dirigeix a la tomba.

La confessió negativa; Ani nega davant de tots els jutges representants de les províncies de l’estat egipci, no haver comès les infraccions de les normes morals formades per 42 frases, es tracta de normes com no haver matat, no haver enganyat, no haver fet res contra els déus, no haver robat etc.

El tribunal de la justícia; una vegada pronunciada la confessió negativa, Ani i la seva esposa Tutu observen com Anubis pes el cor d’Ani, en un plat de la balança situa el cor, mentre que, en l’altre plat, situa una ploma d’estruç, símbol de la deessa Maat. La balança comprova la veracitat de la declaració d’Ani, el seu cor ha de ser més lleuger que la ploma. El déu Thot anota i anuncia el resultat final favorable a Ani. En cas contrari, Ammut, “la devoradora” aniquilaria el cor d’Ani per sempre. Un grup d’11 grans déus, confirmen les paraules de Thot i donen el seu consentiment perquè Ani sigui conduït davant del deu Osiris.

Les portes del mes allà; Ani i Tutu s’enfronten a les portes que donen pas a diferents llocs del més enllà, en cadascuna d’aquestes portes hi ha un personatge al qual Ani i Tutu han de donar el nom per a poder obrir aquestes portes i accedir.

Diferents fórmules per a transformar-se; alguns capítols descriuen fórmules perquè l’ànima d’Ani pugui transformés en ocell, cocodril, serp, lotus, garsa etc., Aquestes metamorfosis poden ajudar a Ani a continuar evolucionant en el seu viatge.

Els camps d’Aaru; el difunt que havia aconseguit superar totes les proves arribava al Aaru o el meravellós regne d’Osiris. Es descriu com un camp eternament fèrtil, un camp de joncs, similar al delta del Nil, una zona rica en caça i pesca. Solament els esperits dels quals els actes passats pesaven menys que la ploma de Maat els era permès començar un llarg i perillós viatge al Aaru, per a gaudir plaentment per tota l’eternitat.

Les imatges són reproduccions del papir d’Ani, exposades en el Museu Egipci de Barcelona en el marc de l’exposició “Sortir al dia”.