El colonialisme és un procés molt més estès que els poc menys de cinc segles en què la història tradicional situa aquest període. Després de l’onada d’independències nacionals, a partir de les quals es configura el mapa actual d’Estats Nació, les antigues potències colonialistes canvien d’estratègia, instal·lant modalitats de dominació més subtils que permeten continuar l’explotació de les excolònies i no modifiquen l’esquema de supremacisme cultural instal·lat.
D’altra banda, en les societats colonitzades persisteixen maneres diferents de segregació i desigualtat, derivades dels cicles anteriors de violència imperialista. Això es fa patent, fins i tot, en les societats opulentes, reflectint-se en les condicions de vida de les minories migrants i els seus descendents, avui ja natius.
Pot dir-se, llavors, que el colonialisme és una etapa superada de la humanitat? Es tracta d’oblidar, de falsificar la memòria o més aviat d’intentar reparar en profunditat la violència multidimensional causada pel colonialisme?
Quines tendències hi ha,avui en dia, per deixar enrere les pràctiques neocolonials? Què afavoreix el diàleg, la convergència i col·laboració entre les cultures? Els marcs geopolítics i de relacions internacionals actuals són propicis a l’acostament o a la prolongació de l’statu quo anterior?
Quins camins poden conduir a la reconciliació entre nacions i cultures? Què ha d’enfortir-se en la interioritat humana per a passar de relacions de dominació a relacions de cooperació? Què pot fer cada persona per a col·laborar amb l’autodeterminació i la solidaritat entre col·lectius i pobles?
Per abordar aquestes i altres preguntes, en la continuïtat d’una sèrie de trobades virtuals, el Fòrum Humanista Mundial promou la realització del seu segon col·loqui, amb el títol “És el colonialisme alguna cosa del passat?”.
L’activitat, de caràcter virtual i oberta, tindrà lloc el diumenge 7 de juliol (10 h en República Dominicana i Nova York (els EUA); 11 h Argentina; 15 h Angola; 16 h Moçambic, 17 h Palestina; 19.30 h l’Índia) i comptarà com a convidades a la investigadora dominicana, descendent d’africans, Maali Kentake i a Florbella Malaquías, diputada nacional pel Partit Humanista d’Angola.
Després de les intervencions introductòries s’obrirà un diàleg obert i participatiu.
El col·loqui es desenvoluparà en portuguès i anglès amb traducció simultània al francès i a l’espanyol.
Per a participar, l’enllaç al registre és
https://us02web.zoom.us/j/89284204542?pwd=83qDYst5F8W3s8IayeNFjBoHnfHRb3.1
Amb aquestes trobades, el Fòrum Humanista Mundial pretén animar a col·lectius i organitzacions a facilitar els acostaments, a impulsar un debat sense prejudicis sobre els rumbs a prendre, a enfortir els factors de canvi i a sumar esforços per superar les resistències retrògrades que ho dificulten. En definitiva, a franquejar les fronteres del possible cap a una realitat diferent.
El Fòrum Humanista Mundial
El Fòrum Humanista Mundial s’encamina a convertir-se en un instrument permanent d’informació, intercanvi d’idees i acció conjunta entre col·lectius i persones de les diferents cultures del món.
El seu objectiu principal és desenvolupar una clara comprensió dels importants reptes que afronta la humanitat i trobar les millors fórmules pràctiques per a l’acció comuna.
El primer Fòrum Humanista es va realitzar a Moscou el 1993 i a partir de llavors es van desenvolupar diferents trobades presencials a Llatinoamèrica, Europa, Àfrica, Amèrica del Nord i Àsia, en l’actualitat el Fòrum ha adquirit una modalitat híbrida d’acció i contacte permanent, i combina activitats virtuals i presencials.
Els promotors de la iniciativa precisen que és de vital importància superar la fragmentació i afavorir el diàleg amb les noves generacions, assedegades d’horitzons de futur.
Al mateix temps, el Fòrum es proposa actuar com a caixa de ressonància per a potenciar tot efecte demostració que s’orienti cap a noves propostes d’organització social per tal de reemplaçar les asfixiants estructures actuals.
