Aquest era un dels crits que van omplir els carrers de Barcelona aquest 7 d’abril de 2024.
No érem els 2.500 que després va comptabilitzar la Guàrdia Urbana de Barcelona, érem entre 8.000 i 12.000 persones en la manifestació que van impulsar Marea Blanca de Catalunya I la Marea Pensionista. Perquè era una manifestació de totes, de la gent, de veïns i veïnes, de treballadores i treballadors, de moviments socials, però, també, de forces sindicals i polítiques. Fins i tot, alguns ajuntaments, com el de Badalona, per exemple, han donat suport de manera expressa i formal a la mobilització.
La roda de premsa del 12 de març, davant de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, lloc de fundació de la Marea Blanca de Catalunya anys enrere, permetia visualitzar què podria arribar a ser la manifestació del 7 d’abril, a partir de l’impuls de la Marea Blanca de Catalunya i la Marea Pensionista, així com els suports ferms, des del primer moment, de moviments veïnals, socials, sindicals i polítics. Primer Toni Barbarà, en nom de Marea Blanca de Catalunya, recordava la importància de la data del 7 d’abril, dia mundial de la salut, però també el valor reivindicatiu que li afegeixen els moviments socials, sindicals i forces polítiques, així com el fet que la ciutadania som els titulars del servei nacional de salut. Conchi Ribera, de la Marea Pensionista Catalunya, sostenia que “La salud no ha de ser un negocio” i va anticipar que “Barcelona va a salir por la sanidad publica”.Ramon Franquesa, també de Marea Pensionista de Catalunya, ens explicava que l’esperança de vida s’escurça deliberadament i que s’inicien processos en què s’allunya la qualitat de la salut per a fer negoci amb la sanitat.
Per altra banda, Núria Lozano, diputada al Parlament pels Comuns, manifestava que la sanitat ha de ser pública, universal i de qualitat i que una forma de privatització és empènyer la gent cap a la sanitat privada, com succeeix amb la nova distribució de la pediatria. Laia Estrada, diputada al Parlament per la CUP, ens recordava que les usuàries tenen cada cop més dificultats en ser ateses en els seus caps de referència i que el nou model d’atenció pediàtrica no tenia consens parlamentari. “És urgent un canvi de model i no podem esperar que vingui del Parlament o dels successius governs, que el que fan és consolidar un model. La solució ha de venir del carrer”.
Enrique Illundain, pel sindicat Catac-CTS, a la vista de la situació actual ens avisava que teníem a Catalunya un ventall de partits polítics que no fan dels serveis públics fonamentals la seva prioritat i que, davant de la resignació, cal agafar les regnes de la reivindicació dels nostres serveis públics bàsics, no sols com a professionals sinó com a ciutadans i que
per actuació política no arribem lluny, ni per activisme com a sindicats i, per tant, cal fer-ho com a ciutadania.
Alicia Hernandez, de la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya, ens recordava que “La salud de las personas es una inversion de futuro , no un gasto” i que “No es sufiuciente el aumento presupuestario ya que la Sociedad exige más demanda de cuidados”.
Tomas Hernández, de la Confavc, ens deia que “Tenemos que salir a la calle, tenemos que pelear cada barrio”
Aquella roda de premsa va ser el tret de sortida per a tot un seguit d’actes, accions i mobilitzacions que es van desenvolupar als carrers i places del nostre país, de nord a sud i d’est a oest, escalfant els motors.
La manifestació de Barcelona va ser una de les del cap de setmana, ja que va haver-hi a Madrid, a les vuit capitals de província andaluses i a moltes altres capitals de província, així com a Brussel·les, Roma, Milà, Nàpols, Florència… en una jornada reivindicativa de la salut i contra la seva mercantilització, a iniciativa de la Federació Europea de Sindicats de Serveis públics, el PHM Global, i la Xarxa Europea contra la mercantilització de la salut i la protecció social, de la que forma part Marea Blanca de Catalunya. Voldria destacar l’adaptació dels textos de la campanya “La Salut abans que el mercat… canviem Europa!”, que ha publicat Pressenza.
La manifestació duia a la capçalera la pancarta amb el lema “la salut per sobre del negoci: no a la privatització”. Prèviament a la seva posada en marxa, els mitjans de comunicació van ser atesos per representants de Marea Blanca i Marea Pensionista, així com pel secretari de Comissions Obreres a Catalunya, Javier Pacheco, Enrique Illundain, de Catac-CTS, les candidates Laia Estrada per la CUP i Jessica Albiach per Comuns. A la capçalera hi havia representants de moviments socials i de forces polítiques i sindicals. Primer va marxar la Marea Pensionista, després la Marea Blanca de Catalunya i el moviment veïnal i entitats socials. Tot seguit el bloc del SAD, amb gent de Movilizacioó persistente, Xarxa de cures, Estels Silenciats… i tancaven la manifestació sindicats i forces polítiques.
Imatge de Marea Blanca
La Plaça Sant Jaume era plena a vessar quan encara no hi havien arribat els darrers blocs… per això no entenem la xifra de 2500 manifestants facilitada per la Guàrdia Urbana de Barcelona.Dues companyes van llegir el manifest i encara arribava gent a la plaça. Un cop conclosa la seva lectura es va donar per finalitzada la manifestació.
Manifest del 7 d’abril de 2024, Dia Mundial de la Salut: La precarització de la Sanitat pública atempta contra el Dret a la Salut de totes les persones, menysté els i les seves professionals, beneficia interessos privats en detriment dels serveis públics i s’enfoca només en la intervenció sobre les malalties en comptes d’establir polítiques transversals que fomentin la Salut.
Davant d’aquesta situació, que només empitjora any rere any, l’administració respon amb compromisos buits, mesures poc transparents i polítiques públiques definides als despatxos sense comptar amb l’opinió dels i les professionals que exerceixen el dia a dia, ni amb participació ni demandes de la ciutadania. Per tant, des dels moviments socials reclamem accions urgents i efectives:
- L’Atenció Primària no rep els recursos suficients per fer la seva funció essencial: garantir la salut de tothom. Més enllà dels anuncis i paraules, cal invertir realment i en allò que és atenció primària el 25% del pressupost global de Salut i fer-ho en les àrees més precaritzades i infradotades actualment: infraestructures insuficients, falta de professionals i llistes d’espera excessives que desesperen, tant en la primària com en l’hospitalària.
- El servei d’atenció sanitària a la infància i adolescència en perill: El nou model de funcionament de la Pediatria a Catalunya presentat pel conseller que concentra el servei en equips territorials, perd característiques de model de proximitat, universal, amb equitat, de qualitat que ha de cobrir totes les franges d’edat dels infants suposant un greuge a la mobilitat de les famílies per les distàncies i els mitjans de transport.
- Recursos per la Salut Mental per la detecció precoç, i l’atenció integral i transversal a cada etapa de la vida a tots els àmbits de l’atenció assistencial.
- Prop del 75% del pressupost va a serveis concertats amb proveïdors de tota mena: La salut no és un negoci. Cal posar fi als contractes i convenis privats i no renovar els que finalitzin. Les empreses privades no prioritzen la salut sinó els seus beneficis empitjorant les condicions del seu personal, la qualitat dels serveis i l’atenció sanitària. Volem aturar les privatitzacions, canviant el marc legal que les facilita.
- Condicions laborals dignes: Tothom té dret a condicions de treball dignes. El sistema actual abusa de la temporalitat en què es troben una gran part de les treballadores i estableix diferències injustes entre el personal sanitari. Dimensionar les plantilles necessàries per a l’atenció sanitària i establir condiciones d’estabilitat laboral per part dels gestors.
- La pobresa, causa de malalties: La salut no és només una qüestió de polítiques sanitàries, sinó d’un sistema que eviti vulneracions de drets bàsics com l’habitatge, el treball, les pensions, l’educació, la pobresa energètica o les conseqüències de l’emergència climàtica. Cal garantir condicions de vida dignes com a condició primera per a la salut de la població.
I ara què? Doncs ve el 8 d’abril i hem de continuar treballant. Ha estat l’èxit de la feina duta a terme a barris, pobles i ciutats la que ha permès l’èxit de la manifestació de Barcelona. I tot no s’acaba a les manifestacions de format més clàssic. Cal mantenir les complicitats amb els treballadors i treballadors, els seus sindicats i comitès i juntes de personal democràticament triats. Sense bates blanques no hi ha salut.
Cal una transversalitat social més gran i més enllà dels mateixos moviments socials.
Cal teixir xarxes reals i no teòriques amb tot un món al qual és aliè, en part, Marea Blanca, com són els sectors ecologistes, així com el que defensen altres drets socials com el de l’habitatge.
Aquesta visió estratègica ens ha de permetre sortir de les nostres zones de confort i ocupar espais reals de transversalitat social que forcin a les formacions polítiques a posar en pràctica les nostres reivindicacions mitjançant polítiques efectives .
