Aquest any, el Fòrum Social Mundial 2024 (WSF 2024) ha tingut lloc a Nepal. La seva capital, Katmandú, ha acollit la majoria de les reunions i tallers on activistes d’arreu del món, amb la creença que un món més just és possible, s’han trobat.
Un dels tallers es va centrar en “La Migració de treballadors sanitaris: un cop doblement dur pels països en desenvolupament”, allà van coincidir integrants de la “Réseau européen: Notre santé n’est pas à vendre”, xarxa europea contra la privatització i mercantilització de la salut i per la protecció social, en la que participa la Marea Blanca de Catalunya, organitzacions com ATTAC France, el CIDH (Marroc-Àfrica) i sindicats d’arreu del món com la Confédération des syndicats chrétiens belga o el Centrale des syndicats du Québec
El taller va permetre conèixer la situació a diversos països d’on els professionals de la salut marxen, inclosos el Nepal i el nord d’Àfrica. Aquesta sortida de personal sanitari té moltes causes en origen, com els salaris baixos i les precàries condicions de treball, que porten a una manca de perspectives de futur. La conseqüència d’aquesta fugida de personal qualificat és tal, que ja no és possible oferir una atenció sanitària adequada a la població, en aquests països, per manca de personal especialitzat.
Es va constatar que a la majoria dels països de destinació, les mancances de personal que els porten a la contractació de treballadors sanitaris a l’estranger són fruit d’unes determinades polítiques de gestió econòmica, en què les retribucions del personal sanitari es troben sotmeses a ajustaments pressupostaris. La solució més fàcil per a aquests països per resoldre aquesta mancança de personal és portar treballadors especialitzats de l’estranger, en lloc d’implementar polítiques internes que facin atractives les professions sanitàries pels joves.
Els participants van concloure, en la seva Declaració Final, que els països de destinació han de prioritzar les solucions internes per afrontar l’escassetat de personal: millorar condicions laborals i salaris, però també sostenibilitat de la professió, i així minimitzar la fugida del personal sanitari dels seus propis països, que també és una realitat. Però aquest objectiu només serà possible si la salut i la protecció social són adequadament finançades. El finançament és, doncs, clau, i per això els assistents han fet una crida a tots els sectors, incloent-hi sindicats i moviments socials dels països de destinació dels treballadors sanitaris emigrants, a pressionar els seus governs i administracions en aquesta direcció.
Només si es dona suport als països d’origen perquè siguin capaços de millorar considerablement les condicions laborals i salarials dels seus treballadors sanitaris, podran retenir-los en els seus sistemes sanitaris.
rbt
Els participants també van denunciar l’aspecte comercial de les agències que cerquen personal sanitari als països emergents. Des del nostre punt de vista, és fonamental impulsar acords entre estats sobre la migració de personal sanitari, i prohibir l’explotació comercial de la seva contractació. De la mateixa manera, els governs han d’introduir legislació que permeti anul·lar qualsevol clàusula dels contractes amb treballadors emigrants que sancioni o discrimini més enllà de les regulacions socials del país d’acollida. Les Convencions internacionals sobre la migració han de ser ratificades, i incorporades a la legislació nacional i, a més, han de ser aplicades.
Els participants van convidar els sindicats a sistematitzar els acords entre sindicats dels països d’origen i els de destinació, per tal d’acompanyar els treballadors emigrants en el seu viatge d’emigració (reconeixement de diplomes i titulacions abans de la sortida, així com el reconeixement de l’antiguitat laboral) a l’arribada i durant els primers mesos de feina (aspectes de llengua, cultura, habitatge, etc.) i per evitar qualsevol mena d’explotació comercial i laboral.
