Aquest document és una síntesi d’una de les diverses fitxes de treball elaborades per la xarxa europea People’s Health Movement, l’ European Federation of Public Service Unions ( Federació europea de sindicats de serveis públics – EPSU) i la Reseau Europeen contre la Privatisation et la Commercialisation de la Santé et de la Protection Sociale, en la que participa la Marea Blanca de Catalunya, i que pretenen acabar en propostes emmarcades en la campanya “La Salut enfront del mercat: canviem Europa”, ara que s’apropen les eleccions europees.

Què són els  determinants de la salut?

Existeixen molts factors que, en interrelacionar-se, influeixen en la salut com l’edat o el gènere, però també la classe socioeconòmica, l’educació, l’habitatge, la situació professional, les condicions laborals, l’alimentació… Es tracta dels anomenats  “determinants socials de la salut”.  La seva influència és molt més important en l’estat de salut d’una població que la mateixa atenció dispensada des del sistema sanitari.

Les desigualtats accentuen els riscos. Per tant, les persones que tenen menys mitjans econòmics per pagar-se els serveis de salut, són les que tenen més probabilitats de necessitar-los, en algun moment de la seva vida.

Els sistemes econòmic i polític existents determinen les condicions per millorar aquests determinants socials de la salut, per exemple, a través de les polítiques ambientals i d’habitatge, dels preus dels aliments i de les medicines o de l’accés a l’aigua.

Per arribar a una solució estructural, ens hem de centrar no només en els factors que impacten directament en la salut, sinó també en els processos que determinen la seva distribució desigual en la societat.

És a dir, en el dret a l’ocupació i a uns ingressos dignes, el dret a l’habitatge, l’accés a l’aigua potable i a l’energia, la igualtat entre homes i dones (amb especial atenció a la prevenció i defensa de la salut de les dones), el dret a l’educació, a la cultura, a la neteja de l’aire, a la nutrició, al medi ambient natural preservat, a una regulació de les condicions de treball que protegeixi els empleats i vinculi els empresaris…

En els darrers anys, les nostres societats han hagut d’afrontar diverses crisis que han posat en relleu i han accentuat la fragilitat de les persones en situacions més precàries i, també, dels sistemes actuals:

La crisi de la COVID ha revelat la vulnerabilitat dels sistemes de salut públics, debilitats per anys d’austeritat, i ha accentuat les desigualtats  socials en termes de prevenció i tractament. Al mateix temps, han empitjorat  les condicions laborals dels professionals i les condicions de protecció de la població.

La crisi econòmica, a través d’un augment de la inflació, va provocar una caiguda relativa dels salaris, fent més difícil l’accés a les cures, a l’allotjament, a una dieta equilibrada o a l’aigua…

Una crisi social evidenciada  a través del qüestionament  del dret a l’avortament en certs països, l’empitjorament de les condicions de jubilació, les exigències més grans en les condicions de compensació per l’atur, o el sorgiment d’escàndols sanitaris, particularment relacionats amb la gent gran.

Quines han de ser les nostres prioritats?

Hi ha una necessitat urgent de reconèixer les interconnexions entre la protecció ambiental, el sistema econòmic i la justícia social a les nostres societats.

La Unió Europea  té un paper central a exercir en la millora de la salut, abordant causes profundes com els determinants socials, mediambientals, ecològics i de gènere.

Els estats membres i Europa han  d’implementar un enfocament intersectorial de les polítiques i avaluar les conseqüències per a la salut de cada decisió presa en tots els  sectors, d’acord amb les recomanacions de l’OMS sobre “salut a totes les polítiques”.

Ens reafirmem en  la nostra oposició a la mercantilització de la salut: l’ésser humà no és una mercaderia.