Des de la Xarxa Humanista de Notícies de Salut REHUNO Salut posem en marxa un espai d’intercanvi on trobem una nova mirada sobre la vida quotidiana, basada en una psicologia experiencial i existencial (la Psicologia del Nou Humanisme), i amb unes propostes concretes de treball personal per tal d’arribar a un sentit ple de la nostra existència i a una vida lliure de patiments innecessaris. No és, per tant, una psicologia terapèutica ni que tracti cap patologia, sinó que va dirigida a qualsevol persona que vulgui comprendre’s a si mateixa i tenir eines, si així ho desitja, per iniciar un canvi positiu en la seva vida. El benestar psicològic és, sense dubtes, una de les bases de la salut integral. Per això, és un aspecte fonamental al que s’ha d’atendre.

Et convidem a posar en pràctica aquestes propostes i també que et comuniquis amb nosaltres i ens expliquis la teva experiència. Escriu-nos!

Per Jordi Jiménez

Tots tenim l’experiència del somni, del despertar del somni i de l’anar a dormir diàriament. La consciència funciona amb aquest cicle diari de son-vigília gràcies al qual pot obrir-se al món extern i realitzar activitats en ell durant un bon nombre d’hores, i s’encerra en si mateixa per reorganitzar i elaborar les experiències del dia.

Solen dir que durant el somni la consciència i tot el cos descansen i es recuperen per a un nou dia d’activitat, però el cert és que durant el somni la consciència realitza infinitat d’operacions en les quals “posa ordre” en totes les experiències complexes que s’han viscut en vigília. Però serà en el pròxim article que parlarem del món dels somnis i fins i tot de les seves possibles interpretacions quan es donen amb imatges.

Avui ens conformarem amb descriure, des del punt de vista de l’experiència, els diferents nivells de consciència pels quals anem transitant cada dia i també descriurem algun nivell poc habitual, encara que accessible a qualsevol de nosaltres.

Els nivells de consciència formen un continu, és a dir, no hi ha un salt brusc entre el nivell de vigília i el de son profund, sinó que es va passant per nivells intermedis per entrar progressivament en el somni o per sortir-ne. No obstant això, encara que en l’experiència es doni aquest degradat sense salts entre nivells, nosaltres els diferenciarem per poder explicar millor les seves característiques i les conseqüències que té cadascun en el nostre funcionament.

Comencem amb la diferenciació pedagògica entre els nivells de consciència

 

  1. Vigília atenta
  2. Vigília amb en somnis
  3. Semisomni actiu
  4. Semisomni passiu
  5. Somni amb imatges
  6. Somni profund o vegetatiu

 

El somni

Comencem amb el nivell més “baix”, que és el de somni profund o vegetatiu. Cal tenir en compte que l’ús del terme “baix” o “alt” s’utilitza perquè, com vam explicar en els primers articles d’aquesta sèrie, tota representació mental té una ubicació espacial en un espai tridimensional. I dels nivells de consciència també es té constància d’una certa ubicació espacial. Per exemple, quan dormim, sentim que la nostra ubicació va cap avall, i quan estem molt desperts i plens d’energia, diem que “ens posem per dalt”.

A més, en els nivells més baixos, el registre de l’individu es torna intern, és a dir, les senyals dels sentits interns (cenestèsia del intracorps) s’amplifiquen i s’atenueixen les senyals dels sentits externs (visió, oïda, tacte…). És per això que per dormir és millor tenir llocs foscos i silenciosos, per ajudar a atenuar els sentits externs i permetre que ens “enfonsin” cap al son més fàcilment. A mesura que anem pujant en els nivells de consciència, el registre de l’individu (és a dir, el registre del “jo”) es va externalitzant alhora que augmenten les senyals dels sentits externs i disminueixen les dels sentits interns, la qual cosa ens permet obrir-nos al món exterior i dur a terme les nostres activitats.

Partint d’aquí, tornem al nivell més baix de consciència, que és el del somni profund. Hi ha una fase que és el somni vegetatiu, molt profund, en el qual no hi ha imatges ni sensacions de cap tipus i en el qual el registre del “jo” ha desaparegut. És com si un deixés d’existir durant aquestes hores. En altres moments de la nit, aquest somni es torna una mica més superficial (puja un nivell una mica) i és llavors quan apareixen els somnis amb imatges, dels quals ens ocuparem en el proper article.

El semisomni i la vigília

Quan sortim del somni, ens trobem en un nivell de consciència que podríem anomenar “semisomni”. Aquest nivell intermedi es registra tant en sortir del somni com en entrar-hi. Hi ha certa activitat vigilant bastant bàsica i també una gran influència del nivell de son, ja que els sentits interns encara estan enviant senyals intenses i els sentits externs encara no s’han activat del tot, en el cas que ens estiguem despertant. El registre de l’individu es troba en un lloc també intermedi, ni adormit, ni despert. L’activitat en el món és, podríem dir, perezosa, lenta i sobretot molt mecànica. Podem fer coses que ja tenim automatitzades i les fem sense pensar massa (dutxar-se, fer cafè, vestir-se…). A mesura que anem fent això, notem que ens anem despertant i que tenim més control sobre el que fem i el que volem. Hi ha gent a qui el semisomni els dura uns minuts i de seguida estan plens d’energia, i altres persones necessiten hores per activar-se adequadament. En fi, la diversitat humana és àmplia.

En el semisomni també hi ha multitud d’imatges que passen pel nostre cap de manera igualment mecànica: sobre alguna cosa que faré avui o alguna cosa que va quedar pendent d’ahir, sobre allò que he de recordar fer i que després se m’oblida, etc. Però sobretot es tracta de “trens” d’imatges que corren sense gaire control per part meva i que es van enllaçant uns amb altres gairebé per voluntat pròpia. La consciència en conjunt mostra una activitat molt mecànica i poc dirigida, i per això moltes vegades se m’obliden coses en aquests fatídics moments del semisomni matinal, tot i que em proposi no oblidar-me’n, com per exemple les famoses claus de casa.

Si estic en un estat de semisomni, però per anar a dormir, ocorre alguna cosa curiosa en alguns casos. En lloc de deixar-me portar i oblidar-me de les coses del dia per caure en el son (cap avall), al contrari, noto una gran activitat mental i una gran energia que em produeix una “empenta” (una altra expressió encertada) que em dificulta dormir com voldria. I al revés, quan em desperto al matí sembla que la meva consciència voldria seguir dormint. Però, per què va en contra? Bé, és evident que els nivells de consciència tenen la seva inèrcia i es necessita temps per passar d’un a un altre, hi ha una tendència a mantenir el nivell en què es troba, excepte en situacions on hi ha molta fatiga i caem fàcilment. Aquesta inèrcia o tendència a mantenir el nivell ens interessarà més endavant.

I després d’un cafè, passem al nivell de vigília. En aquest nivell, la consciència dirigeix amb certa independència les activitats, arriben les senyals dels sentits externs amb la seva màxima intensitat i la capacitat de crítica i autocrítica també està en el seu punt més alt. Això vol dir que tenim la possibilitat de reflexionar sobre el que fem, de planificar i de triar, gràcies al fet que primer podem imaginar la nostra acció i després decidir basant-nos en les sensacions que ens produeix aquesta situació imaginada (per a més detalls, consulta els primers articles de la sèrie).

 Els ensomnis

Els ensomnis són un fenomen curiós que ocorre durant la vigília. Què són els ensomnis? És una mena de fantaseig mecànic, d’imatges que van circulant per la nostra consciència, tot i que tinguem els ulls oberts i estiguem realitzant qualsevol activitat. Sovint es descriu com “somiar despert”. Per exemple, estem cuinant i anem pensant en altres coses, o estem caminant pel carrer i pensant en altres coses. Aquest “pensament” són els ensomnis. Apareixen i es mouen de manera automàtica, sense que els demanem, i cobrint amb un lleuger vel la nostra percepció.

Aquest és l’estat més comú i habitual de tots nosaltres en el dia a dia. Aquests ensomnis que inunden la vigília només es silencien quan realitzem alguna activitat en la qual necessitem posar tota l’atenció, quan estem molt concentrats en alguna cosa que requereix els cinc sentits. Després, si aquesta activitat es mecanitza, es fa més automàtica, baixem l’atenció i tornen els famosos ensomnis. Per tant, només l’atenció pot sobrepassar aquests ensomnis. El problema és que, desafortunadament, solem associar l’acte d’atendre amb tensió física i mental, la qual cosa es registra com a indesitjable, de manera que en poc temps deixem d’atendre allò que estem fent.

La consciència de sí

I per què hauríem de sobrepassar els ensomnis? Perquè a nosaltres ens interessa “despertar”, ens interessa una consciència desperta, lúcida i fresca. Ens interessa que el nostre sistema psíquic avanci cap a un nou nivell de consciència que anomenem “consciència de sí”. És un nivell que està per sobre de la vigília ordinària i es caracteritza per la disminució dels ensomnis, per un estat d’atenció gairebé permanent, però associat a una calma interna evident. Atenció calmada sobre el que succeeix al voltant d’un mateix, però també sobre el que succeeix en un mateix. És a dir, és un estat on els fenòmens interns i externs s’observen i es perceben entrelaçats, al mateix temps. Per això poden haver-hi ensomnis i imatges que apareixen i es mouen, com en la vigília, però la diferència és que quan una persona es troba en aquest nivell de consciència de sí, observa aquestes imatges, aquests ensomnis, els veu com des de fora, alhora que es perceben a si mateixos actuant en el món extern també com una mica des de darrere, a una petita distància de l’acció.

 

Ja hem dit que la ubicació espacial de les imatges és molt important per comprendre el funcionament de la consciència. En aquest cas de la consciència de sí mateix, el registre d’un mateix sembla estar una mica endarrere i a certa distància. La importància d’aquest nivell és que augmenta significativament la reversibilitat, és a dir, la capacitat de prendre consciència del que un fa i decidir la resposta a donar amb molta més consciència d’això.

 

No és fàcil entrenar l’atenció perquè funcioni amb intensitat i alhora amb calma distesa, però es pot fer. De la mateixa manera, també requereix temps forjar aquesta actitud, aquesta predisposició cap a la consciència de si mateix, ja que la mecanicitat dels ensomnis és molt potent i està molt consolidada en la consciència des de molt jove. Com vam dir abans, la consciència tendeix a mantenir-se en el nivell en què es troba, de manera que des de la vigília es requereix un petit esforç (encara que sostingut) per saltar a un nivell superior. És com llevar-se del llit quan estem tan còmodes i a gust. Es necessita una intenció clara en aquest sentit, encara que tampoc cal forçar les coses, sinó avançar amb suavitat i sense presses. No obstant això, aquests esforços tenen una recompensa a la qual molt poques persones accedeixen, malgrat ser una cosa que tots tenim al nostre abast: apropar-nos a un nou nivell de consciència i a una nova vida més lúcida, neta i, finalment, molt més lliure.