Feministes del Sud
Aquest cap de setmana s’han reunit a Sevilla les elits de la professió mèdica-sanitària per abordar “els reptes futurs i els nous paradigmes de la nova ètica i deontologia mèdica” que es plasmaran en un nou Codi ètic i que afectarà a tots els nivells de la professió. Com és habitual, amb una majoria de ponents homes i poques dones.
L’elaboració d’un codi ètic nou fou anunciat, en els mitjans de comunicació especialitzats, pel mateix president del Consell General de Col·legis Oficials de Metges d’Espanya. L’esborrany s’ha guardat amb zel rigorós, però, així i tot, ja ha rebut més de 3000 esmenes i s’han produït manifestacions públiques de professionals contraris al nou codi i anuncien demandes.
El sistema mèdic-sanitari ha estat i és transcendental en la vida de les dones, i no solament per la seva tasca en controlar i tutelar la funció social i reproductiva de les dones, com ha estat la pràctica fins ara, sinó també per les repercussions de les decisions i protocols mèdics en la nostra salut.
El caire patriarcal, la visió androcèntrica i la discriminació segueixen molt vius i en funcionament dins d’aquesta branca del coneixement i de la ciència aplicada que és la medicina, tant per la baixa representació de les dones professionals en els càrrecs de direcció i òrgans de decisió, malgrat ser majoria entre el personal sanitari, com per la seva invisibilització com a subjectes d’estudi en la recerca científica, on s’ha utilitzat els homes com a models d’experimentació i assajos clínics i, després, s’han extrapolat els resultats obtinguts a les dones.
Aquest androcentrisme patriarcal, molt allunyat dels criteris científics, ha tingut repercussions enormes en la vida i les afeccions de les dones, ja que ha portat a greus errors en diagnosis i tractaments, i ha ignorat també patologies pròpies a l’especificitat del cos de les dones i la seva manifestació clínica.
Malgrat que en els últims anys s’havia avançat en la recerca i diagnòstic diferencial, ateses les variables biològiques i les característiques dissemblants de tots dos sexes, les dones fa anys que denunciem un nou retrocés en la ja ancestral discriminació de les dones i la vulneració dels seus drets humans.
Una involució social i científica s’està produint actualment amb la teràpia hormonal i la mutilació de menors seguint protocols i mètodes experimentals, denunciats no sols des del moviment feminista, sinó també des d’altres àmbits del coneixement i la ciència a escala internacional.
Les dones denunciem que en aquest país s’està implantant políticament una distopia, un dogma acientífic que es pretén normalitzar en aplicar-se les directrius ideològiques de les lleis transgènere, a hores d’ara en la seva última fase de tramitació en el Congrés. Lleis que tornaran a invisibilitzar les dones en els estudis estadístics i de recerca, quan es legalitzi la possibilitat del canvi del sexe registral, sense més requeriments que la voluntat i el desig del mateix subjecte i que operarà com a realitat material amb caràcter general en els àmbits socials, polítics, mèdics, estadístics i de recerca.
Sota l’imperatiu d’una ideologia política que imposa sancions i penes, es pretén suprimir un principi científic material i constatable: la diferència biològica entre els dos sexes del llinatge humà i la immutabilitat del sexe en l’espècie.
En aquesta època, on l’ètica humana i professional la marca el benefici econòmic i la mercantilització dels cossos, l’experimentació sobre el cos de les dones ha dut, per exemple, al trasplantament d’úter de dones vives, a l’experimentació i comercialització dels òvuls extrets sense control de dones joves en situació precària, o a la mal anomenada “gestació subrogada” que la indústria i els lobbies d’interès pretenen legitimar com una tècnica de reproducció assistida, quan no ho és de cap manera. Totes aquestes pràctiques s’estan produint amb l’agència i la col·laboració de la classe mèdica. Sense els professionals sanitaris, no serien possibles.
Veiem que les directrius polítiques, la privatització sense fre de la sanitat i la mercantilització, per parts, del cos de les dones, interfereixen tant en l’actuació mèdica-sanitària com en la suposada ciència en què es recolzen els professionals, emprant-se actualment criteris d’experimentació i pràctiques d’una ètica tan dubtosa, que les dones interpretem el notori obscurantisme de les elits mèdiques en l’elaboració del nou codi, com una més que probable legitimació de noves agressions als drets de les dones i a la protecció deguda dels nostres propis cossos.
Quan les directrius polítiques, la ideologia patriarcal, el mercat i els lobbies d’interès interfereixen en la pràctica mèdica, arribant a modificar els principis ètics propis de la professió, constatem que aquesta pràctica s’ha allunyat ja dels postulats de la ciència.
Així ho han denunciat aquest cap de setmana les dones feministes a les portes del Congrés mèdic de Sevilla, davant els alarmants anuncis de l’ús del cos de les dones per dur a terme gestació per a tercers, com a pràctica ètica contrària, fins i tot, a les mateixes lleis estatals existents.
Malgrat les proclames que apel·laven a l’interès social, s’ha debatut un nou Codi Ètic ideat sense cap mena ni intenció de transparència, ni de debat públic i que tampoc ha comptat ni amb les dones, ni amb la societat a què haurien de servir. No pot existir ètica sense democràcia.
La data de clausura del Congrés ha coincidit, paradoxalment, amb la commemoració del Dia internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència i amb les grans manifestacions en defensa de la salut i la sanitat pública que, pel que sembla, no han provocat gens d’interès ètic ni cap inquietud en les elits reunides a Sevilla.
https://www.ffomc.org/tablon-de-anuncios/viii-congreso-nacional-de-etica-y-deontologia-medica
