El pròxim 20 de desembre, l’Auditori de Calàbria66, a Barcelona, acollirà una trobada en record del nostre amic Pep Cabayol, que ens va deixar tot just el darrer mes d’agost. No serà l’única, ja que el mes de gener, el dia 28, Tortosa n’acollirà una altra. El Pep sempre havia tingut una predilecció especial per les gents i les Terres de l’Ebre. I, ben segur, que no serà el darrer acte.
Periodista? Activista? Al Pep Cabayol se li quedaven curtes aquestes definicions. Director i Productor de documentals, agitador social, revolucionari… però potser la millor definició la va fer un amic, el Josep Vallhonesta: “L’home de les idees”. Sí, sense cap mena de dubte això era el Pep. Va ser un dels impulsors de tot el procés que va dur a la fundació de la Marea Blanca de Catalunya, ara ja fa anys, al Paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, amb una participació important del Parlament Ciutadà, així com de la Secció del Clínic del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Aquell acte, més enllà de tot l’aspecte fundacional, suposava definitivament l’assumpció general que la lluita pel Dret a la Salut havia d’anar més enllà de la lluita per un sistema sanitari públic. En incidir en els determinants socials de la Salut com l’habitatge, la feina, el medi ambient… totes vam fer un pas endavant. Però, aquell dia, el Pep va anar més lluny i ens va sorprendre plantejant el dret a la informació com un determinant més de la salut. I que el titular d’aquest dret som totes.
Actuava així. Et llençava una proposta, que d’entrada et semblava inversemblant. Després, te l’anava explicant amb tot detall i, com oient, passaves de l’astorament més profund a ser-ne un entusiasta partidari, després de preguntar-se un mateix … i si fos possible com diu? Així vam fer rodes de premsa amb entrada a plantes tancades d’un Hospital, o vam aconseguir que reporters d’una cadena de televisió estatal estiguessin donant voltes tot un matí pel Baix Penedès, a la recerca d’una testimoni. O es va muntar una roda de premsa, el matí del dia de la Revetlla de Sant Joan, tot adduint que als periodistes els hi donaríem una feina feta per marxar ja al migdia. Un visionari.
El Pep ens ha deixat deures per fer. Al moviment social en defensa del dret de la salut hem de sortir de la nostra zona de confort i teixir fortes aliances amb el moviment social més jove que hi ha avui dia, el de la lluita per l’emergència climàtica que patim. Moltes són joves, altres famílies i hi hem d’arribar. Un altre deure, exercir entre totes el nostre dret a la informació. No serveix de res preparar bé una acció o un acte, desenvolupar-lo amb èxit i asseure’ns a esperar que els “mas-media” en parlin. Hem de difondre-ho nosaltres. Sicom ha estat durant molt de temps, amb altres organitzacions com Pressenza o Marea TV, el braç informatiu d’aquells que lluiten pel dret a la Salut a Catalunya. Però hem de fer un esforç i, nosaltres mateixos, als nostres barris, pobles i comarques construir eines d’informació adaptades a les circumstàncies de cadascú. Si tots i totes som activistes, per què no podem ser periodistes?
Finalment, el principal deure que ens deixa és exercir un mateix el pensament crític. Pensar de manera lliure, sense estar lligat o lligada o per paradigmes mentals que, en realitat, ens converteixen en presoners de mentalitats caduques i que no permeten respondre als reptes que vivim.
Avui puc escriu-re, gràcies Pep.
