Per Javier Belda.-
En una sèrie d’articles dedicats a la “Singularidad” ens hem preguntat per les següents crisis que sobrevindrien, de manera imminent, d’acord amb els pronòstics d’analistes de processos de la Megahistòria que més van despertar la nostra atenció.
Bàsicament, la qüestió era si s’estava complint el règim d’acceleració de la funció alfa (α = 2.67±0.15) –de A. Panov–, en el procés evolutiu cap a la Singularitat.
També vam exposar la dificultat de precisar una data per fixar cada transició de fase (crisi, revolució), a causa de la seva complexa composició i entramat. És a dir, si ens referim a la Crisi d’Ucraïna, que va començar el 2014, o abans, podria molt bé implicar el tema del neonazisme o el tema dels laboratoris bacteriològics i tot aquest tipus de guerra hibrida… Però, des del punt de vista de la nostra dècada actual, diríem que té un detonant molt fort com a transició de fase, a partir de l’Operació Especial de Rússia en la zona, davant el perill imminent d’atac nuclear o bacteriològic, el febrer de 2022.
A l’efecte de constatar la teoria de la Singularitat, en l’IHPS interpretem esdeveniments de gran magnitud (que generalment són omesos i tergiversats pels mitjans de comunicació). Es tracta de fenòmens que suposen un abans i un després. Des d’aquest punt de vista, observem que en els 3 últims dies del mes de setembre es va produir la transició de fase que esperàvem (segons els càlculs de Panov), després de l’anterior: la suposada pandèmia de la COVID [1].
Aquests episodis han estat: els atemptats dels EUA en els gasoductes Nord Stream I i II i el canvi de les fronteres a Europa, des de la sortida d’Ucraïna de l’URSS en 1991.
Considerem aquests esdeveniments en aquest nivell, perquè el primer suposa una declaració de la III Guerra Mundial, dels EUA cap a Rússia, en actuar els Estats Units en nom propi contra una instal·lació civil en aigües internacionals, la qual cosa tindrà una repercussió que afectarà centenars de milions de persones. Podria sumir Europa en una violència desorganitzada, a partir d’una crisi profunda, i en una violència organitzada, a partir del foment de neonazisme. Itàlia ja és un exemple del ressorgiment del feixisme (de la mà de l’agenda globalista).
El segon esdeveniment, en simultani, és d’una qualitat oposada al primer, perquè és un tipus de resposta no-violenta enfront del setge nazi, una resposta elevada enfront d’allò més miserable de l’ésser humà.
La matinada del dimarts 27 de setembre es van perpetrar els atemptats contra els gasoductes. Aleshores, el món va quedar expectant, per si Rússia prendria una resposta proporcional a aquest atac. Després, el món va esperar la intervenció del ministre d’exteriors, Serguei Lavrov, i el seu anunci de les resolucions del seu comitè assessor, però tal intervenció no es va produir.
Podem imaginar que alguns assessors proposarien un atac proporcional contra instal·lacions estatunidenques, o tal vegada, la presa de Kíev –quelcom que Rússia pot realitzar en qualsevol moment que ho desitgi–. … Si seguim amb la nostra hipòtesi, altres assessors es preguntarien: Però, a mitjà termini, a qui beneficiaria una escalada de la confrontació a escala mundial? O no és cert que Rússia està tractant d’evitar les pèrdues humanes, especialment pel que fa a civils? Per què trencar ara amb aquests principis?
Rússia no representa avui el laïcisme que va pretendre l’URSS, sinó una regió amb una influència de l’església cristiana ortodoxa forta. Aquests valors conservadors sustenten la nació (i més enllà) i, precisament, es reforcen enfront del pla globalista nihilista de l’estat profund occidental, miop per entendre la real fortalesa de la regió eurasiàtica.
El dia 30 de setembre el que es va produir va ser la signatura d’adhesió de la República Popular de Lugansk, la República Popular de Donetsk, la regió de Zaporiyia i la regió de Jersón a la Federació Russa i l’històric discurs de Vladímir Vladímirovich Putin, amb una posada en escena memorable.
VÍDEO: https://t.me/enplenaluz/347
Després de les paraules de Putin, ens ve a la memòria Akop Nazaretián, qui va exposar tan brillantment la qüestió del balanç tecno humanitari [2]; Akop ha de sentir-se orgullós de la seva nació i de la dimensió en què ara es troba. La resposta de Rússia és una resposta d’altura, no compulsiva, la resposta d’una gran nació que se sap forta i que compta amb grans aliats per a la pau.
A partir d’aquesta mena de respostes elevades, podem imaginar que el feeling entre Rússia i Europa creixerà, no únicament per la transacció material d’energies i matèries primeres, sinó per reconéixer-se socis enfront del mateix setge. El món que vindrà serà l’imperi de la pau, o no serà si l’estat profund occidental ens porta a la guerra nuclear.
[1]: Des del punt de vista de les seves conseqüències socials. https://odysee.com/@thebigreset:1/20220831_TBR_ESP:1?fbclid=IwAR0_bLYQSojoLsrlOZcfCU1Od8d8CaFWDbW4l-Dcl0glNGFbHmp_IS8VAco
[2]: https://www.pressenza.com/es/2020/11/una-nueva-mirada-frente-a-la-singularidad/
