Des de Rehuno Salud, i en un treball conjunt amb l’organització Al final de la Vida, dialoguem amb el doctor Enric Benito sobre la humanització del procés de la fi de la vida i sobre els tabús que encara existeixen, què és el bon morir, les cures pal·liatives i altres temes més, que fan a l’acompanyament en aquests moments tan significatius de la vida de totes les persones i dels seus éssers estimats.
Es tracta d’una sèrie de Diàlegs que anirem publicant periòdicament i en els quals volem divulgar una visió del procés de morir ple d’humanitat i significat.
Enric Benito és Doctor en Medicina, Especialista en Oncologia i Membre d’Honor de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL). La seva experiència i les seves ensenyances constitueixen una veritable referència pel món de les cures pal·liatives i per a l’acompanyament i humanització del procés del bon morir.
En un primer tram d’aquesta tercera trobada el Dr. Benito es va referir al document recentment publicat per la revista Lancet, on un grup d’experts realitza un estudi detallat del “desequilibri que existeix en el món actual i, més específicament, en l’entorn sanitari respecte al procés de morir” (The Lancet Commissions: Report of the Lancet Commission on the Value of Death:bringing death back into life. www.thelancet.com – Vol 399 February 26, 2022)
Després ens va parlar de la compassió, intentant definir aquest concepte, que moltes vegades es comprèn erròniament. També varem conversar del valor i la saviesa que comporten els processos del “bon morir” i els moments pròxims al final de la vida física.
El Dr. E. Benito comença dient: Un cor compassiu tria ajudar, servir als altres. No és el mateix que la llàstima, que és quan m’acosto a l’altre amb por a no estar com ell. En la llàstima, que a vegades es confon amb la compassió, miro a l’altre de dalt a baix, hi ha una asimetria moral.
Una actitud compassiva emana des de l’amor, des de l’interès genuí per l’altre. No em sento ni per damunt ni per sota. Comprenc que l’altre viu una situació que podria viure jo, o tal vegada he viscut, i aquesta veritable solidaritat és la que em mou a l’acció.
“La compassió és el nom que pren l’amor quan es troba amb el sofriment”
El vídeo de l’entrevista
https://www.youtube.com/watch?v=7MOPzeQMy-0
La compassió s’ha d’articular en dues ales: compassió i saviesa
He de saber què he de fer. No n’hi ha prou que el meu cor es commogui i solidaritzi amb l’altre, necessito la saviesa que em permeti ajudar-lo.
Quan veus a algú que sofreix et commous i t’hi acostes, és important l’atenció, la connexió i la regulació emocional.
Un estat de meta-atenció, on gestiono l’emoció i actuo sense afecció als resultats, sense judicis ni valoracions que em distreguin.
Emprar el cap i les mans mogudes pel cor per ajudar,, si ets molt compassiu i no savi, et pot frustrar i desgastar-te amb facilitat.
El més aconsellable és aprendre a acollir, acceptar i ser en presència per dur endavant una acció a favor del benestar de l’altre.
Si no tens eines i et poses a cuidar gent que ho passa malament, acabes «tocat», amb “fatiga per compassió” o desgast per empatia.
Has de saber posar límits. El millor “factor de protecció”és en el món interior dels professionals i depèn del nivell d’autoconsciència.
Si estic mig adormit, estic menys connectat. Si ets present, connectat… segons la teva harmonia interior, com a professional tens menys risc de “fatiga per compassió”.
La compassió es fa sense interès pels fruits, sense apropiació dels resultats
Si va molt bé, consideres que no ets tu qui ho ha fet i si no va tan bé com t’agradaria, acceptes que no depèn de tu i que tu has fet tot el que podies. És a dir: “desafecció dels resultats”.
Per finalitzar, Enric Benito sintetitza aquests conceptes i la seva pròpia experiència dient: “Però aquesta tasca té premi… passen moltes coses dins d’un. Una persona t’ha deixat un llegat perquè l’has estat acompanyant i això és una experiència única. Tu en surts havent après quelcom que no està escrit en els llibres.”
També pots veure les entrevistes 1 i 2 dels «Diàlegs amb Enric Benito»: 1. El procés de morir està bellament organitzat 2. El poder terapèutic de la presència
