Aquest matí ha tingut lloc una roda de premsa davant de el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona, a la Zona Franca.

Després de l’anunci del Ministeri d’Interior del 24 de setembre, de reactivació dels CIE, la situació actual és que hi ha 80 persones algerianes (tots homes) retingudes al CIE de Zona Franca a l’espera que es pugui fer efectiva la seva deportació. Ahir mateix a més vam saber, per un comunicat policial, que ja hi ha un intern que ha contret el virus del COVID. Davant d’aquesta situació recordem que 196 entitats i col·lectius de l’Estat vam fer públic un comunicat de rebuig a la reactivació dels CIE, avisant que els CIE de cap manera no reuneixen les condicions adequades per mantenir tancades un grup de persones.

Informem que aquest matí Iridia i MigraStudium han presentat una queixa davant el jutge de control del CIE demanant l’alliberament immediat i la derivació de les persones retingudes cap a recursos sanitaris adequats.

Tanquem a els CIE declaren: “els centres d’internament d’estrangers a la pràctica no són més que presons racistes per a persones que cometen una falta administrativa, com és no tenir un permís de residència. És tan absurd com empresonar i deportar a algú per una simple infracció de trànsit o per portar el DNI caducat. Des del 5 d’octubre a aquest centre, que portava mesos buit, estan retingudes 80 persones en plena pandèmia, en un espai que clarament no garanteix les mesures sanitàries adequades, ja que ja hi ha hagut confirmació per part de fonts policials del primer positiu per covid 19. Aquest tancament, a més, succeeix mentre encara segueixen les negociacions amb els països d’origen per fer efectives les deportacions, amb el risc afegit que això suposa per als països receptors. El comunicat del 25 de setembre, signat per 196 entitats i col·lectius de l’estat contra la reobertura dels CIE, ha estat totalment ignorat, com han estat ignorades les nombroses declaracions per part de diferents institucions demanant el tancament definitiu. Com dèiem en el comunicat estatal conjunt, els CIE són espais de gestió policial opaca, plena d’irregularitats, que deixen desemparades les persones que són tancades darrere dels seus murs.

SOS Racisme declara: “Les entitats i col·lectives antiracistes i en defensa pels drets volem denunciar el risc que corren els interns d’un CIE a patir violències i agressions per part dels agents policials. Una brutalitat policial moltes vegades invisibilitzada a causa de l’opacitat d’aquests centres, on les persones es veuen desemparades i desprotegides davant de la impunitat d’aquests actes. Però això no ocorre només en els CIE. Tot i que la pandèmia i la pressió d’entitats i col·lectives organitzades de la societat civil van forçar el tancament dels centres durant l’estat d’alarma, les vulneracions de drets habituals es van disparar, i especialment vam veure com els abusos i la violència policials cap a les poblacions migrants i / o racializades no blanques van augmentar en l’espai públic. Recordem que aquests abusos habitualment s’inicien amb una identificació il·legal. Les identificacions per perfil racial són un criteri normalitzat amb el qual la policia, com a organisme de l’estat, sobreidentifica persones d’aparença no blancx, sense tenir necessàriament indicis que estiguin cometent una infracció o un delicte. Aquestes identificacions són la porta d’entrada a la violència policial i l’element més bàsic del racisme institucional. Recordem que es donaven ja abans de forma quotidiana i que tenen conseqüències greus per a les persones sobreidentificadas. No són únicament conseqüència d’una ideologia racista de determinats agents, sinó que venen marcades pel context de manca de mecanismes de control, impunitat, racisme i corporativisme policial en què els agents treballen. En ser la perfilació racial un problema de racisme institucional urgeix, així mateix, intervenir des de les mateixes institucions i prendre mesures per revertir-ho. L’Estat construeix de manera deliberada les persones migrants i no blanques com l’enemic, les estigmatitza i criminalitza per justificar tot un aparell de control punitiu que vulnera de manera sistemàtica els drets d’una part de la població, per tal d’instrumentalitzar les persones migrants per als seus propis interessos, però rebutjant-les quan no interessen. Fa temps que escoltem que el discurs securitari justifica aquest control policial i davant d’aquest panorama, nosaltres ens preguntem: seguretat per a qui ?”

El Moviment Regularització Ja – Barcelona Col·lectives migrants, antiracistes i associacions de Drets Humans unim forces per repudiar la reobertura dels CIE per part del Govern espanyol, i exigir el seu tancament definitiu immediat, entenent que no només no és una solució per a l’arribada de persones migrants a aquest territori, sinó que constitueix un agreujant per a la delicada situació en què es troben les persones amb situació administrativa irregular. Amb l’agreujant en el CIE de Barcelona, de la incorporació d’un mòdul especial per a dones. I ens preguntem: Quantes violències més hem de suportar les dones migrants? La presó i el tancament no es poden considerar atenció sanitària ni humanitària, com pretén excusar el Ministeri d’Interior, que sap perfectament que amb fronteres tancades aquests centres i la seva suposada utilitat com a pont per a la deportació, no haurien d’estar funcionant. L’Organització Mundial de la Salut ja s’ha pronunciat sobre els CIE i ha recomanat que es buidin i es tanquin, també ho ha fet la defensoria del poble català, l’Administració municipal i fins i tot el Parlament de Catalunya. Així com relators especials de Drets Humans de l’ONU. En aquest context de pandèmia global la reobertura d’aquestes presons per a persones migrants constitueixen un perill per a la salut pública i una clara vulneració als drets de les persones migrants, amb la impossibilitat de sol·licitar l’asil i condemnant-los a una atenció, que mai pot ser de caràcter carcerari. En aquest moment els interns es troben amb la impossibilitat de ser visitats i assistits legalment i són exposats a la perillositat de ser contagiats dins per personal policial que entra i surt del recinte. Com es pot deduir d’aquest aïllament, les seves famílies no saben del seu parador, per la qual cosa podrien trobar-se en una situació de desaparició forçada, per part de l’Estat. Exigim l’alliberament d’aquestes 80 primeres persones ingressades, per garantir els seus drets. El tancament immediat i definitiu d’aquestes opaques instal·lacions que vulneren els drets de les persones migrants. Que s’acabi amb les polítiques de control i expulsió migratòries, que deshumanitzen amb el tancament i la deportació, que neguen el dret a la mobilitat i vulneren tots els drets humans i els tractats internacionals, mentre que prevalen pactes mafiosos entre estats per enfortir la indústria de la guerra a les fronteres. No som mercaderia, no marxem, ni ens integrem a les polítiques racistes de l’Estat. Exigim un tracte humanitari, que s’ajusti als drets i no als interessos de mercat. Volem acabar amb aquesta lògica perversa de governs que lliuren guerres sobre les nostres comunitats i que els resulta més fàcil posar tota la maquinària de terror exemplaritzant per als qui desobeeixen el control de fronteres que regularitzar les persones que fa anys viuen en aquest territori, augmentant des de la economia submergida la riquesa d’una Europa racista i cada vegada més tancada a fer complir els tractats internacionals sobre el dret a la mobilitat i els drets humans. Tancament definitiu de tots els centres d’humiliació i extermini de les persones migrants a l’Estat espanyol! Llibertat a les presxs migrants!