Les forces polítiques espanyoles, avui dia, han ajudat a desenvolupar un nou concepte de la teoria política: monarquia bananera. Coneixíem les repúbliques bananeres, però ara podem gaudir d’una nova experiència. Espanya, en els darrers anys, ha anat baixant els nivells de protecció i justícia social però també els nivells de democràcia i s’endinsat en el món de l’autoritarisme populista a marxes forçades. Hem vist clarament a tota Llatinoamèrica la utilització del poder judicial com a instrument partidista per forçar conseqüències polítiques. La dreta espanyola, que es queixa de Maduro, no dubte en actuar com Brasil, Bolívia… o fins i tot el Regne Unit, on Boris Johnson no té cap mena d’escrúpol ni de vergonya en tirar per terra l’acord pel Brexit amb la Unió Europea. Dirigents del Partit Popular, la formació política que hauria de configurar-se en alternativa governamental, adverteixen que controlen des del darrere la Sala Segona del Tribunal Suprem i la Junta Electoral Central. Montesquieu ha mort, viva Trump. És llavors quan podem comprendre com el Poder Judicial obre una crisi constitucional gratuïta perquè el Rei no vagi a repartir els títols de jutge a Barcelona, quan sempre s’ha fet així.
La dreta espanyola, igual que el “procesisme” màgic, aspira a guanyar el relat, però quin és el seu relat? Doncs que, avui en dia, el govern de Pedro Sánchez encarna una dictadura d’esquerres (això d’esquerres és ridícul) sotmès a l’independentisme colpista. Aquest va ser el to de les manifestacions impresentables, al barri de Salamanca de Madrid, i que van ser tàcitament emparades per la policia, ben al contrari que les manifestacions dels barris de Madrid Sud, per les mesures de confinament discriminatòries que han estat reprimides violentament per les forces de l’ordre. De fet volen aconseguir mediàticament el mateix que es va aconseguir amb els fets d’octubre: transformar en amenaça antidemocràtica, en aquell cas, l’independentisme retòric i buit d’un govern de la Generalitat i ara la necessitat d’adoptar mesures extremes de salut publica davant la Covid-19 a Madrid.
Fa una setmana, més o menys, el Govern de l’Estat criticava les paraules de l’ara inhabilitat President Torra quan recomanava a la ciutadania de Catalunya no anar a Madrid (dies abans el President de Castella-La Manxa, Garcia Page, advertia dels perills de la bomba epidemiològica de Madrid, però clar “no es lo mismo”) Després va venir l’espectacle de la treva entre Estat i Comunitat a Madrid, preparat com un número musical de Broadway, amb banderoles per tot arreu. Però la realitat de la Covid s’imposa i l’amor va durar menys que un caramel a la porta d’un col·legi.
Senzillament el Govern del PSOE i d’Unidas Podemos és tan retòric com un govern de Puigdemont, i no te els pebrots per intervenir Madrid. Té por. Por de la manipulació informativa que els presenti com a colpistes, quan els veritables colpistes han estat asseguts a les altes magistratures, o al Congrés dels Diputats, desvirtuant una Constitució democràtica, i de tots i totes, fins a fer-la irreconeixible i només per a uns quants.
Les elits madrilenyes, a la cap i a la fi, les elits espanyoles com ens il·lustrava la Presidenta de Madrid fa uns dies (la resta d’elits provincials són simples delegacions) prefereixen deixar emmalaltir a la ciutadania que no pas prendre mesures efectives que podrien suposar perjudici econòmic i, a més, un reforçament de l’actual govern social-podemita i evidenciar el fracàs del govern de la comunitat, sense cap mena de dubte la pitjor gestió de la pandèmia per part d’una autonomia.
Si una part de la dreta espanyola, de la seva elit, no reacciona a temps, el frontisme esdevé inevitable, molt pitjor que la societat partida que anuncien des de la contra de l’anomenat procés, sectors espanyolistes a Catalunya. No hi ha frens per a una retòrica més propera a VOX però de la que participen totes les formacions a la dreta del PSOE.
La inhabilitació de Torra suposa la derrota de la política i de la democràcia, malgrat que part de l’esquerra jacobina es mostri satisfeta. La no-intervenció a Madrid suposa la derrota de la salut publica i assumir que el poder no és del poble, ni dels governants escollits democràticament, sinó que segueix en mans d’una oligarquia.
En tot cas, una monarquia bananera.
