Sempre que es proposa alguna mesura social que impliqui alguna “despesa”, apareixen immediatament els neoliberals i temorosos de torn dient que “no hi ha diners”. Aquest sembla el problema més gran de la nostra societat: la falta de diners… Però, perdó, on manquen diners? Sens dubte hi ha persones a les quals els recursos econòmics a penes els hi arriba per viure, o ni tan sols això, però també és cert que hi ha sectors socials on hi ha diners de sobra. I quan diem “sobra” és exactament això el que volem dir: sobra.
En realitat, el problema de com es finança la Renda Bàsica Universal (RBU) és un problema netament tècnic. Allò que és important és posar-nos d’acord en posar en marxa aquesta iniciativa, i una vegada aconseguit, serà molt fàcil acordar com finançar-la. Però vivim en una dictadura de l’economia i, per tant, no podem ignorar una pregunta que preocupa algunes persones: qui paga la RBU?
En els últims 12 anys, des de que va esclatar l’última crisi financera mundial, mentre s’han retallat serveis públics en la majoria dels països, particularment en els més rics, cosa que ha afectat les capes més pobres de les nostres societats, el nombre de milionaris ha crescut en proporció inversa. Això, segurament no ha estat casualitat, sinó el resultat específic de les mesures preses, però aquesta és una altra història. De moment, ens quedem amb que cada vegada hi ha més rics al món, malgrat les crisis que ocorren en el sistema, ja que aquestes crisis afecten sempre els més humils.
Per tant, obtenir “part” d’aquests diners dels més afavorits, per a finançar una RBU que beneficiï a la immensa majoria de la població, sembla una cosa assenyada, factible i justa. Els economistes que hi ha darrere de la proposta de la RBU ja han explicat detalladament com es podria finançar, així que em remeto a ells per a les dades concretes. En tot cas, totes les formes diferents que es proposen coincideixen en una redistribució de la riquesa mitjançant la recaptació fiscal.
Dit en termes simples, es tracta d’augmentar els impostos als qui més guanyen, per redistribuir aquesta riquesa entre la majoria de la població mitjançant la RBU. En les propostes que s’han fet, aproximadament el 10% de la gent que més guanya en perdria una part, mentre que el 80% que menys ingressos té en sortiria beneficiada. Aquells que es troben entre el 10% i el 20% amb més rendes, quedarien més o menys igual que ara (pagarien una mica més d’impostos, però això seria compensat amb el cobrament de la RBU, que recordem és per a totes les persones).
A més a més d’aquest finançament mitjançant pujades progressives d’impostos, la RBU es beneficiaria de la retallada en altres prestacions socials que serien reemplaçades, inclosa la despesa burocràtica que impliquen els subsidis condicionats. Finalment, els Estats podrien revisar les seves prioritats, i desviar fons que actualment es destinen, per exemple, a armamentisme, al finançament de la RBU.
Els diners són el resultat del treball de tota la societat, i la RBU pretén repartir-lo atesa aquesta realitat històrica. Ha arribat l’hora de la RBU.
Aquest article continua una sèrie que intentarà explicar breument diferents aspectes de la proposta de la Renda Bàsica Universal (RBU). Per veure tota la sèrie d’articles publicats sobre aquest mateix tema, prémer aquí.
