«La tranquil·litat m’ha encantat, transmet molta força».
«M’ha agradat molt aquest estil de taller, ja que parlar de les Pèrdues en la nostra vida és fonamental, és una cosa que ens passa a tots».
«Gràcies a aquest taller m’he sentit millor amb mi mateixa, més plena».
«M’ha agradat molt, ens han ajudat a expressar-nos».
(Comentaris d’alumnes de 4° de l’ESO dels Tallers del Dol, a Vallecas)
Per Elsa Sierra
Les pèrdues i els dols són processos als quals ens enfrontem en la nostra vida i la manera d’afrontar-los formarà part de la nostra història vital, de la nostra biografia. La mort d’un ésser estimat és la que més impacta, però comparteix molts aspectes essencials amb altres pèrdues, com les separacions, el treball, l’habitatge, les migracions… expectatives o fracassos importants, que afecten persones de totes les edats.
Després de la pèrdua comença el dol. El dol és un procés d’adaptació en el qual aprenem a viure sense allò que hem perdut. És un procés natural, actiu i que compromet la vida de la persona en la seva integritat, amb els seus aspectes biològics, psicològics, emocionals i socials. El que es faci en aquest procés és important per a sortir-ne amb noves habilitats i aprenentatges que ens ajudin en experiències futures.
Les pèrdues són inevitables, formen part de la vida, però sí que es pot canviar el que sentim quan ens succeeixen i com afrontar-les.
La gestió de les pèrdues és un aspecte que habitualment no s’aborda en l’educació, ni en l’àmbit familiar ni en l’educatiu, i això és degut, en gran part, a l’actitud de negació que té la nostra societat davant la mort.
Els nens, les nenes i els adolescents són els grans exclosos en els processos de dol, especialment quan són pèrdues d’éssers estimats. Tant el professorat com les mares i els pares se senten indefensos i sense recursos per a poder ajudar i facilitar, de manera saludable, el procés.
La mort d’éssers estimats és un fet que ens afecta amb força, però moltes vegades, tant en les famílies com en el context educatiu, hi ha manca de les eines necessàries per a afrontar-lo, per la qual cosa s’omet o es tracta de manera compulsiva amb conseqüències negatives.
Tota pèrdua important és un tema fonamental en la formació de les persones
Per aquesta raó, és necessari dotar professorat, famílies i alumnat d’eines d’afrontament i crear espais d’intercanvi. La formació en els centres educatius, en relació amb les pèrdues i el dol que les acompanya, és de summa importància pel que fa a la prevenció en salut mental de la població infantil i adolescent; ansietat, depressió, autolesions, somatitzacions i moltes altres patologies que afecten el seu benestar psicològic, tenen el seu origen, en molts casos, en dols no resolts, o no reconeguts, per pèrdues de tota mena.
Arran de tot l’exposat es va veure la necessitat de dur tallers formatius sobre la gestió del dol en els centres educatius per a tota la comunitat escolar.
L’origen d’aquesta formació està basada en la campanya de sensibilització que va fer el Col·legi de Metges de Biscaia, en els centres educatius, “El Camino del Duelo”, en els anys 2016 i 2017. Un grup de professionals, amb experiència en el tema, va desenvolupar la campanya i va elaborar materials (VII apèndixs. Pàg. Des de la 70 a 128).
Es va partir de la hipòtesi que si s’educava en pèrdues i dols l’alumnat dels centres educatius, es normalitzarien les pèrdues pròpies d’aquestes edats, les emocions que sorgeixen i els recursos que mobilitzen i ajuden (pàg. 16 i 17 del llibre). Aleshores, es va elaborar una metodologia didàctica anomenada PER (Pèrdues, Emocions i Recursos). Tot això es troba recollit en un llibre en línia que es pot baixar gratuïtament i on s’accedeix a tots els materials elaborats.
Aquest projecte va ser dirigit a tots els components dels àmbits educatius: alumnes de l’ESO, i 5è i 6è de primària, així com a les famílies i professorat de tots els nivells.
Després, l’octubre del 2020, una de les autores va donar continuïtat al projecte en el Pont de Vallecas, l’Associació Veïnal Palomeras Bajas, de Madrid, dins dels programes de barri de la FRAVM (Federació Regional d’Associacions Veïnals de Madrid), va impulsar la posada en marxa de tallers sobre el dol en els centres educatius de la zona. S’han fet durant cinc anys i continuaran fent-se el curs pròxim. Bàsicament s’ha dut a terme amb la mateixa metodologia i utilitzant els mateixos materials. S’ha incorporat l’artteràpia en el treball amb les emocions i ha donat molt bon resultat, ja que l’alumnat el valora molt. S’usa l’expressió artística pictòrica i també amb plastilina. Algunes persones usen l’escriptura com a recurs. https://vallecas.com/wp-content/uploads/2022/04/Edicion-VallecasVA-abril-22.pdf en pàg. 12 i 13
«M’ha agradat molt, sento que pintar és un lloc lliure on pots expressar els teus sentiments».
«M’ha agradat molt l’expressió artística perquè crec que ajuda molt i pot ajudar a d’altres a expressar els sentiments».
L’objectiu principal és ajudar l’alumnat al fet que comprenguin què ocorre després de les pèrdues i els recursos d’ajuda que poden tenir al seu abast.
Perquè aquesta experiència els ajudi a créixer i desenvolupar noves habilitats, es considera important crear un espai on poder expressar-se i entendre que és un procés de dol, normalitzar-lo, posar nom a les seves emocions i identificar recursos propis i externs que ho facilitin.
Els tallers per a l’alumnat tenen un enfocament participatiu i dinàmic, des del qual es van recollint i subratllant els conceptes a tractar. Per això, encara que el contingut plantejat és el mateix en tots els tallers, són les persones que el conformen els qui li donen vida a cada espai, sempre dins d’un enquadrament de respecte, cura i escolta.
«M’ha agradat molt, trobem més els nostres sentiments i ara entenem i comprenem als nostres companys».
Per a facilitar la metodologia, l’alumnat es divideix en petits grups
Comencem amb la lectura d’un conte amb l’alumnat de primària i d’un vídeo amb el de secundària, amb la finalitat de poder acostar-nos i comprendre el tema en la seva globalitat. Després, apliquem la metodologia P.E.R., esmentada anteriorment, que ens permet compartir les pèrdues, expressar les emocions que apareixen, des d’una proposta artterapéutica i, per a finalitzar, reflexionar i aportar eines i recursos per afrontar de manera sana les pèrdues i els dols. Tot això, amb la intenció de generar un espai d’intercanvi de vivències en relació amb el tema que ens ocupa.
En finalitzar els tallers els donem un qüestionari d’avaluació, amb quatre ítems i respostes tipus test: sobre la importància del dol, si consideren que ha de tractar-se en classe; si els ha agradat el que han fet en el taller i si els pot servir d’ajuda en la seva vida diària tot el que han vist. Les respostes van ser molt positives (les dades més detallades es poden recollir en “Les pèrdues i els seus dols” Cruz Quintana F…2025.) També hi ha un espai de comentaris per si volen fer alguna observació. Els més freqüents són d’agraïment, del bé que els ha vingut i de la gran necessitat d’expressar-se o esplaiar-se.
A continuació exposem algunes observacions recollides literalment dels qüestionaris:
«M’ha agradat molt, d’això mai he parlat, ni tan sols amb els meus pares i de veritat que ho necessitava.
Aquests tallers haurien de ser més freqüents, ja que la salut mental s’infravalora molt.
Una xerrada per a treballar en equip i reflexionar. M’ha agradat molt.
Em va ajudar a expressar-me i a esplaiar-me. Mil gràcies.
Fer el taller més llarg i que vinguin més vegades, ja que són coses que s’han de parlar més sovint i amb molta més normalitat».
Destaquem la participació, l’obertura, l’aprofundiment i l’entrega en les propostes que els hem realitzat, especialment en l’artística. Tot això ha donat lloc a gran quantitat de moments de sorpresa, empatia, comprensió, escolta activa entre iguals, mirades amables cap a un mateix/a, intimitats, validacions i vivències transformadores.
«M’ha agradat molt, trobem més els nostres sentiments i ara entenem i comprenem als nostres companys».
«Al principi pensava que no em serviria, però parlar amb els meus companys dels nostres problemes m’ha ajudat bastant».
Considerem que, atesos els resultats, hi ha necessitat de normalitzar aquests temes dins del context educatiu i cal compartir experiències així com conèixer i identificar recursos que ajudin a fer front a les experiències de pèrdues i dols.
La metodologia didàctica utilitzada (PER, Pèrdues, Emocions i Recursos) és molt apropiada per treballar aquests temes i mitjançant l’expressió artística es poden expressar els sentiments de manera lúdica, preservant la privacitat i afavorint l’expressió no verbal, que en el cas de la infància i adolescència és molt important.
Un altre dels aspectes que ens crida l’atenció i que ens ha transmès l’alumnat, és que volen saber sobre el dol per a poder ajudar a altres persones, familiars, amics… quan ho estan passant malament per una pèrdua i volen saber què fer.
«Considero que és rellevant aquest taller per a persones que puguin estar en una situació similar per a guiar-les a sentir-se millor».
Respecte de les famílies també les sessions són molt interessants, igual que el professorat mostren necessitat de conèixer, intercanviar i resoldre dubtes. El fet que gran part de la sessió siguin ells i elles els que s’expressin i adaptar-nos a les seves necessitats així ens ho confirmen.
Els tallers són molt necessaris i generen espais on es poden expressar, coneixes a si mateixos i als seus companys, saber que tenen recursos al seu abast i què els poden ajudar, fets que valoren molt positivament.
«S’haurien de realitzar més xerrades o tallers així, més per la nostra salut mental i més en els adolescents que ens sentim perduts».