Fa vuit anys que la Marea Blanca de Catalunya, seguint una iniciativa de la Xarxa Europea, aprofita cada 7 d’abril, “Dia Mundial de la Salut”, per reivindicar i donar valor a la lluita col·lectiva pel Dret a la Salut de totes les persones i un Servei Nacional de Salut públic, universal i gratuït.

El tret de sortida va ser dimarts 1 d’abril quan va tenir lloc un passeig reivindicatiu, pels carrers del Prat de Llobregat, per la reducció de les llistes d’espera i contra la privatització de la Salut (https://www.youtube.com/watch?v=ljIrgEs5i8g). A més, a La Porxada de Granollers es celebrava una assemblea oberta. Dies després, a Mollet del Vallès, hi hagué una xerrada imprescindible sobre el suïcidi.

Divendres 4, a Cornellà, la CGT organitzava una xerrada amb la fenomenal Ana Martinez amb un tema central, la mercantilització de la Salut. Per altra banda, a Barcelona, es parlava en una taula rodona sobre l’accés a la salut i a la sanitat publica amb l’actual presidenta de FoCaP, Antonia Raya Tena i la Dra. Alba Martínez, metgessa del CAP del passeig de Sant Joan. El dia 5, els col·lectius van participar en el gran acte sobre habitatge que es va fer a Barcelona. Dilluns el matí va obrir amb una sorollosa manifestació convocada per la Marea Pensionista de Catalunya contra la privatització de la Sanitat, que va marxar des de  plaça Universitat  fins a la seu de l’ICS (https://www.youtube.com/watch?v=gVuaa0TKHQI).

I, gairebé al migdia, en l’acte de la Marea Blanca de Catalunya davant de la Representació a Barcelona de la Comissió Europea, es va llegir el manifest de la Xarxa Europea “La Nostra salut no està a la venda” (https://www.youtube.com/watch?v=s4rIpG4jqIY&t=4s):

“La Marea Blanca de Catalunya avui,7 d’abril de 2025, manifesta que, més que mai, la nostra salut no està en venda.

Des de fa mesos, l’actualitat posa en dubte la capacitat de la Humanitat  per garantir  el benestar del conjunt de la seva població,  i, notablement, en l’accés  a la Salut per a totes les persones:

  • Cinc anys després de la pandèmia de la Covid  no hem après cap lliçó com a societat: no hem protegit  la salut de la influència dels  mercats  i els interessos financers i especulatius  són cada cop més prioritaris. L’interès general i col·lectiu, en principi defensat pels poders democràtics, no és reconegut com a primordial sinó que només es tenen en compte els interessos d’aquells més rics.
  • Els partits d’extrema dreta  deneguen el dret a l’assistència sanitària als no nacionals i la resposta d’Europa és  lluitar contra el dret d’asil. Una Europa solidària de veritat ha de construir  una resposta sanitària per a tothom, sense cap mena d’exclusió.
  • Els treballadors i treballadores sanitàries i les instal·lacions i infraestructures sanitàries han esdevingut objectius militars en temps de conflictes armats, en contradicció total amb el dret internacional, com ha succeït a Gaza.
  • Trump i els seus amics multimilionaris volen posar de genolls l’OMS i ataquen frontalment les organitzacions sanitàries i d’ajuda social a tot arreu, amb efectes immediats i dramàtics per a les poblacions més precàries, les dones i els infants. I generen, a més, un clima  de tensió global  on es prioritza l’increment desorbitat de la despesa militar a costa de les inversions  en salut i el conjunt de serveis públics, que garanteixen els nostres drets socials. I tota aquesta bogeria  és assumida pels governs dels estats de la UE.
  • Les conseqüències sanitàries del canvi climàtic i de la degradació del medi ambient s’agreugen davant  de la indiferència  general i la inactivitat  dels governs i administracions.

Per a fer front a aquesta realitat, fem una crida a totes aquelles persones que vivim a Europa, a cada país, regió, poble, ciutat i barri  a mobilitzar-se en defensa del dret a la salut, tant física com mental, de totes les persones, i al seu benestar social:

  • Perquè la nostra salut i la protecció social no siguin béns de consum accessible només a les persones riques i que disposin de recursos
  • Perquè cadascú tingui garantit una assistència sanitària  de qualitat, perquè els pressupostos de salut abandonin les normes de limitació pressupostària europees i estatals i    siguin suficients per respondre a les necessitats reals de la població. Perquè els recursos públics vagin cap als serveis públics i no al sector privat.
  • Perquè la recerca i la producció de medicaments siguin considerades com un servei públic necessari  al servei de la població i no del lobby farmacèutic.
  • Perquè les professions de la salut i la protecció social esdevinguin atractives als treballadors i treballadores, amb condicions de treball i salaris dignes, perquè la migració del personal sanitari no es faci en perjudici dels sistemes de salut dels països d’origen.
  • Per una gestió democràtica d’un sistema sanitari públic, universal, equitatiu i solidari, centrat en les necessitats individuals i comunitàries, més transparent i participatiu.
  • Salut és refusar la deriva militarista i l’increment d’uns pressupostos en matèria de defensa finançats amb un deute cada cop més gran o bé amb la reducció d’un ja minvat escut de protecció social. No pot haver-hi seguretat sense justícia social.

I, per tant, reclamem a la mateixa Comissió Europea, al conjunt d’institucions  de la Unió Europea i  als diferents governs que la conformen l’adopció immediata i urgent de mesures i polítiques dirigides a assolir els objectius immediatament dalt esmentats.”

Un cop llegit el manifest van dirigir-nos unes paraules Carles i Cristina de “Covid 19 Persistent” que ens van expressar el desgast acumulat per la malaltia i la falta de compromís institucional a tot nivell (https://www.youtube.com/watch?v=QQzXalHj6mo&t=9s).

Tot seguit va ser el torn de María José Carcelen, de la Coordinadora de Residències 5+1, qui ens va recordar que ningú el dia d’avui, no ha pagat, ni judicialment ni políticament, el preu de les morts a les residències. (https://www.youtube.com/watch?v=11-WVKyPwOo). Va cloure l’acte Ramón Franquesa, de la Marea Pensionista de Catalunya, amb un discurs que analitzava el present, passat i futur de la UE.

Però no només era Barcelona. A altres ciutats, com Vilafranca del Penedès, el grup de “Pro sanitat pública” va organitzar la lectura de manifestos amb la il·luminació de la basílica de Santa Maria (https://www.rtvvilafranca.cat/2025/04/el-grup-pro-sanitat-publica-commemora-el-dia-mundial-de-la-salut/)  i a Tarragona, una recentment constituïda “Plataforma del Camp de Tarragona” va dur veïns i treballadors a manifestar-se amb el lema “Defensar la vida és defensar la sanitat pública”. (https://www.diaridetarragona.com/tarragona/200-personas-salen-en-tarragona-para-reivindicar-la-sanidad-publica-FM23581994).

El dimecres 9 d’abril  va ser el torn de l’Hospital de Bellvitge que va tancar les mobilitzacions. (https://www.youtube.com/watch?v=AsfBemQIRAE&t=31s)

Ja vam avisar que hi havia motius per a sortit al carrer aquest 7 d’abril a Catalunya https://www.pressenza.com/ca/2025/04/per-que-aquest-set-dabril-de-2025/. I Ho hem fet.