Quina cosa més curiosa, que aquest tipus Zelenski s’hagi convertit en el capdavanter dels oprimits del món, en el rebel que li fa front (durant uns minuts) als pinxos de l’època. L’altre dia va haver-hi una discussió davant de les cambres entre Zelenski, Trump i JD (per als amics Jota De) en la mateixa Casa Blanca. Segons els mitjans hegemònics occidentals, es va tractar d’un parany de Trump a Zelenski per a humiliar-ho davant de tothom. Com Zelenski li va contestar, s’ha convertit en la icona rebel enfront dels poderosos, el David enfront dels Goliat Trump i Putin (que no estava en la reunió, però sí el seu esperit).
Uns minuts després que ho tiressin de la Casa Blanca, Zelenski va començar a enviar missatges conciliadors, perquè clar, una cosa és contestar en un rampell i una altra és trencar relacions amb el germà major. Total, que després de tres anys d’arengar a tothom demanant armes i més armes per a continuar manant a matar i morir als soldats ucraïnesos, a Zelenski se li ha tallat l’aixeta del principal proveïdor i ha d’acceptar les seves condicions, almenys en part.
No em sembla a mi que Zelenski sigui un tipus que es rebel·la davant els poderosos, més aviat el contrari. Va guanyar les eleccions de 2019 prometent desescalar el conflicte amb Rússia, i va acabar fent el contrari per les pressions rebudes (dels ianquis principalment). Va tenir l’oportunitat de frenar la guerra un mes després d’iniciada la invasió de Rússia, i no el va fer, novament cedint a les pressions de l’amic americà i els seus serfs europeus. Si ara s’ha rebel·lat (una miqueta) és perquè realment el que li proposa Trump és humiliant amb totes les forces, i no podia limitar-se a assentir amb el cap. A més, tal vegada compta (ingènuament) amb el suport dels europeus, que amb el supercomandant Macron al capdavant diuen que plantaran cara als americans (si us plau, contenir els riures).
De Trump ja vaig dir el que pensava i també de Putin, així que no em repetiré. Això d’Ucraïna ha estat la crònica d’una tragèdia anunciada, en què els oligarques d’un i un altre costat (o sigui d’Occident i Rússia, amb els d’Ucraïna en el mig) es barallen pels recursos, enviant a morir als seus joves. Ara, per fi, s’albira un final per a aquesta massacre sense sentit (alguna massacre ha tingut sentit alguna vegada?). Ens caiguin millor o pitjor el pinxo americà o el rus, és bo per a tots que signin la pau d’una vegada. La garantia de seguretat que demana (raonablement) Ucraïna és la que els EUA li poden donar a Rússia d’impedir l’expansió de l’OTAN. De fet, tan rara està la cosa que fins s’estan plantejant sortir de l’OTAN (que és més o menys el mateix que dissoldre-la, la qual cosa seria una altra gran notícia per al món).
Les garanties de seguretat que vol Europa s’han de gestionar “amb” Rússia i no “contra” ella. Per molt mal que ens caigui Putin, no té l’aspiració expansionista que li atribueixen, com tampoc la tenen els xinesos. Si algú vol una explicació fonamentada d’aquesta afirmació, em remeto a aquest recent article, entre molts altres. Així que, per una vegada (i tant de bo sigui la primera de moltes), celebrem una bona notícia com la fi de la guerra a Ucraïna.
