Això no va de defensa, això va de guerra
Presenza adhereix al manifest signat per centenars d’entitats a Catalunya en contra de les recents imposicions per part dels governs europeus de l’increment de la despesa militar, així com de qualsevol activitat vinculada a promoure els conflictes bèl·lics.
Critiquem com la informació que arriba al ciutadà manipula el missatge a favor de la despesa militar, promovent una falsa idea de defensa al ciutadà a través de la inversió en una indústria militar que només afavoreix els interessos d’aquells que es dediquen a aquesta.
En un moment de profunda crisi a on les necessitats bàsiques de tota persona com la sanitat, l’educació, l’habitatge, estan molt mancades de recursos, no podem permetre que les despeses militars desafavoreixin més aquestes condicions. Alhora que denunciem tot conflicte bèl·lic entre països, promovent la mediació i el diàleg des de propostes pacifistes.
Així mateix, denunciem com els mitjans de comunicació controlats pels interessos empresaris i polítics, envien informacions que coaccionen l’opinió dels ciutadans sobre la falsa la importància en la inversió en defensa militar.
I en últim lloc demanem que no s’enviïn tropes de joves, ni de cap persona, a lluitar en conflictes militars.
Repetim: això no va de defensa això va d’assassinat bèl·lic.
MANIFEST
NO A LA DESPESA MILITAR, EL BEL·LICISME I EL MILITARISME
Actualment més de cinquanta conflictes bèl·lics afecten diverses regions del món. A la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, el genocidi del govern d’Israel contra el poble palestí, cal afegir-hi altres guerres amb menor seguiment mediàtic com Sudan, R.D. del Congo, el Sahel.etc, però que també causen milers de morts. En totes calpromoure l’alto el foc.
En aquestes circumstàncies es produeix l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca que ha empitjorat encara més la cursa d’armaments i el bel·licisme que hi havia al món i a Europa arran de la guerra d’Ucraïna.
La història ens ensenya que els moments de militarització sempre són el preludi de la guerra. Per això fa anys que van preparant el marc de justificació. El 2014, els països de l’OTAN van acordar incrementar els pressupostos de defensa fins al 2% del PIB.
Després de la invasió d’Ucraïna i de l’actual genocidi a Palestina, les prioritats polítiques de l’OTAN i la UE s’han redirigit a impulsar un augment de la despesa en l’adquisició de noves armes, la incorporació del servei militar obligatori i el finançament de la indústria militar perquè produeixi més i la creació de més fons de finançament per desenvolupar nous prototipus més letals i autònoms.
El nou Secretari General de l’OTAN, Mark Rutte, ha manifestat que amb el 2% no n’hi ha prou i que caldrà fer sacrificis. Molts governs europeus hi estan d’acord amb l’augment; fins i tot d’un 5%. Consideren que la seguretat és el més important i que s’hauran de fer retallades en salut i despeses socials. Afirmacions que han ratificat el lituà, Andrius Kubilius, nou Secretari de Defensa i Espai de la UE, o l’estoniana Kaja Kallas, nova Secretaria d’Exteriors de la UE. Donald Trump ha anat més enllà i ha exigit que Europa ha d’arribar al 5% del PIB en despesa militar, el mateix que ha ratificat el primer ministre de Polònia, Donald Tusk.
En la trobada del 17 de febrer de representants de països de la UE convocats per Macron a Paris es va reafirmar l’objectiu d’augmentar la despesa en defensa i seguretat, flexibilitzant les regles d’estabilitat pressupostària i considerar l’endeutament del conjunt de la UE en despesa militar.
El govern espanyol també està immers en aquesta espiral bel·licista i s’ha compromèsen assolir el 2% del PIB en despesa militar el 2029. Això a Espanya s’ha traduït en un gran augment d’aquesta despesa. En el període de quatre anys (2020-2023) de la legislatura de Govern anterior, es van fer unes inversions de 24.139 milions d’euros en Programes Especials de Modernització d’Armes i el pressupost del Ministeri de Defensa de l’any 2023 va augmentar un 23,4% respecte al 2022. L’any 2024, el pressupost, malgrat estava prorrogat, s’ha ampliat amb transferències de crèdit per valor de 2.929,2 milions €.
Ara bé, considerant que a l’Estat espanyol el 2024 el PIB va assolir 1,593 bilions €, i considerant només el pressupost militar que el Govern presenta a l’OTAN que va ser de 19.723 M€, aleshores és 1,28% del PIB, i si es pretén arribar al 2% representarà la colossal xifra de 31.863 M€, que anirà en detriment de les despeses socials.
Un increment de l’armamentisme impulsat per portaveus de democràcies on no es pregunta a les poblacions sobre aquests temes tan greus, però que amb l’argument de la seguretat afavoreixen l’autoritarisme i l’augment d’una extrema dreta neofeixista que provocarà un retrocés dels drets i les llibertats de la població. L’administració Trump també representa la persecució de les feministes, la negació del canvi climàtic i l’augment de les polítiques de caràcter xenòfob que acusa els immigrants com els responsables de problemes socials i de seguretat.
Les entitats sotasignades iniciem una CAMPANYA CONTRA LA DESPESA MILITAR, considerant que un augment en els pressupostos de Defensa comportarà retallades en tots els àmbits de les despeses socials: salut, educació, pensions i serveis socials. A més a més, l’augment en despesa militar no ens dona més seguretat, sinó que comporta més probabilitat de guerra oberta.
Demanem al Govern :
Que no cedeixi davant les pressions de l’OTAN, de la Comissió Europea, ni de Donald Trump en l’increment de la despesa militar.
Que posi fi al comerç d’armes i de tecnologia militar i de seguretat (compra,venda i transit) amb Israel.
Apostar per la distensió, lluny de la retòrica amenaçadora i les espirals armamentistes de l’OTAN, que activi el desarmament, obri les portes al diàleg i a la confiança mútua amb l’objectiu de desescalar els conflictes mitjançant l’ús de la diplomàcia, la negociació, la cooperació i la noviolència. Aquestes polítiques haurien de conduir a la finalització de la violència armada a Ucraïna, Palestina i altres llocs. Cal reprendre l’aposta dels anys 90 d’una seguretat comuna i compartida sense exclusions a Europa.
Impulsar una política exterior orientada a la pau, orientada a la seguretat humana, mitjançant instruments com ara la mediació, la diplomàcia, la defensa dels drets humans o la intervenció civil en conflictes per construir la pau.
Fomentar espais de diàleg entre moviments socials, acadèmics i polítics encaminats a elaborar propostes de polítiques de pau, cossos civils de pau, defensa civil i de seguretat no armada. Potenciar els recursos humans i econòmics per a la conversió de la industrial militar a sectors productius civils d’interès.
Promoure activament una pau ambiental sustentada en bases científiques, amb polítiques clares de descarbonització justes i segures que minimitzin i reparin els danys que afectaran les generacions futures. Reduir la utilització masiva per part de la industria d’armament de minerals ja escasos, però que són necessaris per aconseguir un equilibri ecològic més sostenible.
Impulsar polítiques que incideixin en la millora de la vida diària de les persones,en habitatge, salut, educació i serveis socials. Impulsar una política de seguretat humana que posi en el centre les cures de les vides de les persones i del planeta i enforteixi els vincles i el suport mutu entre els pobles.
