Caracas 26/07/2024- Foto de fi de campanya. Milers de militants responen a la crida de Maduro de sortir als carrers.

Javier Belda.-

Es reporten manifestacions en parts diferents de Veneçuela en protesta pels resultats de les eleccions.

A més, la Fiscalia del país va denunciar un intent de manipular els resultats electorals, mitjançant un ciberatac des de Macedònia del Nord, amb la implicació de polítics opositors, com ara Lester Toledo, Leopoldo López i María Corina Machado.

Qui menteix?

Per a l’Occident-col·lectiu no hi ha cap dubte, n’hi ha prou amb esmentar Veneçuela perquè es dispari el típic reguitzell d’epítets: república bananera, dictadura, règim de Maduro, etc.

Aquí una petita mostra dels enunciats per a l’ocasió…

«Comencen els disturbis a Veneçuela, ciutadans surten als carrers a manifestar el seu inconformisme pels resultats anunciats pel CNE».

«Diumenge passat, 28 de juliol, Veneçuela i altres països del món esperaven que el règim de Nicolás Maduro acabés; no obstant això, en hores de la nit el

Consell Nacional Electoral (CNE) va donar a conèixer el resultat de les eleccions en les quals l’actual mandatari va guanyar amb més del 50% dels vots, segons l’entitat».

«Centenars de persones han acudit a la convocatòria que María Corina Machado, líder de l’oposició, va fer el dilluns a la tarda després d’assegurar que comptaven amb el 73% de les actes electorals i d’insistir que els resultats donaven la victòria a González Urrutia».

«La repressió no s’ha fet esperar. Forces revolucionàries i paramilitars chavistes han respost amb violència, el resultat ha estat  d’almenys set morts i nombrosos ferits».

«L’OEA denuncia una «manipulació» electoral «aberrant» del règim de Maduro, mentre creixen les protestes als carrers».

Així, els tolerants amb la falsimedia no necessiten molt més per a repetir com a lloros el que escolten i llegeixen, succintament, en l’univers de la manipulació mediàtica.

Tot això es respon fàcilment amb un altre tòpic: «una imatge val més que mil paraules»… Van veure alguna cosa semblant a la imatge de capçalera d’aquest article per part dels opositors?

Vegem, doncs, qui menteix?, analitzant les diverses fonts, més enllà dels titulars mimètics a l’ús.

En una informació d’Helena Villar per a RT exposa que les denúncies per part de l’oposició veneçolana es van basar en dues fonts.

Es tracta de dues enquestes, a peu d’urna, que van difondre les xifres que donaven com a guanyador Edmundo González. El que va cridar l’atenció d’alguns mitjans és que ambdues estan vinculades amb els Estats Units.

Aquestes dues enquestes van ser les úniques fonts presentades com a evidència de frau, tant en mitjans com en comptes de polítics contraris a Nicolás Maduro. Van llançar dades molt diferents de les proporcionades per l’autoritat nacional electoral de Veneçuela.

Tots dos sondejos donaven la victòria a Edmundo González amb un 65% dels vots, en lloc del 44,2% obtingut, que el va deixar en segon lloc després del recompte oficial dels vots.

Una anàlisi de les dues empreses que van elaborar aquests sondejos desemmascara qui o els qui són darrere i quins interessos tenen.

La primera de les enquestes, àmpliament citada en mitjans com el Washington Post, The Wall Street Journal, Reuters, així com per coneguts dirigents de l’oposició, com Leopoldo López o Juan Guaidó, va ser la d’Edison Research, amb seu a Nova Jersey.

Segons una recerca del periodista Benjamin Norton aquesta empresa no té res d’imparcial, [1] ja que els principals clients d’Edison Research són els mateixos mitjans de propaganda del govern estatunidenc. Entre ells es troben Veu d’Amèrica o Radi for Europe, tradicionalment vinculats a la CIA, segons reconeix el mateix New York Times. [2]

Aquests mitjans pertanyen a l’Agència dels Estats Units per als Mitjans Globals, un òrgan amb seu a Washington. Aquesta agència es finança a través del Congrés estatunidenc i està previst que rebi 950 milions de dòlars per a l’any fiscal 2025, reporta Helena Villar.

En la mateixa web de l’agència, sota la qual operen aquests mitjans, s’asseguren que serveixen als interessos, a llarg termini, dels Estats Units. Segons el perfil del vicepresident Rob Farbman, executiu de l’enquestadora estatunidenca, entre els seus clients també tenen altres governs, encara que no revelen quins.

A més del seu treball a Veneçuela, l’empresa destaca que també han realitzat enquestes a Ucraïna, Geòrgia i l’Iraq; països que el departament considera estratègics i que són blancs de les ingerències de Washington, tal com assenyala Norton és la seva recerca.

Per si no fos prou, els resultats d’Edison Research han estat desmentits per la realitat, no sols en aquesta ocasió sinó també en el passat.

En diverses ocasions, Edison Research ha fet recerques fallides tractant-se d’eleccions veneçolanes, segons el comentarista Franco Vielma, de Missió Veritat.

Existeix un significatiu registre: va fallar en les eleccions presidencials de Veneçuela de l’any 2018 i també en les del 2020. En el cas de l’elecció del passat 28 de juliol va haver-hi també algunes signatures nacionals que van desmentir els resultats d’Edison Research.

  (RS/via Fotos Públiques) 

L’altre sondeig utilitzat per l’oposició per a cantar victòria ha estat el publicat per l’Encuestadora Venezolana Meganálisis. Un simple cop d’ull a les seves prediccions revela la seva falta de credibilitat si prenem com a exemple el seu sondeig de les anteriors eleccions presidencials de l’any 2018, per les quals Meganálisis vaticinava que el 70,9% dels veneçolans no votaria per cap candidat i que Nicolás Maduro obtindria el 16,2%. Maduro va guanyar amb un 67,84% i la participació va superar el 46%. A més, al costat dels seus resultats, l’enquestadora publicà valoracions subjectives, com “aquesta és la nostra veritat” o “els consultats tenen ràbia i no volen anar a votar”.

Les xarxes socials de Ruben A. Chirino Leañez, president de Meganálisis, estan completament dedicades a criticar el govern de Maduro. En el seu missatge fixat en X, publicat abans de les eleccions, assegura que «Veneçuela ja va canviar i que el chavisme desperta cansament». Un altre exemple, en una entrevista que va donar a un mitjà, abans de les eleccions, jurava que aquestes eren un mer tràmit perquè les cartes ja estaven donades i criticava el Consell Nacional Electoral Veneçolà. El  compte en X de Meganálisis ha passat de publicar sondejos a convertir-se en un altaveu més de mitjans i comptes que encoratgen les protestes i la violència a Veneçuela, conclou Helena Villar.

Ens trobem immersos en una guerra mundial híbrida que té diversos fronts. En joc hi ha la caiguda de l’imperialisme hegemònic colonialista enfront del nou món, multipolar, solidari, convergent i no bel·licista. Nicolas Maduro va anar més enllà en definir el seu projecte per a Veneçuela com a humanista.

«Ni el feixisme ni el nazisme arribaran a Veneçuela, ni el capitalisme salvatge. Aquí el que hi haurà és una societat nova… Jo crec en la construcció d’una civilització basada en l’amor, en la misericòrdia, en l’harmonia, en el diàleg permanent. Un Projecte Humanista que nosaltres anomenem el socialisme del segle XXI», va dir Madur en una xerrada el dia 11 de juliol a València.

“Si mirem cap enrere, en el chavisme hi ha hagut 31 processos electorals i tots ells han estat qüestionats per l’oposició”, en paraules d’Adrián Celaya en una entrevista recent de Ekai Center.

L’aposta de Veneçuela pels BRICS és molt clara. L’horitzó per a la nació i pel chavisme serà radicalment diferent del de les dues últimes dècades, afegeix Adrián. D’entrada, el bloqueig serà compensat per Rússia i la Xina.

Davant això, l’oferta dels EUA per a Veneçuela no resulta molt atractiva, vist el resultat de l’Argentina de Milei, que va optar per la seva vinculació atlantista contra-natura i atès que els líders de l’oposició demanen per a Veneçuela més sancions i, fins i tot, una intervenció militar estatunidenca. Semblant escenari no sembla molt atractiu pel poble veneçolà. Però aquesta possibilitat, sobre una intervenció militar, és avui molt complicada, ja que els EUA no pot envair al seu antull Veneçuela, puix hi són implicades les potències com Rússia i la Xina.

Sens dubte, Veneçuela és massa important, tant pels seus enormes recursos, com per la seva posició geoestratègica a Llatinoamèrica. Li correspon una posició rellevant en el nou món dels BRICS.

1: https://geopoliticaleconomy.com/2024/07/29/us-government-edison-poll-venezuela-election/

2: https://espanol.almayadeen.net/news/1179810/vigencia-de-revelaciones-de-the-new-york-times/