Algunes zones de l’hemisferi nord estan vivint un estiu 2024 especialment calorós. Sovint, a les ciutats no és fàcil resguardar-se de la calor, tret que es disposi de condicionadors d’aire i que, de totes maneres, tenen un alt impacte energètic i mig ambiental.
Els que poden, intenten escapar de la calor estiuenca visitant llocs de muntanya o vessants amb millor circulació de l’aire, o visitant balnearis amb mar, llacs, rius i piscines.
Aquesta calor ens va recordar una visita que vam fer a l’Iran, a la fi de l’estiu del 2018, juntament amb els nostres amics d’Occitània i Castella, dins de les trobades del Missatge de Silo a les Rutes de la Seda (www.silo.net).
En aquell magnifico viatge a Pèrsia vàrem visitar llocs inoblidables.
La moderna Teheran, amb innombrables moreres blanques i negres, amb els seus fruits dolços que tant agraden als seus habitants.
La bella Kaixan, oasi al desert de Qom, amb jardins, fonts, canals i roses.
Isfahan, l’antiga capital persa, i la seva plaça central, una de les més belles del món, amb la que un es queda embriac, després d’un dia observant les seves geometries arquitectòniques.
Xiraz, el verger de Pèrsia, ens du al jardí dels artistes, amb llargues fileres de magraners i olor de romaní.
Persèpolis, encantament de columnes i espais oberts. A través de les blanques escalinates, gents dels quatre racons de Pèrsia van retre homenatge a Darios i van admirar la seva magnífica capital.
Per fi arribem al bressol del zoroastrisme, una de les ciutats més antigues del món, perla de Mil i Una Nits: Yazd, la núvia del desert.
Situat en la zona desèrtica del cor de Pèrsia, l’oasi de Yazd té un clima sec amb temperatures altes.
Des de l’antiguitat, els seus habitants han ideat sistemes de ventilació natural, anomenats torres de vent. Aquestes permeten captar l’aire en la superfície, deixar-lo refredar en els subterranis i portar-lo a les habitacions, a una temperatura agradable.
Les torres del de vent actuen com un climatitzador natural i tenen un impacte zero sobre el medi ambient.
Alguns amics després d’aquestes aventures ens pregunten si viatjar per l’Iran és segur, com és el menjar, com es viatja, on pots allotjar-te, com són els iranians.
Els perses, almenys els que hem conegut, són hereus d’una cultura multimil·lenària, amables, elegants, sensibles i amb una estètica refinada. Òbviament, són cultures amb arrels antigues, tenen caràcter propi i una forta identitat.
A vegades avaluem l’Iran en la superfície, sense haver-ho visitat-mai, seguint la narrativa dominant que es limita a descriure, des de fora, els sistemes polítics, l’índex de democràcia i el respecte pels drets humans, coses sens dubte fonamentals.
Però ens perdem la gran profunditat, l’esperit d’aquest poble, creador de veritables ciclons psicosocials. Aquí van néixer, entre altres, el mazdeisme, el maniqueisme, el mitraisme, moviments que van canviar la història i van influir en els fonaments de cultures no sols occidentals.
Després de visitar l’antic poble abandonat de Karanaq, tornem a Yazd i pugem el turó fins al cim de les Torres del Silenci, els llocs sagrats de sepultura zoroàstrics.
Allí, suspesos en moments de silenci interior, sentim gratitud per aquests pobles, que tant han donat a la humanitat.
Fotos del viatge a l’Iran el setembre de 2018
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10217336366383156&type=3
Captador Torre de viento
https://es.wikipedia.org/wiki/Captador_de_viento
Ciudad histórica de Yazd
https://whc.unesco.org/es/list/1544
Torre del silencio de Yazd
