Un alt percentatge de participació en la segona volta de les eleccions generals a França, afegida a una generositat política, estratègicament calculada, de retirada de candidats on no tenien res a fer, no només pels integrants del Front Popular sinó també de la formació política del president Macron, ha impedit allò que semblava inevitable, la  victòria de l’extrema dreta francesa.

Manifestacions espontànies als carrers i  un alleugeriment generalitzat en gran part de la població francesa, que ha estat convidada a anar a votar a unes eleccions, fins i tot, pels jugadors de futbol de la selecció francesa (igual que a Espanya, és sarcasme)… França s’ha despertat?, com em preguntava ahir una amiga.

Les imatges de diumenge nit són molt poderoses. Les paraules Front Popular ens evoquen, romànticament, el passat idealitzat i fan que, emotivament, pensem que som davant d’una porta que permeti a l’esquerra francesa assaltar els cels. És així realment o és el que ens agradaria?

Són dues coses ben diferents.

La finalitat del Front Popular, malgrat haver pactat en molt poc temps un programa comú, no era pas governar sinó aturar en sec l’avanç cap al poder de la República Francesa  de l’extrema dreta. La prova d’això: el Front Popular era l’única formació que no havia presentat un candidat a primer ministre, i malgrat això la gent l’ha votat.

S’ha de reconèixer que no ha estat pas una improvisació sinó el resultat de les polítiques neoliberals de Macron o l’allunyament del poder durant anys, i una part de la població així ho ha manifestat en donar suport a un Front Popular que ha esdevingut la primera força política.

La realitat, no pas allò que ens agradaria, ens assenyala que serà el president Macron qui proposarà un candidat a primer ministre. De moment, no ha acceptat la dimissió que l’actual li va presentar la  mateixa nit electoral. Trobar un primer ministre que pugui tenir una mica de perspectiva de futur, en una assemblea nacional dividida en tres formacions, li serà difícil, i, a més té ara els Jocs Olímpics de París. Esperarà.

Ara caldrà que aquesta il·lusió del Front Popular i, fins i tot, de l’anomenat Bloc Republicà es tradueixi en polítiques de veritat, no només dirigides als votants del Front Popular o Macron, sinó també al conjunt de francesos, oblidats i ignorats, que han votat el Front Nacional. La finalitat seria debilitar la base electoral d’ultradreta. Si aquestes expectatives no s’assoleixen, la frustració portarà a la desmobilització electoral i amb aquestes darreres eleccions a l’Assemblea Nacional només haurem pitjat el botó de pausa.

Potser Franca va despertar diumenge d’un malson, però si no es fa res els malsons seran recurrents. La ultradreta francesa estarà en condicions d’arbitrar el govern.