Aquest any, al voltant de Nadal, ha saltat la sorpresa musical: la, fins ara, nadala o “Christmas song” dominadora dels darrers anys al Billboard de les llistes americanes,   “All I want for Christmas is you” de Mariah Carey,  ha estat superada, per primer cop, per una versió nova d’una cançó antiga de 1958, “Rock around the Crhistmas tree”, de la septuagenària Brenda Lee.

Més enllà del lloable fet de la persistència i vigència actual de la trajectòria musical d’una cantant com Brenda Lee i el fet que mai és massa tard, i que l’edat no ha de ser un obstacle per a l’èxit, sí que sobta aquest canvi de preferències en el gust del públic nord-americà.

La cançó de Mariah Carey, malgrat el seu èxit nadalenc, no és pròpiament una cançó nadalenca com a tal. De fet, és una declaració d’amor en què la cantant demana al Pare Noel un únic regal: la presència del seu estimat o estimada. Ni ornaments, ni llums, ni arbres, ni regals. Només a qui estimes, que és el que realment importa. L’AMOR. Encara que soni tothora als centres comercials és una cançó anticonsumista.

Coincideix amb un altre gran tema nadalenc com és “Last Christmas” de Wham!. Tampoc George Michael escriu una Nadala amb contingut tradicional, sinó que es tracta d’una cançó d’empoderament personal.  Explica com una persona que fa un any va fer entrega del seu amor a algú que no s’ho mereixia, cercarà aquest any algú realment especial. No ens diu pas que el o la trobi. No es tracta d’un anunci televisiu de Nadal.

A Catalunya tenim un èxit semblant amb “Quan somrius”, la cançó de Josep Thió incorporada als repertoris nadalencs més clàssics i que ens parla de l’amor real, i explica què és Nadal al cor de cadascun quan la persona estimada ens somriu.

I no entrem en un altre clàssic, bastant irreverent, com és  Fairytale of New York, dels The Pogues, amb el malaguanyat Shane Macgowan, triada en moltes ocasions pels britànics com a la millor cançó de Nadal. Ens parla de tendresa, d’amor, de drama, d’alcohol, i de Nadal.

En canvi, Brenda Lee ens presenta una cançó on es parla d’un altre tipus de  Nadal, de l’arbre adornat, de regals, d’una festa amb molta gent, on es balla alegrement de manera moderna en un estil antic. Un Nadal nostàlgic tret d’un dibuix de Norman Rockwell, o potser d’un anunci clàssic de la Coca-Cola.

Així és com, per exemple, a “Sol a Casa” Macaulay Culkin construeix una festa fictícia per a entabanar els lladres.

En canvi,  quan Last Christmas o All I want for Christmas is you arriben al cine, el resultat és molt diferent. Emily Clark canta Last Christmas a “Last Christmas” en una interpretació força divertida davant la gent del voltant, la família, la gent del barri, la gent que realment s’importen els uns als altres, persones diferents, però que s’estimen de les diferents maneres que hom pot estimar.

El tema de Maria Carey és inseparable de la pel·lícula  “Love actually”, ja un veritable clàssic de la comèdia romàntica nadalenca. Si segueixes al nen que toca la bateria, enamorat, per primer cop a la seva vida, d’una companya de classe, la cantant Olivia Olson, veus com evoluciona de la satisfacció més absoluta, quan ella es dirigeix expressament cap ell dient-li “All I want for Christmas is you”, al cabreig contingut i que només desferma amb la bateria davant del fet que la nena canta el mateix a tota la resta.

Aquesta petita notícia musical és quelcom més que una notícia cultural menor. Implica un canvi de gust i també un canvi sociològic. El públic nord-americà cerca, davant dels temps que corren, un Nadal com ha de ser, llums i colors, regals i arbres de Nadal. Vol seguretat en l’aparença del que ha de ser un Nadal. La realitat nord-americana, tant a dins, un país fragmentat i on s’ha qüestionat de manera ferotge el seu estable sistema polític, com quan mires cap enfora, amb un conflicte a Ucraïna que els està esgotant econòmicament, l’únic govern que, clarament, fa costat a Israel, i que no assumeix que ja no són la potència imperial de les barres i estrelles, sinó que ens trobem amb un món multipolar on la Xina està esmolant les seves dents amb el futur conflicte pel Pacífic, pot arribar a semblar terrible i un futur obscur, amb negres tempestes que s’albiren.

La incertesa dels temps suposa un replegament de l’amor, perquè estimar sempre suposa arriscar-se. I els nord-americans avui primen seguretat i aparença enfront de l’amor, la llibertat i el risc.