Des de la Xarxa Humanista de Notícies de Salut REHUNO Salut posem en marxa un espai d’intercanvi on trobem una nova mirada sobre la vida quotidiana, basada en una psicologia experiencial i existencial (la Psicologia del Nou Humanisme), i amb unes propostes concretes de treball personal per tal d’arribar a un sentit ple de la nostra existència i a una vida lliure de patiments innecessaris. No és, per tant, una psicologia terapèutica ni que tracti cap patologia, sinó que va dirigida a qualsevol persona que vulgui comprendre’s a si mateixa i tenir eines, si així ho desitja, per iniciar un canvi positiu en la seva vida. El benestar psicològic és, sense dubtes, una de les bases de la salut integral. Per això, és un aspecte fonamental al que s’ha d’atendre.

Et convidem a posar en pràctica aquestes propostes i també que et comuniquis amb nosaltres i ens expliquis la teva experiència. Escriu-nos!

Per Jordi Jiménez

En altres articles hem parlat del nostre circuit energètic, que està especialitzat a donar diferents respostes al món extern i intern, segons les necessitats de cada moment, i també en l’article dels somnis vàrem parlar de la importància dels climes emocionals.

Vam dir que els centres de resposta, en realitat, estan treballant en estructura, interrelacionats entre ells, de manera que quan un es desajusta, això afecta els altres. Des del punt de vista energètic són desajustaments en la circulació de l’energia entre els centres.

Un dels més freqüents és el desajustament emocional. Estem parlant d’alteracions energètiques no sols en sentit negatiu, sinó també en sentit positiu. Per exemple, pot haver ocorregut algun succés de fort contingut emocional (una pèrdua, un fracàs, una desil·lusió, etc.) que bloqueja o dificulta la circulació normal de l’energia psicofísica en el centre emotiu. Però també pot haver ocorregut un succés d’una immensa alegria que ens desborda, i això també provoca un desequilibri en la circulació energètica, però aquesta vegada en positiu. En tots dos casos entrem en el que nosaltres anomenem “un clima”, un clima emocional.

Se’n diu clima precisament per les similituds metafòriques que té amb el temps atmosfèric: una cosa difusa, amplia, que afecta a tot o que pot canviar d’un dia per a l’altre. Els climes emocionals són una cosa així. Són poc definits, difícils de capturar o d’explicar amb claredat i afecten a tota la nostra estructura energètica deixant-nos sense ganes de res, amb sensació de sense futur i tot aquest tipus de coses (en el cas dels climes negatius) o amb un esclat d’alegria immensa que ens obre el futur (en el cas dels climes positius). Sí, molts estan pensant: “bo, del primer se’n diu depressió i de l’altre, eufòria, no?”. Està bé, una depressió geogràfica és una zona d’altura menor que els seus circumdants i els registres de baixada energètica són clars en el primer cas, així que la metàfora de la depressió està molt bé. Però “depressió” també és un diagnòstic clínic d’una certa gravetat, igual que eufòria és un altre diagnòstic clínic amb uns símptomes ben definits, i nosaltres ja hem advertit que la nostra psicologia no entra en patologies ni en terapèutiques associades a les patologies. Nosaltres descrivim sensacions i registres a partir de l’experiència, de la vivència (dels fenòmens) i amb ells anem tractant de comprendre què ocorre per anar avançant en una vida coherent i unitiva.

¿Què podem fer quan un clima negatiu ens envaeix?

Així que experimentem climes emocionals i això altera el funcionament d’altres centres de resposta. Per exemple, si estic amb un clima pesat o fosc noto que no tinc ganes de moure’m ni tampoc penso amb claredat. Efectivament, els centres motriu i intel·lectual han quedat amb menys energia pel fet que l’emotiu està restant aquesta energia del circuit. Això mostra el funcionament en estructura de tot el circuit energètic, la interacció entre centres, com ja vam veure en un dels primers articles d’aquesta sèrie. Si, per contra, estic amb un clima positiu d’immensa alegria, a l’inrevés, tinc ganes de moure’m, de saltar, cridar, i també percebo que estic més lúcid i despert. El circuit energètic ha quedat afectat en la seva globalitat per aquest estat emocional que, en aquest cas, treballa en positiu aportant energia a la resta de centres.

El tema és què podem fer quan un clima negatiu ens envaeix, ens xucla l’energia, ens bloqueja. Tal com vam dir, l’energia circula de baix cap amunt, per tant, un bloqueig en el centre emotiu només es pot manejar des dels centres inferiors, en aquest cas, des del centre motriu, que és el que està immediatament sota l’emotiu. Així que, una de les millors coses que podem fer és moure’ns. La gent, intuïtivament, reconeix això. Quan algú es troba malament li diuen: has de sortir, has de moure’t, fer coses, no et quedis a casa, etc. Efectivament, encara que sigui intuïtivament, s’ha reconegut que en els casos de climes negatius una de les millors coses que es pot fer és moure’s, senzillament fer coses, és a dir, mobilitzar el centre motriu perquè l’energia pugi i es restableixi la circulació energètica normal. Òbviament, en casos de climes forts i pesats no s’arregla la cosa només amb sortir a passejar una estona a la tarda, però en els casos de petits climes el fet de moure’s sempre ajuda, facilita o, en tot cas, millora una mica la situació emocional de la persona.

Per descomptat que quan un està “climatitzat” no té gens de ganes de fer res. Com ja vam dir, els centres contigus estan sense energia. Però cal moure’s, encara que no es tinguin ganes, per a restablir la circulació energètica i així modificar l’estat emocional. Començar per una cosa suau i curta, com una caminada breu i agradable, per exemple, i fer-ho periòdicament com si fos un xarop que cal prendre’s cada 8 hores, encara que tingui un gust fastigós.

En un article anterior ja vam parlar de les tensions corporals, associades sobretot a la musculatura estriada (la de moviments voluntaris), vam veure els avantatges de relaxar aquestes tensions i algunes pràctiques per a fer-ho. Així que podríem estudiar les tensions i els climes com dos dels principals components de l’autoconeixement per a fer una primera anàlisi de situació actual i veure algunes pràctiques per a modificar aquestes tensions i climes.

Per a això us convidem a llegir el següent capítol del llibre “autoalliberament” de Luis Ammann que trobareu aquí: https://es.humanipedia.org