Enric Feliu.-
Més enllà de retribucions i funcions la vaga a Justícia és qüestió de dignitat i de respecte.
“Llop, dimite o sal de tu escondite”
Mai ningú havia vist tant ple i sorollós el carrer de San Bernado, on rau la seu del Ministerio de Justicia.
20000 treballadores i treballadors de l’Administració de Justícia s’han manifestat pels carrers de Madrid, exigint respecte i dignitat a un Ministerio de Justicia que és superb amb uns, i llefiscosament complaent amb d’altres.
Perquè la manifestació del 25 de maig no ha anat només de reivindicacions salarials, o de refusar una Llei Orgànica que pot empitjorar, molt més, les condicions laborals dels treballadors i treballadores.
Va de dignitat. Va de respecte. Conceptes que només compren l’actual equip ministerial si vas vestit amb toga.
“Si hay para unos, hay para todos”.
Per això hem marxat sorollosament pels carrers de Madrid.
Perquè no ens vestim amb un llençol negre per treballar, però vestim realment l’Administració de Justícia, ja que ni els Jutges ni els Lletrats de l’Administració de Justícia, per si sols, no poden exercir efectivament la seva activitat sense que nosaltres hi siguem. Tecnològicament, ara per ara, encara som necessaris.
Potser en un futur igual no ho serem, amb tot això del desenvolupament, però, alerta, a ells també els pot afectar.
“No somos inferiores, somos trabajadores”.
Els sindicats convocants, CSIF CCOO UGT i Staj han rebut també el suport d’altres formacions sindicals com USO o CSI.
Els sindicats han complert amb el seu paper d’agents mobilitzadors. Avui em sento orgullós de ser afiliat d’un d’ells.
Més enllà de filiacions i simpaties, avui han sortit al carrer per lluitar pels drets del conjunt de treballadores i treballadors, i no per un sindicat o altre concret. És la lluita de totes.
