Nuria González.-
No ens esperàvem que el nom d`una empresa sonés més que el de qualsevol partit polític en plena campanya electoral. Però ha estat així i , de sobte, el focus mediàtic s`ha centrat en una de les places del barri més “high class” de Barcelona, que ha esdevingut camp de batalla literal i electoral en els darrers dies.
Okupes antisistema, fills de papà i de mamà que paguen les factures, i “desocupes” als que tenim més que vistos acompayant l`ultradetra més rònega i falangera, van quedar per esbatussar-se, com en qualsevulla batussa d`institut dels pobles veïns, davant la mirada de senyores benestants, llurs internes filipines malpagades, i els “ senyors de bé” que viuen a la part alta de la ciutat comtal, animats per una murió de periodistes que amenitzen els informatius i als tertulians de tots els colors, tot molt entretingut .
No obstant el fenòment-problema de l` ocupacio no és nou ni té , ni ha tingut mai, el seu centre neuràlgic en el barri barceloní de la Bonanova . I , elque és pitjor, és que pel que fa a solucions, sembla que tot just això que va sorgir aquesta setmana. aportar solucións a l` assumpte , alló que s`en diu aportar, no n`ha aportat cap.
Els ocupants de ” La Ruina “ i “ el cubo” no tenen res a veure amb les persones que han quedat expulsades de llurs llars per que a fì de mes , no en poden pagar les hipoteques- ni que deixessin de menjar –i que acaben ocupant les pròpies cases dels bancs.
Per que, per més que molestin a la vista del sistema , els pobres encara no han desenvolupat el súperpoder de evaporar-se i de desaparèixer, com molts voldrien.
Aquests okupes de la Bonanova no ho son per necessitat, sino per una mena de modus vivendi en el que, segons ells, posant barra a la vida destaroten el sistema, el qui d`altra banda, els manté per mitjá de les seves families. En molts casos veïnes d`aquestes zones altes de la ciutat òn ells diuen estar plantant cara al capitalisme .
Així i tot la pregunta cabdal en aquesta historia es quí – just ara en campanya electoral- ha cridat als “desocupants “ , i quí paga el seu tan inesperat com urgent interés per, en concret, “alliberar” aquestes dues finques ocupades.
Una cosa sabem de ben segur: La Sareb, el banc “dolent” de participació pública majoritària, propietària d`aquests immobles, no els ha cridat. Entre d`altres coses per que sería tant com dir que l`Estat ha cridat a una mena d`”escamot privat” per tal de que li rectfiqui el qué ha dit.
Així doncs no ha estat la propietat.
Segons el que sembla tampoc han estat els veïns i veïnes de la Bonanova, atès que aquests edificis estan ocupats, per aquestes persones, des de fa més de vuit anys i mai han estat notícia. Per tant allò veritablement important és esbrinar qui ha propiciat que aquesta situació hagi esdevingut una gran i carìssima campanya publicitària per una empresa que, en el darrer exercici fiscal, va declarar pèrdues de més de 180.000 €.
En aquestes investigacions mai falla la dita de “segueix els diners” . No obstant en aquest cas concret i degut a l`escomesa electoral, allò que cal seguir son els vots, especialmente els qui “algu” pensa que guanyarà degradant la imatge de la ciutat de Barcelona. Convertint-ho en un escenari més propi de pandillers gringos que d`una ciutat europea civilitzada.
Per tant es molt probable que estíguem en un gran acte de campanya electoral. Fet a modus de performance i protagonitzat per quinquis de carrer, on el que menys importa als polìtics, que hi desfilen diàriament de la forma més vergonyosa, és precisament cercar alguna solució al problema de la vivenda en general i de l`ocupació en particular.
Reconec que, com a spot de campanya, resulta absolutament brillant, ja que d`una banda el show es paga amb els diners públics de tots i totes en forma de milers i milers d`euros que costa el dispositiu policial establert a la Bonanova des de fa díes i a més a més, atesa la ingent cobertura mediàtica de la batussa, hom es salta totes les normes del temps publicitari de les campanyes electorals. Una autèntica meravella de la consultora política d`allò que és conegut com “campanyes negres”.
Mentrestant, cada día hi ha propietaris amb problemes per recuperar llurs únics immobles que els calen per sobreviure i també es desnona a famílies mancades d`un sostre digne on arrecerar-se . Però tot això s`esdevé mol , molt lluny de les càmares de TV, per que ben mirat on hi hagi una bona batussa que s`aparti la resta, sobre tot la pobresa.