Ella era a la cua de la mesa electoral molt neguitosa, amb un formigueig a l’estómac. “Será la primera vez que no votaré socialista y hoy voto Albiol, pero no voto PP”.

Ella ha estat un dels més de 13.000 vots que han convertit les eleccions municipals del 28 de maig en una jornada històrica a Badalona.

Els dubtes sobre si Albiol assolia o no la majoria absoluta, que, en realitat, era el que es decidia a les urnes a Badalona, van quedar esvaïts des dels primers moments del recompte. Al principi s’intentava justificar que calia veure de quins barris es tractava. Però els resultats gairebé no canviarien fins al final del recompte: 18 regidors, més de 50.000 vots, la majoria més gran en la història de les eleccions municipals a Badalona. El diumenge 28 de maig de 2023 Xavier Garcia Albiol ha fet història a Badalona.

El seu lema de campanya: “No vull canviar la teva ideologia. Vull canviar Badalona” ha estat un èxit brutal. Fent ús dels colors de totes les altres formacions, introduint el concepte de Badalonisme, moderant el to de la seva campanya… ha atret finalment aquells votants que l’han ajudat a obtenir l’alcaldia de Badalona. Però, no només es pot reduir l’èxit a una campanya molt ben dissenyada i amb molts recursos. Seria autoenganyar-nos.

Els socialistes han perdut a Badalona al voltant d’un 30% de vots que, igual que la resta de forces polítiques, no poden justificar pels cincs punts de pèrdua de participació. O almenys no totalment. No els hi ha servit de res aferrar-se a l’alcaldia aquests tres anys darrers. Quan hom està a l’Ajuntament i es presenta a una reelecció, normalment recorda a la gent què s’ha fet, i no precisament un buit ‘Defensa el que penses’.

Però no han estat els socialistes els únics fracassats. El 2019 una coalició entre ERC i Guanyem Badalona feia el sorpasso al PSC i es col·locava en segon lloc, amb més de 24.000 vots. Aquest invent, però, no va durar ni un mes després de les eleccions, i ERC va decidir crear grup municipal propi, que va acabar per entrar en un govern municipal de tots contra Albiol, excepte Guanyem Badalona, un any després.

Si sumen els vots d’uns i altres descobrirem que han obtingut el 50% dels vots que van rebre el 2019. Un fracàs brutal.

Cal recordar als caps de fila d’uns i d’altres que la jornada electoral ha estat sense incidents i que la ciutadania de Badalona els ha girat l’esquena i lliurament han triat Albiol, els hi agradi o no. Quan perds , felicites el contrari i te’n vas al racó de pensar, a esbrinar per què la ciutadania de Badalona t’ha clavat una coça al cul. Va per totes.

Una de les imatges més patètiques de la nit van ser les alegries a la seu de Badalona en Comú per retenir els seus dos regidors. Dos regidors que no valen una merda, atesa l’àmplia victòria d’Albiol. Han passat de 8500 vots a pocs més de 6000, un 25% de votants menys.

Si fem números, i sumen les pèrdues de PSC, Comuns I ERC (en aquest cas restant els votants de Guanyem i sent benèvols amb ERC) l’equip de govern actual ha perdut un mínim de 20000 vots.

Per què aquesta derrota brutal? Albiol, a les eleccions del 2019, va reduir al no-res a Vox i Ciutadans, però no en va tenir prou per governar. De manera intel·ligent, i un cop assegurada la dreta, es va girar cap al centre per obtenir els vots que li faltaven.

Una de les grans errades del govern de coalició a Badalona és no haver aconseguit transmetre a la ciutadania que s’estava governant realment. En canvi, ha predominat una imatge de desgovern. Els socis són molt diferents. Pel que fa a l’habitatge (i dins d’aquest el tema de les ocupacions) un dels problemes greus a Badalona, com a tota ciutat moderna, no té res a veure el discurs del PSC a Badalona (molt proper a Albiol) amb el de Comuns. I així és molt difícil governar.

Primar el ‘tots contra Albiol’, sense un programa de govern coherent, ens ha dut fins aquí. Fa tres anys advertia “sobre el paper, semblava molt fàcil impedir a Badalona l’elecció de Xavier Garcia Albiol i ara, qui més qui menys, li dona la culpa a l’antagonista polític respectiu, però que tret de no voler Xavier Garcia Albiol a l’alcaldia de Badalona, quan tota la resta de formacions polítiques ni coincidien teòricament en programes, ni en acció política. El passat tacticisme polític d’uns i el sentiment d’indignació i ràbia profunda d’altres, eren obstacles per a la confiança imprescindible i necessària que cal per a una alternativa política social i real a Badalona”
https://www.pressenza.com/ca/2020/05/i-la-covid-va-dur-un-sheriff-a-lalcaldia-de-badalona/

A Badalona, tret d’Albiol, ningú ha fet els deures.

Un militant d’ERC em reconeixia que no gosaven fer porta a porta a Llefià.

Si pretens guanyar a Badalona has de sortir de la teva zona de confort.
Poden al·legar causes externes per al desastre com, per exemple, la fi de cicle electoral de les formacions polítiques originades al voltant del 15 M, la falta de participació electoral, una dretanització dels valors de la societat, la desmobilització del vot independentista, la ultradreta… Ni parlar-ne. Hauria de ser algú molt cretí per creure-s’ho.

Ara venen quatre anys perquè les esquerres facin realment autocrítica i construeixin una alternativa real al Badalonisme d’Albiol. Cal trepitjar tots els barris i intentar reconnectar amb aquella ciutadania que s’ha allunyat de tu, sempre a partir dels valors que les esquerres defensen. I segurament cal ser una mica menys narcisistes i ser més generoses.

El relat a Badalona és d’Albiol, però n’hi ha d’altres. I no hem d’esperar que fracassi Albiol. Cal posar-se a treballar des de zero, sense apriorismes i fent tabula rasa. Una nova esperança com l’Episodi IV de Star Wars.

El present per a les esquerres a Badalona és un desert, però cal bastir un futur. Posem-nos-hi.