La vaga de lletrats de l’Administració de Justícia (LAJ) ha causat la suspensió de 350.000 judicis i que restin pendents d’incoació més 400.000 demandes, segons dades facilitades des de les mateixes organitzacions professionals.

El que en principi es preveia com una vaga de curta durada, a causa de l’obcecació del Ministeri de Justícia a reunir-se amb seriositat amb les organitzacions convocants, va  resultar en un enquistament del conflicte. Un conflicte que, a més, va visibilitzar  les diferents perspectives que tenen  els diferents protagonistes de la Justícia a Espanya. Les xarxes tampoc no van facilitar pas l’imprescindible respecte entre les parts per a sortir  de l’embolic causat. Tant les xarxes com, fins i tot, articles en diferents diaris van mostrar agres enfrontaments entre alguns jutges i magistrats i alguns lletrats de l’Administració de Justícia, que si bé no representaven pas a la majoria, sí que podien verbalitzar de manera duríssima opinions que existeixen en aquests col·lectius professionals.

La discussió sobre quin percentatge de feina  feien uns i altres, “que si jo faig el 92%…” , evidenciava la visió limitada que alguns tenen de la seva professió. Com es mesura la feina? Pel nombre de signatures electròniques que cadascú fa? És evident  que la major part de les signatures són a carrac dels LAJ, però, és equivalent, per exemple, una signatura en una resolució automàtica de simple tràmit d’un LAJ que una  signatura en una sentència, després d’un judici de dues hores? Era ben curiós com aquesta discussió sobre qui la té més grossa obviava la tercera pota del sistema: la Loeo, els funcionaris dels cossos d’Auxili, Tramitació i Gestió processal que, si és ben cert  que no signen gairebé res, són els que acaben per documentar les resolucions i actes  que tenen lloc en un procés judicial. Un jutge o un LAJ et diu “cal fer això” i tu et poses davant de l’ordinador i li prepares la resolució que s’escau.

És cert que els LAJ segurament tenen moltes més funcions que els jutges i magistrats i tenen a càrrec seu la gestió de l’oficina judicial (ja no són el simple fedatari públic de l’àmbit  jurisdiccional, origen de la seva figura), però la d’aquests darrers és la fonamental segons la Constitució (jutjar i executar allò que s’ha jutjat).

Ha estat una vaga la dels LAJ exclusivament per una millora de les retribucions? Esperem que no, tot i que era imprescindible, sobretot en el cas dels LAJ de les categories més inferiors un increment de retribucions que dignifiqués la seva carrera professional (hi ha LAJ de determinades poblacions que, amb molta responsabilitat, reben retribucions molt poc superiors a les d’un Gestor Processal).

Potser ha faltat reivindicar la figura del LAJ com un element de garantia dels drets de la ciutadania, dins del servei públic que és l’administració de justícia i valorar la seva feina.

Davant de l’acord del Ministeri de Justícia amb les organitzacions professionals dels LAJ, era el moment adient perquè els treballadors i  treballadores de l’Administració de Justícia donessin un cop de puny sobre la taula i fessin saber als responsables polítics que  millorant una de les potes del sistema no s’acaba per a millorar tot el sistema. Evident que cal una millora retributiva atesa la feina,  moltes vegades més enllà del mateix reglament, què es fa.

Que el projecte de Llei d’Eficiència Organitzativa, que pretén,  en paral·lel als Tribunals d’Instància on  reuniran tots els magistrats i jutges d’un partit, considerar com a únic centre de treball la mateixa localitat, amb la conseqüent mobilitat discrecional dins del partit judicial entre les diferents jurisdiccions, no pot ser assumit de gratis pels treballadors i treballadores. Cal lluitar-ho. Sobretot, perquè en trobades prèvies mai el Ministeri de Justícia ha garantit el manteniment dels llocs de feina. Aquesta havia de ser la causa de la mobilització. Defensar els nostres llocs de treball. Perquè sense aquests no tindrà gaire sentit  posar-nos a discutir sobre quin percentatge tenim d’increment de salari i en quins conceptes.

Cal que la societat sigui conscient que en els pròxims anys es jubilarà una gran part de la plantilla de funcionaris. Davant d’aquest buit, i un cop s’hagin consolidat els diferents processos amb els interins, hi haurà una gran falta de personal. A l’administració li cal un centre de treball únic per a poder-nos moure amunt i avall com a fitxes d’un dominó. Però, a més, tot i la facultat de reordenar-nos no n’hi haurà prou. La jubilació deixarà jutjats en quadre.

I la preguntà és: com es pensa suplir aquesta brutalitat de vacants?

La solució és fora de l’Administració de Justícia. Els col·legis de Procuradors (una figura molt típica del procediment judicial espanyol i que no té res a veure amb el Procurateur de la República francesa,  que en realitat és el Fiscal) reclamen, des de fa temps, poder executar les resolucions civils i, així, fer aflorar tota una important part de diners, que des dels Jutjats no poden trobar. En realitat el que amaga aquesta externalització és una privatització: l’execució al servei  del gran negoci… per què si es cedeix l’execució civil als Procuradors… enviaran un detectiu privat a comprovar si un marit que no paga la pensió, però si treballa, fa les hores que té declarades a la Seguretat social o bé en fa més? No. Seran el braç armat de les grans empreses que escanyaran els ciutadans fins que vomitin diners. Si ara, amb les execucions civils en mas dels jutjats, ja es donen vergonyoses actuacions per part dels grans poderosos, com bancs, multinacionals… què es farà quan tinguin en les seves mans tot el control de l’execució? Com executaran els desnonaments?

Amb les vagues de tots els implicats en la Justícia el que en realitat hauríem d’estar fent és garantir un servei públic digne per a tots els ciutadans, més enllà de les reclamacions salarials. Externalitzar serveis és, a més, una punyalada mortal  per a tots, ja que si a això li sumem la possibilitat de la intel·ligència artificial aplicada a la Justícia, ja no serem imprescindibles. Els funcionaris comuns no ho seran. Però tampoc els LAJ. Ni els Jutges.

Posem-nos les piles i recuperem uns serveis públics dignes.