Des de la Xarxa Humanista de Notícies de Salut REHUNO Salut posem en marxa un espai d’intercanvi on trobem una nova mirada sobre la vida quotidiana, basada en una psicologia experiencial i existencial (la Psicologia del Nou Humanisme), i amb unes propostes concretes de treball personal per tal d’arribar a un sentit ple de la nostra existència i a una vida lliure de patiments innecessaris. No és, per tant, una psicologia terapèutica ni que tracti cap patologia, sinó que va dirigida a qualsevol persona que vulgui comprendre’s a si mateixa i tenir eines, si així ho desitja, per iniciar un canvi positiu en la seva vida. El benestar psicològic és, sense dubtes, una de les bases de la salut integral. Per això, és un aspecte fonamental al que s’ha d’atendre.

Et convidem a posar en pràctica aquestes propostes i també que et comuniquis amb nosaltres i ens expliquis la teva experiència. Escriu-nos!

Per Jordi Jiménez

Reconeguem que el món de les relacions de parella és una mica embolicat. En estar en joc les emocions, amb les seves passions intenses, els seus desitjos, els seus temors a la pèrdua (vegeu article La posseió i amb tot el que això produeix en cadascun dels aparells del psiquisme humà, és difícil tenir el cap fred i clar per comprendre la situació en què ens puguem trobar respecte a les relacions de parella.

Així que, avui intentarem mostrar un mètode, breu i senzill, per estudiar  i analitzar les relacions i tractar de desembolicar la troca. Partirem d’una hipòtesi que, després, cadascú veurà fins a quin punt es compleix o no. En tot cas, ens servirà per “ordenar” una mica les situacions que es puguin presentar en aquest tema.

Posteriorment, desenvoluparem cada punt, però, per començar, els esmentarem de manera sintètica. La hipòtesi és que perquè una relació de parella sigui sòlida i duradora s’han de donar tres condicions:

  • Que existeixi una química corporal entre els dos components (àmbit menor)
  • Que hi hagi una mínima afinitat en l’estil de vida quotidiana (àmbit mitjà)
  • Que hi hagi una certa coincidència en la direcció i projecte de vida (àmbit major)

Si es dona una sola de les condicions, o dues d’elles, pot existir una relació, fins i tot una bona relació, però serà difícil (no impossible) que sigui duradora en el llarg termini. Un altre punt a tenir en compte és que aquestes condicions no han de donar-se en aquest ordre necessàriament. Ara despleguem cada punt.

A la primera condició podríem haver-la anomenat “física corporal”, perquè aquesta química que se sol dir que hi ha entre dues persones és un registre molt físic, d’atracció cap a l’altra persona, o millor dit, cap al cos de l’altra persona. Pot donar-se en formes diferents: produir alteracions emotives i vegetatives (vegeu article circuit energètic , produir una distensió profunda, una calma i una confiança total, o produir totes dues coses segons el moment. Segurament hi ha molts altres tipus de reaccions, però, en tot cas, hi ha una reacció física davant la presència corporal de l’altra persona. Tots sabem que si l’altra persona no produeix en el meu cos cap reacció o, a l’inrevés, un cert rebuig, és difícil que es doni una relació íntima. Aquesta química, com a tantes coses, tindrà diferents graus d’intensitat. No és com un botó ON/OFF (hi ha química o no n’hi ha), sinó que és com el volum d’un àudio, pot estar més alt o més baix.

Aquesta intensitat serà la que condicionarà la relació des de l’inici. També és cert que aquesta química pot donar-se després d’un temps de conèixer-se, no necessàriament al principi, però quan es produeix la relació amorosa ha de ser present en algun grau. No és molt el que es pot fer per afavorir aquesta atracció, ja que és quelcom molt mecànic relacionat amb els nostres sistemes vegetatius i el seu joc de compensacions. Aquesta és la condició de l’àmbit menor, de la compositiva de la relació.

 

Afinitat en l’estil de vida

A l’afinitat en l’estil de vida i la manera d’encaixar les coses de la vida quotidiana entre els dos membres de la parella, cal afegir altres elements importants d’aquest pla mitjà. Un d’ells és la relació que cadascun estableix amb familiars i amics de l’altre membre de la parella. Aquests àmbits de relació són rellevants per a cadascun i, si la parella no estableix bones relacions amb els meus amics-familiars o a l’inrevés, tots sabem que la cosa es complica. Això, per descomptat, no impedeix que es doni i es mantingui una relació duradora, només ho complica. Però en saber que això és així, tenim una clau per intencionar, per construir una relació més sòlida millorant les relacions amb els àmbits immediats de l’altra persona.

Quant a l’estil de vida, pot haver-hi multitud de combinacions possibles que permetin encaixar el dia a dia (gustos, aficions, activitats, llocs, horaris, etc.), però la idea és que ha d’haver-hi una certa coincidència en tots aquests elements, un cert encaix. No estem parlant de blancs i negres, coincideix o no coincideix, sinó de múltiples combinacions possibles que permetin una certa harmonia quotidiana. Aquí també és molt allò que podem intencionar  per millorar la relació, amb la mirada posada en adaptar-se mútuament, fins a un cert punt, per  aconseguir aquest encaix. Això té a veure amb l’àmbit mitjà, amb l’àmbit de les relacions entre la parella i el seu entorn quotidià.

El projecte vital

I, finalment, tenim en compte el projecte vital, la filosofia de vida, la direcció. Cap a on es dirigeix la meva vida, cap a on apunta, i cap a on apunta la vida de la meva parella. Aquest és un tema que no se sol tenir molt en compte, perquè s’imposa el més pròxim, allò que és més proper, allò que es percep. És a dir, si hi ha atracció física i afinitat en el fet quotidià, la direcció a llarg termini és quelcom llunyà, la qual cosa no es veu fàcilment i que només mostra els seus efectes, precisament, a llarg termini. Moltes parelles s’adonen que hi ha disparitat de projectes de vida amb el temps i es replantegen la seva continuïtat llavors. Aquest és l’àmbit major de les relacions. Com ocorre amb els altres, la no coincidència en aquest àmbit no impedeix necessàriament la relació a llarg termini, però, en funció de si hi ha grans o petites diferències, serà més o menys complicat encaixar-lo.

I això és tot. Amb aquesta senzilla anàlisi es pretén simplement posar una mica d’ordre en alguns aspectes de les relacions més complexes, com són les de parella. És cert que hi ha persones que posen massa “cap” en les relacions i això tampoc ajuda a comprendre el que ocorre, com succeeix, de la mateixa forma, quan no s’hi posa gens de cap i es té una sensació de confusió i no se sap què ocorre. Els extrems sempre ho compliquen tot. El millor és una sana mescla de cor, cap i acció on els tres termes funcionin en una mateixa direcció, és a dir, de manera coherent.

Esperem que us sigui d’utilitat. Podeu escriure’ns per a explicar-nos al mail rehuno.salud@gmail.com