Ramon Franquesa.-
El 23 de març de 2023, a petició del grup parlamentari d’Unidas Podemos, es va produir una reunió amb el conjunt de representants del moviment pensionista de tot l’estat, en el Congrés de Diputats.
En el curs de la reunió, els representants d’UP, reconeixent que es tractava d’una Reforma de les Pensions que no satisfeia el que van defensar en el seu programa, l’entenien com un avanç. També van reconèixer que la mobilització havia jugat un paper essencial en millorar el seu contingut.
Per part nostra, de manera unànime, es va respondre que encara que reconeixem que en determinats aspectes aporta una millora, entenem que, en conjunt, la proposta suposa una nova reculada, la qual cosa ens compromet a continuar mantenint el nostre programa comú. Evitarem ser utilitzats per aquells que en el debat parlamentari encara volen empitjorar les coses, però seguirem en la mobilització i denúncia dels aspectes regressius del Decret llei, sense compartir que la frustració social que la seva aplicació pot provocar sigui la nostra responsabilitat.
Continuarem oberts a mantenir amb UP, i la resta de forces parlamentàries, tot el diàleg a què siguem convocats, a fi de protegir el sistema públic de pensions, alhora que de manera solidària i conjunta, emetem la següent declaració pública:
AQUESTA NO ÉS LA REFORMA DE PENSIONS QUE NECESSITEM
Els moviments i plataformes de pensionistes dels pobles i les comunitats de l’Estat espanyol que subscrivim aquest document, volem fer pública la nostra valoració de la reforma de les pensions (RDL 2/2023, de 16/3), publicada en el BOE del passat dia 17 de març i pendent de la seva ratificació pel Congrés.
Encara que amb concessions menors que les exigides per Brussel·les i amb aspectes puntuals que suposen millores, sobretot en els ingressos de la Seguretat Social, la nostra posició continua sent la de denunciar que aquesta reforma és el peatge que, a costa de les i els pensionistes, el govern de l’Estat (PSOE-UP) dona a la Comissió Europea perquè lliuri un nou tram de fons europeus, que aniran destinats, en la seva major part, a finançar a les grans empreses.
L’oposició dels moviments de pensionistes a les últimes reformes de pensions (Decrets llei 21/2021 i 12/2022) ha estat una circumstància determinant perquè es trenqués el consens dominant, i perquè la nova reforma es retardés diversos mesos.
El conjunt de les organitzacions pensionistes que subscrivim aquest text, considerem que la nova llei (RDL 2/2002) no soluciona, ni de lluny, les necessitats urgents de les persones pensionistes, recollides en les justes reivindicacions que unitàriament estem plantejant als carrers, des de fa sis anys. A més:
A. Denunciem la forma en què s’està donant a conèixer la Reforma. S’ha llançat una forta campanya mediàtica basada en mitges veritats, en un llenguatge que aparenta coincidir amb les exigències de les persones pensionistes que ens estem barallant als carrers, des de fa més de dues-centes setanta setmanes, però s’ha ocultat que el seu contingut concret no es va conèixer fins a la publicació final del RDL en el BOE, la qual cosa no ha permès un debat públic i transparent, fins que es va convertir en un fet consumat.
B. Aquesta llei arriba sense que el govern hagi complert les seves obligacions legals anteriors. Ens referim a l’auditoria dels comptes de la Seguretat Social, prevista en la Llei 21/2021, que el govern hauria d’haver encarregat i haver-se realitzat abans del 30 de juny del passat any 2022. L’assumpte té vital importància, perquè aquesta auditoria (independent i transparent, és clar) demostraria que, sense suportar despeses impròpies, els comptes de la Seguretat Social estan sanejades, i que les retallades com les que s’estan fent no tenen cap justificació. El mateix Tribunal de Comptes ja ha acreditat un deute de l’Estat amb la Seguretat Social de 103.690 milions d’euros. Per tant, no haver fet l’auditoria, a part de vulnerar la Llei, demostra a les clares la falsedat de l’objectiu declarat de buscar “la viabilitat del Sistema”, i que el veritable objectiu de les reformes no és altre que el negoci privat, que es vol muntar esprement les pensions públiques, per a això el ministre Escrivá ja ha posat “el peu a la porta”.
C. Quin sentit té l’ampliació del període de còmput? En el punt 23 de la Llei queda reflectida l’ampliació fins als 29 anys del període pel càlcul de les pensions futures (descomptant els 24 pitjors mesos) des dels actuals 25 (reforma de 2011). Encara que s’estableix la possibilitat de triar entre l’actual període i el futur, durant les pròximes dues dècades, és molt clar que les persones a les quals els quedin 20 o més anys per a jubilar-se (la majoria dels nostres fills i nets) veuran minvades les seves pensions, encara més, per aquesta ampliació en el moment de la seva jubilació. És fals que la llei busqui adequar la prestació a la realitat de precarietat laboral de la qual és víctima la majoria de la joventut. Si fos així, el període de còmput s’hauria de reduir, en comptes d’ampliar-se. S’hauria d’atendre la nostra demanda de tornar als quinze anys anteriors a la reforma de 2011 perquè, amb la precarietat generalitzada, la gent treballadora actualment en actiu no té, ni tindrà, ni 25, ni 29 ni 30 anys de cotització decent.
D. L’anomenat “Mecanisme d’Equitat Intergeneracional”, que ja vàrem analitzar en el seu moment, s’incrementa des del 0,6% a l’1,2% (aportat per les empreses i 0,2% per la persona treballadora). Els dubtes que ens va generar quan va aparèixer en la Llei 21/2021 es mantenen en el sentit que, donada la feblesa sindical en la negociació col·lectiva, al final, el gruix d’aquesta aportació molt ens temem que sigui suportat íntegrament per les i els treballadors, retallant-la del seu salari directe. Considerem com una victòria dels treballadors i del moviment pensionista la derogació, en el seu moment, del “factor de sostenibilitat” del govern de M. Rajoy, però considerem injust que aquesta factura l’acabin pagant els i les de sempre.
E. L’anomenada “Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal” (AIREF) tindrà, segons la nova Llei (disposició addicional segona), la capacitat de valorar el procés d’ingressos i despeses, a partir de 2025, en informes triennals. Es tracta d’un organisme que va presidir el mateix Escrivá des de la seva fundació, el 2014, fins que va ser nomenat ministre el gener del 2020. Un organisme neoliberal, lligat a la banca, com el mateix ministre, sembla que d’“independent” té més aviat poc. El control (mitjançant “informes al govern”, això sí) d’un ens semblant sobre els comptes de la Seguretat Social deixa la porta oberta a retallades futures.
F. Malgrat els esforços mediàtics del govern per vendre l’RDL, les pensions mínimes segueixen molt lluny de les nostres demandes i de les necessitats de les persones pensionistes. La pensió mínima de referència de persona pensionista amb cònjuge no a càrrec, que se situarà per a l’any 2027 en 973 euros, queda molt lluny dels 1.080 euros que reclamem per a 2023. Canviar la referència de l’SMI, per fixar la pensió mínima contributiva per la renda mitjana, és una mesura més per a reduir-les i impedir pensions mínimes suficients.
G. Denunciem que, una vegada més, els sindicats de la Taula del Diàleg Social, CCOO i UGT avalin la nova reforma que dona cobertura a les retallades de les pensions procedents de la reforma de 2011 (que també van signar aquests sindicats), com ara l’augment fins als 67 anys de l’edat de jubilació, l’augment dels anys necessaris pel càlcul de la pensió de 15 a 25 anys i que inclou noves retallades com l’augment d’aquest període de càlcul a 29 anys. Que s’ha produït sense cap debat a l’interior d’aquests sindicats i, menys encara, en el món del treball que pretenen representar. El nou RDL fixa i amplia la nefasta reforma de 2011, en la qual es va ampliar el període de còmput pel càlcul de les pensions des dels 15 als 25 anys, i es va retardar l’edat de jubilació fins als 67 anys.
Wikimedia commons
L’exemple del sindicalisme francès, que de manera unitària porta ja dos mesos d’acarnissada lluita, contra l’augment fins als 64 anys de l’edat de jubilació, hauria de fer reflexionar els afiliats i delegats d’aquests sindicats sobre el paper d’uns dirigents que han oblidat els seus interessos de classe entre despatxos emmoquetats.
Considerem, per tant, conjuntament i solidàriament, dins de la nostra diversitat i pluralitat, que aquesta reforma retalla les futures pensions, aprofundeix les retallades de les anteriors reformes, no situa les pensions mínimes en nivells de dignitat, i manté i amplia la bretxa de gènere. La nova reforma s’emmarca en la política de pensions de l’actual govern, que no ha realitzat l’auditoria que, per llei, havia de realitzar, que ha obert la porta a les pensions privades i que no ha reduït l’edat de jubilació ni ha eliminat els coeficients reductors en les persones jubilades anticipadament amb 40 anys cotitzats.
Per tot això expressem el nostre rebuig i fem una crida a totes les persones treballadores i pensionistes a desplegar una àmplia mobilització per qüestionar, limitar i revertir l’ampliació del període de còmput i els altres efectes regressius que conté el nou RDL. De fet, aquesta ha estat la forma en què vam trencar la congelació de les pensions, vàrem impedir l’aplicació del factor de sostenibilitat de Rajoy o vàrem retardar les mitjanes exigides per Brussel·les durant mesos.
Aquesta no és la reforma per la qual fa tants anys que lluitem. Exigim als grups del Congrés que en la tramitació del RDL les nostres reivindicacions siguin incloses amb l’objectiu de garantir pensions públiques dignes, justes i suficients.
Continuarem, per tant, manifestant-nos en els carrers i les places, i defensarem les necessitats de les i els pensionistes, actuals i del futur, i el Sistema Públic de Pensions. Continuarem donant suport i explicant la taula reivindicativa que, les plataformes i moviments que signem aquest escrit, defensem unànimement
- Pensió mínima de 1.080 euros.2. Eliminació efectiva de la bretxa de gènere.3. Període de còmput per al càlcul de les pensions dels millors quinze anys de cotització de cada persona.4. Auditoria ja dels comptes de la Seguretat Social, en compliment de la Llei.5. Jubilació a 65 anys, en camí cap als 60.
6. Actualització de pensions i salaris segons l’IPC real i anual, i recuperar la paga compensatòria anual per compensar la pèrdua del poder adquisitiu de les pensions.
7. Derogació de les reformes de 2011 i següents de 2021, 2022 i 2023.
8. No als plans de pensions privats d’empresa, ni a la gestió privada de les pensions públiques.
9. Jubilació anticipada, sense penalització, a partir dels 40 anys cotitzats.
10. No a la descapitalització de la Seguretat Social, ni a la liquidació del seu patrimoni immobiliari.
GOVERNI QUI GOVERNI LES PENSIONS PÚBLIQUES ES DEFENSEN!!!
ASJUBI40 (Associació Jubilació Anticipada sense Penalitzar),
COESPE (Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions),
EHPM (Moviment de Pensionistes d’Euskal Herria),
MADPP (Moviment Andalús en Defensa de les Pensions Públiques),
MODEPEN (Movemento Galego en Defensa dones Pensións e us Servizos Públics),
UNITAT-COESPE (Coordinadora Estatal de Pensionistes),
PLATAFORMES DE PENSIONISTES de Badajoz, Móstoles…
