Des de la Xarxa Humanista de Notícies de Salut REHUNO Salut posem en marxa un espai d’intercanvi on trobem una nova mirada sobre la vida quotidiana, basada en una psicologia experiencial i existencial (la Psicologia del Nou Humanisme), i amb unes propostes concretes de treball personal per tal d’arribar a un sentit ple de la nostra existència i a una vida lliure de patiments innecessaris. No és, per tant, una psicologia terapèutica ni que tracti cap patologia, sinó que va dirigida a qualsevol persona que vulgui comprendre’s a si mateixa i tenir eines, si així ho desitja, per iniciar un canvi positiu en la seva vida. El benestar psicològic és, sense dubtes, una de les bases de la salut integral. Per això, és un aspecte fonamental al que s’ha d’atendre.

Et convidem a posar en pràctica aquestes propostes i també que et comuniquis amb nosaltres i ens expliquis la teva experiència. Escriu-nos!

Per Jordi Jiménez

A l’ésser humà el mecanisme de petició és ancestral, ve de fàbrica a la nostra maquinària psicològica. Tothom alguna vegada ha demanat alguna cosa per a si mateix, per als éssers més estimats, més propers, per a altres persones o fins i tot per al benestar de grans conjunts humans en moments de dificultats. Hi ha multitud de fórmules per fer una petició que no estan necessàriament vinculades a l’àmbit de les religions o de les místiques. Qualsevol persona, al marge de les seves creences, fa aquestes peticions en moments de necessitat.

A l’article anterior parlem de l’agraïment com a experiència que va acumulant en un registres de benestar i de positivitat, i vam dir que això seria útil en altres moments de dificultat. Doncs bé, en aquells moments en què hom sent que hi ha complicacions, en què falta l’energia, o hi ha confusió o es dona una situació difícil en aquells que ens envolten, és moment d’utilitzar la comanda i recuperar aquests registres de calidesa acumulats a l’agraïment.

L’exercici, com en el cas anterior, és molt fàcil i força breu. Simplement, tanquem els ulls, inspirem lentament i imaginem que aquest aire arriba al nostre cor. Aleshores demanem per allò que necessitem o pels nostres éssers estimats. Podem aprofitar també per demanar per superar la contradicció i perquè la nostra vida tingui unitat. Com més profundament sentim la petició millor. No cal destinar molt de temps a aquesta experiència, només cal aturar-se un moment del nostre tràfec diari perquè puguem connectar-nos amb el nostre interior i així s’aclareixin les boirines o els focs que ens envaeixen.

Amb aquestes pràctiques de la petició i l’agraïment, repetides diàriament, es pot iniciar una feina que, si es porta amb pulcritud, amb suavitat, sense forçar les coses i amb permanència pot produir amb el temps canvis importants a la vida quotidiana. Són pràctiques senzilles i breus, però aquesta simplicitat no ens ha d’enganyar. En aquests temps estem acostumats als efectes especials, a l’espectacle, i sembla que únicament si hi ha una escenografia oriental, amb espelmes, llums tènues, campanetes, postures estranyes o vestits exòtics…, sembla que només així es pot aconseguir connectar amb alguna cosa o avançar en cert camí, per cert, poc definit i poc clar. Però les escenografies externes no produeixen res per si mateixes si no hi ha una feina per dins. De fet, cap objecte extern, lloc, so o ambient produeix canvis si no es fa alguna cosa a dins d’un mateix. En algunes ocasions és fins i tot al revés, pot distreure i fer creure que s’està fent alguna cosa pel simple fet de ser-hi, quan en realitat no està passant res.

Esperem que aquestes pràctiques us resultin útils i ja sabeu que podeu comentar-nos les vostres experiències al correu: rehuno.salud@gmail.com