Des de la Xarxa Humanista de Notícies de Salut REHUNO Salut posem en marxa un espai d’intercanvi on trobem una nova mirada sobre la vida quotidiana, basada en una psicologia experiencial i existencial (la Psicologia del Nou Humanisme), i amb unes propostes concretes de treball personal per tal d’arribar a un sentit ple de la nostra existència i a una vida lliure de patiments innecessaris. No és, per tant, una psicologia terapèutica ni que tracti cap patologia, sinó que va dirigida a qualsevol persona que vulgui comprendre’s a si mateixa i tenir eines, si així ho desitja, per iniciar un canvi positiu en la seva vida. El benestar psicològic és, sense dubtes, una de les bases de la salut integral. Per això, és un aspecte fonamental al que s’ha d’atendre.
Et convidem a posar en pràctica aquestes propostes i també que et comuniquis amb nosaltres i ens expliquis la teva experiència. Escriu-nos!
Per Jordi Jiménez
En l’article anterior parlem de la petició, on recuperem els registres positius acumulats amb els agraïments. No obstant això, pot sorgir una pregunta: a qui demanem?
Igual que ocorre amb la petició, l’ésser humà compta amb un mecanisme molt interessant que anomenem el Guia Intern. Si volem donar una definició, es podria dir que el Guia és una imatge o una sensació (òbviament interna) d’algú o quelcom que posseeix els atributs positius millors i que pot donar-nos la resposta a allò que demanem o necessitem. Aquesta imatge ha de tenir, com a mínim, aquestes tres qualitats perquè pugui ser una imatge guia: força, saviesa i bondat. Si algun d’aquests atributs manca, la nostra relació amb aquesta imatge no serà constructiva.
Tots nosaltres, fins i tot quan érem nens, hem “parlat” en silenci amb algú imaginari a qui hem demanat ajuda o consell en moments de dificultat. També les persones de més edat, i en tota mena de cultures, realitzen les seves oracions (les seves peticions) i connecten amb les seves imatges guia o, simplement, en moments de solitud o dubte, establim una mena de conversa amb alguna persona estimada a qui preguntem o demanem, sense importar si aquesta persona és viva o no. A vegades, també pensem què hauria fet una altra persona en el nostre lloc. A vegades, tendim a seguir el que considerem bons exemples i imitem actituds i comportaments d’altres que, per a nosaltres, són modèlics. En tots els casos podem observar que encara que cadascú tingui una imatge diferent del guia intern (segons la seva cultura i creences) el mecanisme és el mateix per a tots.
En els dos primers articles d’aquesta sèrie hem parlat de les imatges mentals i de les seves característiques. Si els heu llegit, ja sabeu que una imatge mental pot ser visual o d’un altre tipus i que, a més, pot tenir lluentor, claredat i càrrega emocional, entre altres qualitats. Amb el tema del Guia Intern estem utilitzant les imatges mentals per a una mena de meditació, que ja és una miqueta avançada. Es tracta d’una meditació dinàmica, en forma de relat, que té dues fases: en la primera cal “configurar” la imatge del Guia Intern, amb els seus millors atributs i qualitats; en la segona fase demanem o preguntem a aquest Guia allò que necessitem, ja sigui orientació en la vida, inspiració, protecció, etc.
Existeix una experiència guiada, escrita i en àudio, pensada específicament per configurar el Guia Intern. En aquesta configuració podem deixar que sorgeixi una imatge lliurement associada a les que, per a mi, són les millors qualitats que pugui tenir un veritable Guia, o bé, podem tractar d’imaginar-nos a algú existent o que va existir i col·locar en aquesta imatge de record les millors qualitats d’un Guia.
Imagen: Sasunt (pixabay)
Aquesta experiència guiada es pot trobar en la següent adreça: https://meditabarcelona.org/experiencias-guiadas
Una vegada que el Guia es va configurant (no és una cosa que s’aconsegueixi el primer dia, necessita el seu temps) es pot utilitzar com a imatge que ens acompanyi en el dia a dia, no sols en els moments de dubtes o necessitat, sinó també en els moments d’alegria. És com fer servir l’agraïment i la petició, però ara associats a la imatge del Guia, és a dir, agraeixo al meu Guia tot allò de bo que em passa i faig una petició al Guia en els moments de necessitat. Si vaig gravant aquesta imatge guia amb els registres d’agraïment i petició es convertirà en una eina excepcional i de gran utilitat per a la nostra vida diària.
Amb el temps, el Guia Intern pot arribar a independitzar-se de la mecànica diària, com si cobrés vida pròpia, i pot donar-nos orientació i respostes en alguns moments inesperats, fins i tot sense “cridar-ho”. Per exemple, en una situació conflictiva, que sorgeixi un dia qualsevol en el nostre entorn, podrem donar una resposta positiva i constructiva per a nosaltres i per als altres, gairebé de manera automàtica.
En anar gravant en memòria, i per repetició, aquest tipus d’imatge guia, sàvia, fort i bondadosa, estarem cultivant una nova actitud enfront del món i les situacions, i les nostres respostes i la nostra direcció en la vida estaran orientades per aquestes qualitats enfortides internament. Per això és molt important que configurem el Guia amb els millors atributs de força, saviesa i bondat, ja que seran aquests intangibles els que ens donaran direcció en la vida diària. A mesura que es va consolidant la nostra relació amb aquesta imatge es van aprofundint les preguntes i les respostes, que connectaran amb espais inexplorats de la consciència i ens donaran una orientació i una referència positiva en la nostra vida quotidiana.
