Dimarts passat, a l’homenatge que vam fer a l’amic Josep Cabayol a Calàbria 66, et vàrem trobar a faltar. Tots I totes sabem que no va ser per manca de ganes. Adoraves el Pep Cabayol. Sobretot, després d’aquella històrica jornada sobre canvi climàtic que va omplir de científics i activistes de totes les edats el teu estimat Espai Veïnal de Calàbria66. Puc recordar que, quan per primer cop, el Pep em va explicar aquella idea, vaig pensar que ens estimbaríem per un barranc. I dic ens, perquè només ja per la manera de plantejar-m’ho volia que en formés part. I va ser l’hòstia. Maite, aquella setmana prèvia anaves de bòlit, entre accelerada i entusiasmada. Mai ens havia trucat tanta gent demanant informació per assistir a un acte. N’estaves orgullosíssima.
I no era pas per menys. Ens cuidaves, fins i tot ens consenties. No hi havia problema o qüestió que sorgís que no ens resolguessis. Sempre eres allí, al nostre costat, per ajudar-nos. Cert que la professionalitat dels treballadors i treballadores, així com de la mateixa direcció de Calàbria66 ho fa molt fàcil, però a tu no hi ha porta que no se’t resisteixi.
Sí, també xerres i xerres. A vegades no et puc seguir. Però quan ho fas no expliques les teves històries. Com succeeix amb molt altra gent gran, descobreixo que en realitat ens expliqueu la HISTÒRIA en majúscules, la història de tots i totes.
Necessitem que ens cuidis. Necessitem veure’t atrafegada. T’estimem molt. Cuideu-vos tu i el Tomàs.
A Calàbria66 no podem pas passar sense la nostra fada. No podem passar sense que ens abracis. Quan ho fas ens transmets pau i amor. I amb aquests temps tan desagraïts que corren, ho necessitem.
Només és una carta per donar-te, de tot cor, les gràcies, perquè ets la nostra fada a Calàbria66.
