El 20 de desembre passat es va realitzar un acte d’homenatge al periodista i activista Josep Cabayol. L’equip de Pressenza Barcelona volem transmetre el nostre agraïment i orgull per haver compartit, amb els seus amics, aquest sentit homenatge.
Durant l’acte, nombrosos experts i activistes que havien col·laborat amb en Pep, van revisar les seves aportacions en quatre dels àmbits als quals va dedicar més esforços i atenció: habitatge, salut, migracions i canvi climàtic.
Com van reconèixer molts dels oradors, en Pep era un gran lluitador contra les injustícies, un mestre pels periodistes, un pare pels activistes i tenia una flama interior que el portava a revelar allò que estava ocult i posar-lo en coneixement de les persones.
He preguntat als companys de Pressenza sobre quins eren els aspectes que feien del Pep una persona tan especial i estimada; m’han parlat del seu compromís, la seva força, la seva permanència, la capacitat de mirar sempre endavant, el seu punt de vista integrador i solidari, que no l’impedia, però, mostrar, denunciar i actuar amb conseqüència amb allò que creia injust. El seu amor i respecta per la natura, per l’ésser humà, en definitiva per la vida, que el va portar a ser millor persona i a fer del món un lloc millor.
Hi ha molts motius pels quals recordar al Pep, per exemple, va ser un dels pioners que van posar en marxa Marea Blanca; un corrent intergeneracional que reivindica una sanitat pública de qualitat i que ha estat referència pels moviments socials.
El nostre amic ha estat un periodista compromès que va crear SICOM solidaritat i comunicació. Amb SICOM va participar de les jornades de mitjans independents i moviments socials que Pressenza ha organitzat durant els anys 2016, 2017 i 2019. A les primeres jornades, celebrades el mes de juny de 2016, el Pep es referia a SICOM amb aquestes paraules:
“SICOM, neix d’un col·lectiu de periodistes emprenyats amb la forma de coacció i repressió que practiquen els propietaris dels mitjans de comunicació cap als periodistes, és a dir un col·lectiu de periodistes emprenyats amb la manipulació.
Els mitjans no poden informar lliurement, perquè són captius del poder econòmic, dels diners que genera la publicitat i de la banca. Els mitjans de comunicació per si mateixos són deficitaris, necessiten préstecs dels bancs, que després limiten la seva línia editorial. Si volen conservar la seva independència han de renegociar el deute i això els condiciona el que poden o no publicar.
Fins i tot els mitjans públics necessiten els bancs i queden limitats per ells. Fora bo poder superar aquests condicionants, per a poder aconseguir un debat democràtic, i un pensament crític que possibiliti als mitjans i a la societat fer la transformació que necessitem totes i tots”.
El Josep també ha estat un gran defensor del medi ambient, amb un fort compromís llançat cap al futur, i a les terceres jornades ens va alertar sobre la necessitat de donar resposta al canvi climàtic. Així mateix, hem tingut la sort de poder publicar diversos articles seus i difondre el documental 50°C.
Avui se’ns fa evident que les tasques que el Pep va posar en marxa durant la seva vida continuen actuant, són i seran referència per a molta gent i la seva influència no es detindrà mai, ni tan sols seran detingudes per la seva mort.
I per aquelles persones que senten la presència d’una altra vida separada, considerem que la mort només ha paralitzat al cos, que la ment, l’anima, l’esperit, s’obre pas cap a la Llum.
Gràcies Pep per ser constructor d’altres realitats, impulsors d’un nou sentit.
