Des de la Xarxa Humanista de Notícies de Salut REHUNO Salut posem en marxa un espai d’intercanvi on trobem una nova mirada sobre la vida quotidiana, basada en una psicologia experiencial i existencial (la Psicologia del Nou Humanisme), i amb unes propostes concretes de treball personal per tal d’arribar a un sentit ple de la nostra existència i a una vida lliure de patiments innecessaris. No és, per tant, una psicologia terapèutica ni que tracti cap patologia, sinó que va dirigida a qualsevol persona que vulgui comprendre’s a si mateixa i tenir eines, si així ho desitja, per iniciar un canvi positiu en la seva vida. El benestar psicològic és, sense dubtes, una de les bases de la salut integral. Per això, és un aspecte fonamental al que s’ha d’atendre.

Et convidem a posar en pràctica aquestes propostes i també que et comuniquis amb nosaltres i ens expliquis la teva experiència. Escriu-nos!

Per Jordi Jiménez

Molt es parla de la felicitat, sobretot quan ens manca, i moltes són les receptes que es donen per assolir-la. Nosaltres enfocarem aquest tema des d’un punt de vista quelcom diferent dels que puguis haver escoltat. Es tracta d’anar consolidant un registre de coherència amb un mateix, i amb els altres, i aquesta coherència és la que ens donarà sensació de felicitat.

Quan diem coherència estem parlant de quelcom bastant precís. Podem definir la coherència com a pensar, sentir i actuar en la mateixa direcció, tractant els altres com voldríem ser tractats. Per tant, la coherència depèn únicament de com actuem, depèn de la nostra acció i no de cap condicionant extern. Observem que no només s’és coherent quan unifico el meu pensar, el meu sentir i el meu actuar, sinó que, a més,  hi ha un altre element fonamental que actua a l’hora de sentir-me coherent, la meva relació amb les altres persones 

Llavors, si actuem així, amb coherència, tenim una sensació clara d’unitat interna, de què tot està bé, ens sentim més lleugers, més alegres, més centrats i, fins i tot, les situacions difícils no ho semblen tant, perquè ens sentim forts alhora que lleugers i amb el futur obert on tot és possible. Totes aquestes sensacions, entre d’altres, són les que associem a la felicitat i es produeixen justament quan actuem d’aquesta manera, quan som coherents en fer les coses. Hi ha la creença que la felicitat depèn de la possessió de certs objectes o llocs, de tenir certes coses o no tenir-les. Però veurem que això no és tan així.

Unitat energètica

Llavors, per què la felicitat depèn d’una manera de fer les coses? La resposta està en el nostre circuit energètic i en la direcció en què aquesta energia s’expressa al món. No estem parlant d’una energia estranya ni extracorpòria, sinó de l’energia psicofísica que mou el nostre cos i la nostra ment, quelcom que podem percebre clarament si prestem atenció. 

Posem un exemple: és de matí i estic corrent pels carrers del meu barri quan em trobo amb un amic, m’aturo i parlem breument. Llavors noto que, d’una banda, tinc ganes de continuar parlant amb el meu amic i, d’altra banda, també tinc ganes de seguir amb el meu exercici matinal. Noto clarament que desitjo fer dues coses que no van en la mateixa direcció, que en aquell moment són incompatibles. Sento aquesta petita contradicció, que sentim sovint en el nostre dia a dia, i que és passatgera, que normalment es resol de seguida. Així que li puc dir al meu amic que li trucaré a la tarda per prendre un cafè i parlar tranquil·lament i seguir amb el meu exercici, o puc convidar-lo a córrer amb mi una estona, si li apeteix, i així anem parlant.

D’aquest exemple senzill ens interessa sobretot el registre de divisió que se sent per un breu moment. Aquesta sensació es dona perquè part de la nostra energia apunta a seguir corrent i una altra part apunta a quedar-se parlant més estona, com si el mateix cos es partís en dos de forma subtil. Es produeix una divisió energètica perquè no coincideixen les direccions de tots dos desitjos, vull fer dues coses que en aquell moment s’oposen. En aquest cas la situació es resol fàcil, però en moltes altres situacions aquesta divisió energètica donada per desitjos que no són compatibles es manté i  provoca un registre de contradicció. Si aquest registre fos freqüent i diari, es convertiria en un estat d’infelicitat creixent per acumulació d’aquestes contradiccions.

Indicadors d’unitat interna

Però, què passaria si normalment sentíssim que la nostra energia s’orienta en una direcció única, que actuem sense divisions, que fem les coses sense contradiccions, de forma unitiva, coherent? Doncs que la nostra sensació de felicitat aniria creixent. Ens sentiríem units, forts, lleugers i alegres, ja que aquestes són les sensacions que experimentem quan el nostre circuit energètic treballa coordinadament, en conjunt, en unitat. A això es refereix l’expressió “pensar, sentir i actuar en la mateixa direcció”. 

Les situacions quotidianes ens presenten sovint múltiples contradiccions, algunes accidentals o imprevistes, altres habituals o sistèmiques. Que em trobi amb un amic mentre corro és una cosa totalment fortuïta, però em posa en una situació de petita contradicció. Què fer llavors si no es poden evitar aquestes situacions contradictòries fortuïtes? Simplement hem de trobar una sortida coherent, donar una resposta que ens deixi sensacions de coherència, o, cosa que és el mateix, d’unitat energètica, de què no hi ha divisions en la meva energia psicofísica.

I com puc reconèixer aquest tipus de respostes o de sortides? Han de tenir aquestes tres qualitats:

  1. Deixar sensació d’unitat en aquell moment
  2. Deixar un sabor de creixement intern
  3. En passar un temps, tornaria a fer el mateix sense cap mena de  dubte. 

Si es compleixen aquestes tres característiques som en presència d’un acte coherent, però si manca alguna de les tres qualitats no estem davant d’una acció unitiva. D’altra banda, ja hem dit que les accions coherents han de tenir en compte els altres, d’aquí la segona part de la definició “tractar els altres com voldries ser tractat”.

Acumulació de les accions

Les accions coherents o contradictòries s’acumulen en un. Això és important. Per què s’acumulen? Perquè hi ha un sistema de gravació, la memòria, que va guardant registres de tot allò que fem,  sentim i pensem. D’aquesta manera, les gravacions d’una nova manera d’actuar s’aniran superposant a les anteriors i permetran un canvi de rumb. I serà gràcies a l’acumulació d’aquestes noves accions coherents que anirem acostant-nos a aquest estat de felicitat, d’alegria de viure i de sentit.

La felicitat no és un objecte que s’obté i un cop s’assoleix ja està tot fet, ja soc feliç per sempre. És més aviat un lloc al qual un s’acosta, o del que un s’allunya, segons actuï en la seva vida.

Com dèiem al principi, no ens apropem a aquest estat aconseguint objectes o trobant-nos en certs llocs, o menjant determinades coses. Un objecte, un lloc o un aliment em poden donar una sensació molt gratificant en un moment donat, i en aquell moment puc sentir-me bé, relaxat, tranquil, etc. Però aquest estat és totalment passatger i desapareix quan deixo de tenir aquest objecte, o de ser en aquest lloc o, simplement, per desgast. No compleix amb la condició 2 (sabor de creixement intern). Els moments plaents tendeixen a desgastar-se pel simple pas del temps. Queden en memòria deixant un rastre de nostàlgia i un desig de tornar-hi que, si es repeteix i es repeteix, acaba desgastant la seva influència il·lusòria.

Per contra, l’acció coherent és quelcom que depèn del que jo faci i no de situacions externes canviants. És quelcom que es va acumulant en el meu circuit energètic, no es desgasta, va creixent i es va consolidant amb el temps. És independent dels objectes o els llocs externs;  no necessitem posseir res especial per assolir la felicitat que ens produeix l’acció coherent. Només depèn de la meva acció en el món, de la meva actitud cap a mi i cap als altres. Si enforteixo la meva intenció d’actuar de forma coherent, avançaré cap a una felicitat real i duradora.

Si vols debatre sobre el tema pots escriure’ns a rehuno.salud@gmail.com