Des de la Xarxa Humanista de Notícies de Salut REHUNO Salut posem en marxa un espai d’intercanvi on trobem una nova mirada sobre la vida quotidiana, basada en una psicologia experiencial i existencial (la Psicologia del Nou Humanisme), i amb unes propostes concretes de treball personal per tal d’arribar a un sentit ple de la nostra existència i a una vida lliure de patiments innecessaris. No és, per tant, una psicologia terapèutica ni que tracti cap patologia, sinó que va dirigida a qualsevol persona que vulgui comprendre’s a si mateixa i tenir eines, si així ho desitja, per iniciar un canvi positiu en la seva vida. El benestar psicològic és, sense dubtes, una de les bases de la salut integral. Per això, és un aspecte fonamental al que s’ha d’atendre.
Et convidem a posar en pràctica aquestes propostes i també que et comuniquis amb nosaltres i ens expliquis la teva experiència. Escriu-nos!
Per Jordi Jiménez
En l’ésser humà hi ha una sèrie de punts de control des dels quals podem donar respostes al món extern i al món intern. Anomenarem “centres de resposta” a aquests punts. Distingirem els següents: centre vegetatiu, centre motriu, centre emotiu i centre intel·lectual. Cadascun d’ells s’especialitza en una tipologia de respostes. Per exemple, el centre vegetatiu regula els mecanismes biològics per la qual cosa les seves respostes es dirigeixen sobretot a l’interior del cos; el centre motriu s’encarrega dels moviments corporals, de la mobilitat; el centre emotiu regula els sentiments i les emocions com a respostes a fenòmens interns i externs; i el centre intel·lectual regula l’elaboració de respostes pensades, la relació entre estímuls diferents, la relació de dades i l’aprenentatge, com s’explica en el llibre Autolliberació.
Des d’un punt de vista fisiològic aquests centres poden trobar-se molt distribuïts i allunyats en el cos. Per exemple, l’activitat motriu està repartida per gairebé tot el cos, en el sistema muscular estriat. No obstant això, des d’una perspectiva experiencial, podem englobar aquesta activitat, repartida fisiològicament, en un únic centre què anomenem motriu, ja que el seu registre és el de la mobilitat del cos.
Registre energètic de l’activitat
Des d’aquest mateix punt de vista, el del registre intern, es podria dir que tota aquesta activitat s’experimenta com una energia de tipus psicofísic. Des d’una perspectiva fisiològica es tracta d’impulsos electroquímics, de substàncies endocrines, etc., però nosaltres ens centrem en el registre experiencial d’aquesta activitat i aquest registre és energètic. Qualsevol de nosaltres pot notar que hi ha dies que té més energia que d’altres. Hi ha moments en què som molt actius i d’altres en què necessitem descansar, cosa que s’experimenta com que hi ha diferents nivells d’energia en els centres de resposta i en l’activitat en general. També hi ha dies que estem més “emocionals” i d’altres que estem més “moguts”, per exemple. Això també mostra diferents nivells energètics en els diferents centres de resposta que, a més poden tenir cicles diferents amb el temps.
Ubicació espacial dels centres
Podem parlar llavors d’un circuit energètic pel qual van circulant els impulsos i les respostes. Els centres de resposta tenen un ordre i una ubicació espacial concreta: el centre ubicat més avall és el vegetatiu. El següent és el motriu, més amunt, el centre emotiu i per últim, el més alt, el centre intel·lectual. La ubicació espacial d’aquests centres també és definida pel lloc on es produeix el registre de l’activitat de cada centre i que coincideix amb l’ordre en què circula l’energia. El registre intel·lectual s’acostuma a tenir al cap, l’emotiu al cor i el motriu a l’abdomen. El centre vegetatiu sol tenir un registre més difús i repartit per tot el cos, tot i que una de les seves parts, el centre vegetatiu-sexual, es registra a la zona més baixa del tronc, que correspon als òrgans sexuals.
D’ altra banda, la velocitat de resposta dels centres és inversament proporcional a la seva complexitat. El centre vegetatiu és el de resposta més ràpida i immediata (més reflecteix, per tant, més simple) i el centre intel·lectual és el de resposta més lenta (més diferida, més complexa).
Seqüència de circulació energètica
Com hem dit, l’energia circula seguint cert ordre, certa seqüència i aquesta és sempre de baix cap amunt, però no a l’inrevés. És a dir, des del vegetatiu l’energia puja cap al motriu, l’emotiu i per últim l’intel·lectual. Això vol dir que és el sistema vegetatiu el que genera i distribueix l’energia per la resta del circuit i la fa circular cap amunt, la qual cosa té diferents implicacions. Per exemple, en posar en marxa una activitat al centre motriu podem fer pujar l’energia a la resta de centres superiors: l’emotiu i l’intel·lectual, però observarem que el vegetatiu (que és a baix) perd energia. També en una situació emocional positiva, per exemple amb la parella, observem que els nostres pensaments s’aclareixen i se suavitzen, però no tenim ganes de sortir a córrer (la motricitat perd energia).
No obstant això, si penso des de l’intel·lecte que hauria de sentir tal o qual cosa, no passarà res. O bé, si penso que sortiré a córrer i, com sempre, no passa res i em quedo a casa. Des d’un centre superior, com l’intel·lecte, no circula energia cap als centres que són a baix, tal com hem dit i com podem comprovar per nosaltres mateixos. Per descomptat , per molt que pensi que la meva tensió sanguínia baixi (centre vegetatiu), aquesta no baixarà el més mínim. El centre vegetatiu és totalment immune i indiferent als nostres pensaments. L’energia no circula cap avall.
Imagen: esquema de los centros de respuesta
Interrelació dels centres
Hem dit que aquests centres energètics estan relacionats entre si i això és de gran importància. Per exemple, si un dels centres està utilitzant molta energia, els altres tendeixen a baixar la seva activitat per falta d’energia. Si estic malalt, el centre vegetatiu està prenent tota l’energia possible per mirar de reparar el desajust i la resta de centres treballen al mínim: no tinc energia per moure’m, les meves emocions estan neutres, fluixes, i tampoc puc pensar amb claredat. Si, per contra, estic fent una activitat intel·lectual intensa la meva motricitat i el meu sistema vegetatiu treballen al mínim (puc estar hores sense menjar i sense moure’m).
També puc observar que si tinc molt de gust per aquesta activitat intel·lectual (energia emotiva positiva) em resulta més fàcil mantenir-m’hi que si sento disgust o emocions més aviat de rebuig. Això mostra aquest treball en interrelació dels centres.
En un proper article parlarem dels registres que es produeixen quan l’energia de tots els centres va en la mateixa direcció i quan les direccions d’aquesta energia són divergents.
Si vols debatre sobre el tema, pots escriure’ns a rehuno.salud@gmail.com
