Quan parlem de la mirada possibilitaria ens referim a un emplaçament intern, a un sentir què ens permet connectar amb una mirada traçadora que ens assenyala un camí i una direcció cap a la qual es desitja avançar.
Interessant mirada que ens aporta seguretat, certesa i esperança, i que durant el nostre recorregut evita o esquiva la improvisació, que portada per la compulsió, tard o d’hora, ens desviarà cap a un destí no estimat.
La mirada possibilitadora té a veure amb el Sí, té a veure amb l’obertura, amb l’intent, amb la intencionalitat. Té a veure amb aquesta connexió indeleble que ens comunica amb el principi dels temps i que ens dispara al futur.
La mirada possibilitaria és Destí!
